La Fundació Godia confirma el seu tancament

Després de 17 anys d'activitat, programant exposicions sobre art i col·leccionisme, la Fundació Godia de Barcelona ha tancat definitivament. Des de fa dies les enormes portes de la seva seu al número 250 del carrer Diputació estaven tancades, però aquest mateix matí un comunicat de la fundació, a través d'una agència de comunicació, ha anunciat el que ja va avançar EL PAÍS el 28 de gener passat: que la Fundació tancava per sempre.

Al text s'anuncia que la fundació, que va obrir les portes el 1998 impulsada per Liliana Godia en memòria del seu pare, l'empresari, col·leccionista d'art i pilot de fórmula 1, Francisco Godia (Barcelona, 1921-1990), continua treballant des de l'àmbit privat a favor del reconeixement i la importància del col·leccionisme. "Durant aquests anys, la Fundació ha posat en valor la importància del col·leccionisme privat i ha donat a conèixer al gran públic col·leccions i obres que habitualment no es troben als museus. Cal destacar també la rehabilitació de la seva seu, a la casa Garriga Nogués, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, que ha contribuït així a enriquir el patrimoni cultural de Barcelona".

"La Fundació Francisco Godia se sent honrada d'haver format part del circuit museístic de la ciutat i vol agrair el suport d'empreses i institucions, així com del seu patronat, assessors, patrocinadors i mitjans de comunicació, i als col·laboradors que han participat en les seves activitats".

El comunicat no aclareix el destí de l'última de la col·lecció, formada per més de 1.500 obres dels segles XII al XXI, amb obres d'art romàniques i gòtiques, ceràmiques dels segles XVII i XVIII, dibuixos, gravats i pintures catalanes i espanyoles de finals del segle XIX i començaments del segle XX. Al gener es va saber que hi havia contactes amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya perquè el principal museu català admetés en dipòsit o adquirís la col·lecció o part de les obres de pintura i escultura, mentre que la de ceràmica era clar que tornaria a la residència particular de la propietària.

La que ha estat seu de la fundació fins ara passarà a estar ocupada, mitjançant un lloguer, per una altra fundació: la Fundació Mapfre de Madrid, que desembarcarà a la ciutat per mostrar les interessants exposicions i activitats que organitza a la capital de l'Estat. Des de la fundació madrilenya no ho confirmen ni ho desmenteixen, però és veritat que l'última exposició que es va poder veure a la Godia –El Greco. La mirada de Rusiñol– va comptar amb la col·laboració d'última hora d'aquesta entitat. Va ser en una reunió del patronat celebrada amb motiu de la mostra del pintor cretenc quan Liliana va comunicar als seus membres la intenció de no continuar.

Els problemes financers i la falta d'ajudes de les administracions són la raó última de la decisió de tancar el centre al públic. La venda durant els últims mesos de peces d'art de la col·lecció en subhastes nacionals i internacionals era la prova evident que les coses no anaven del tot bé per a aquesta entitat. De totes les vendes destaca La tornada de la pesca. Platja de València, una obra de mida mitjana de Joaquim Sorolla que va assolir els 2,9 milions d'euros quan es va vendre el 10 de desembre a Sotheby’s de Londres.

La Fundació Godia ha organitzat durant aquests anys més de 30 exposicions mostrant obres de Goya, Fortuny, Gaudí, Barceló o Palazuelo, entre molts altres artistes, omplint moltes vegades un buit que no han cobert els museus públics de la ciutat, com passa en el cas de l'exposició d'El Greco, l'única que es va organitzar a Catalunya sobre el pintor el 2014.