Només un de cada 100 pilots suspèn la prova mèdica als EUA

El desastre de l'avió de Germanwings, suposadament estavellat pel copilot Andreas Lubitz, ha posat en qüestió els procediments de control dels professionals i en particular els exàmens mèdics, que a Europa s'han de superar cada 12 mesos en el cas dels pilots d'aerolínia. Com és possible que en una feina sotmesa a tantes regulacions i controls no s'hagi detectat que Lubitz podia suposar un perill per als passatgers? Alguns experts, i fins i tot la mateixa Organització per a l'Aviació Civil Internacional (OACI), han assenyalat la necessitat de millorar la part psicològica de les revisions mèdiques.

Però hi ha un problema previ: la falta d'informació sobre l'eficàcia i la capacitat predictiva de les proves mèdiques (molt enfocades a la salut física, i sobretot cardiològica dels pilots) és clamorosa, sobretot a Europa. I això malgrat les grans quantitats que es gasten tant en els exàmens mèdics com en les assegurances que contracten els professionals per protegir els seus ingressos en cas de pèrdua de llicència (entre 1.000 i 1.500 euros a l'any de mitjana, segons el sindicat de pilots espanyol Sepla).

Als EUA només un de cada 100 pilots que van sol·licitar un certificat mèdic va rebre una negativa, segons les dades subministrades per l'Autoritat Federal d'Aviació (FAA), que obliga a renovar-lo cada sis mesos a partir dels 40 anys als professionals que transporten passatgers.

El 2014 es van rebre 376.295 sol·licituds, 4.570 (l'1,2%) de les quals van ser denegades. Això inclou tots els tipus de pilots i controladors aeris: des dels que treballen per a aerolínies fins als propietaris d'avionetes privades. Als EUA unes 572.000 persones tenen alguna llicència per volar, 193.392 dels quals eren de primera classe (pilots comercials), segons l'última estadística publicada per la FAA. El 2013, van fer els exàmens de coneixements per a pilot d'aerolínia 60 persones; van aprovar el 91,67%, segons la mateixa font.

De l'enquesta que fa l'autoritat anualment als examinadors mèdics (l'última es va publicar al març) es dedueix una dada inquietant: l'11% dels que van contestar (165 de 1.569) lamenten haver donat alguna vegada un certificat. I atribueixen aquesta decisió errònia en primer lloc (el 48%) al fet que el sol·licitant va ocultar el seu historial mèdic.

Com també passa a Europa, les autoritats certifiquen (i supervisen) els examinadors mèdics autoritzats que emeten el vistiplau si se superen les proves amb èxit. En cas de dubte o d'incloure una limitació que requereixi controls addicionals cal informar-ne l'autoritat. En el cas dels EUA, un 6% dels certificats inclouen una condició especial, la majoria per hipertensió amb medicació (11,8%). No hi ha esment específic a problemes psiquiàtrics però sí als relacionats amb alcohol i drogues, que sumen el 7,1% dels certificats especials, però la major part estan reflectits com a “infraccions relacionades amb l'alcohol”, per exemple, de trànsit, que s'han de comunicar.

La FAA explica en un correu electrònic que la denegació del certificat mèdic pot ser revertida si l'afectat “envia informació addicional”, però no especifica quants estan en aquest cas. L'autoritat federal afegeix que “no pot” desglossar les raons, psiquiàtriques o per un altre tipus de malalties, de les denegacions.

En tot cas, les Joint Aviation Authorities (JAA, un dels organismes reguladors i harmonitzadors de les normes a escala europea) recull al seu Manual de Medicina d'Aviació Civil que “en la comunitat aeronàutica, els desordres psiquiàtrics, inclòs l'alcoholisme, representen la segona causa mèdica més comuna de pèrdua de llicència de vol”. Però no al·ludeix a cap estudi concret.

Un portaveu de les JAA remitent a l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA), que al seu torn nega que tingui dades sobre el nombre de pèrdues de certificats i les seves causes, i fins i tot el seu portaveu posa en dubte que “aquesta informació existeixi, recopilada, en algun lloc”. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) d'Espanya assegura també que no té dades i fins i tot qüestiona que pogués donar-les si les tingués. Tampoc l'Exèrcit de l'Aire (el Centre d'Instrucció de Medicina Aeroespacial del qual és un dels examinadors de més prestigi a Espanya) aporta cap dada.