El pilot tenia problemes de visió i havia de renovar la llicència al juny

El camí ple d'esforços que Andreas Lubitz havia emprès en els últims anys estava donant els seus fruits. Als seus 27 anys, tot semblava que li somreia. Tenia una bona feina, una parella amb qui vivia al seu pis de 120 metres quadrats d'un elegant barri de Düsseldorf. Fins i tot, segons va informar la revista Focus, les últimes setmanes havia encarregat dos Audis. Un seria per a ell i un altre per a la seva companya, amb la qual, segons alguns mitjans francesos, tenia previst casar-s'hi l'any vinent. Esportista, jove i amb amics, semblava la imatge de l'èxit. Però ell era conscient que tot això era només una façana.

Lubitz tenia en realitat molts problemes, però tots es podien resumir en un: cada vegada tenia més clar que no podria complir el seu somni d'arribar a ser capità a Lufthansa. La seva salut s'interposava en el seu camí. Per a una persona com ell, tan obsessionat amb l'aviació com per omplir la seva habitació de fotos d'avions, això era més del que podia suportar. Diversos amics han confirmat que des dels 14 anys, quan va començar a freqüentar el club aeri de la localitat alemanya Montabaur, volar era per a ell el més important. “Era un friki dels avions. Si en perdés la llicència, la seva vida ja no tindria cap valor”, afirma un conegut.

I aquesta perspectiva semblava cada vegada més propera. Les depressions severes que patia Lubitz l'havien obligat a estar amb tractament per un període total d'un any i mig, la qual cosa de vegades havia fet que hagués d'interrompre la seva formació com a pilot i tornar a començar des d'un nivell inferior al que li corresponia. L'autoritat mèdica responsable de dictaminar la idoneïtat dels pilots per treballar (l'Aeromedical Center) ja li havia detectat una depressió, motiu pel qual li havia retirat de manera temporal el permís per volar. Més tard, el facultatiu va apreciar una millora en el seu estat i per tant li va tornar a donar el permís. Aquesta capacitació l'atorguen els metges, que no comuniquen a la companyia el motiu de la seva decisió per la privadesa dels pacients. S'obre ara a Alemanya un debat sobre si en determinades ocasions és necessari restringir l'obligació mèdica de guardar silenci.

Faré alguna cosa i tothom coneixerà el meu nom”, li va dir a una exnòvia

Malgrat els seus problemes de salut, Lubitz va aconseguir la tardor de 2013 entrar a treballar a Germanwings, l'aerolínia de baix cost de Lufthansa. Va ser tot un èxit, però a partir de llavors la situació era cada vegada més complicada per al jove copilot. La seva salut empitjorava de manera palpable i els terminis se li tiraven damunt: entre juny i juliol d'aquest any havia de renovar el seu permís mèdic.

Incapaç d'acceptar l'evidència, va demanar l'opinió de diversos metges, entre ells un psiquiatre i un neuròleg. Els dos li van donar la baixa. Lubitz no estava capacitat per volar, però ell no ho va comunicar a l'empresa. Els policies que van escorcollar el seu pis a Düsseldorf van trobar-hi les baixes trencades en bocins, segons va informar la Fiscalia d'aquesta ciutat de l'oest d'Alemanya. Els investigadors van trobar-hi també diversos medicaments psiquiàtrics que proven “una malaltia psíquica severa”. Una interessant dada addicional va sortir ahir a la llum: el copilot tenia un problema de visió que podria posar en perill la seva capacitat per treballar, segons van assenyalar al New York Times dues fonts properes a la investigació, que no descarten que la dolència fos de naturalesa psicosomàtica. La resposta davant totes aquestes dificultats va ser tan radical com tràgica: posar fi a la seva vida i a la de 149 víctimes innocents que viatjaven dimarts al vol 4U-9525 de Barcelona a Düsseldorf. I ho va fer als Alps francesos, el seu lloc favorit per volar.

Els més propers a Lubitz ja coneixien els seus problemes mentals. La seva exnòvia va confirmar a la cadena francesa iTele que el copilot tenia “una greu depressió”. Però molt més substancioses són les declaracions que una parella anterior va fer ahir al tabloide Bild. “Un dia faré alguna cosa que canviarà tot el sistema. I llavors tothom sabrà el meu nom i el recordarà”, va dir el copilot a l'hostessa amb qui va sortir durant cinc mesos el 2014. Aquesta dona, que vol mantenir l'anonimat, no té cap dubte sobre els motius que van portar Lubitz a estavellar l'Airbus A320: “Ho va fer perquè es va adonar que els seus problemes de salut impedirien el seu gran somni, que era ser capità de vols de llarga distància a Lufthansa”.

Els mitjans alemanys diuen que Lubitz tenia una depressió o un burnout (síndrome d'esgotament professional), però poden aquestes dolències explicar el seu comportament? “És impossible fer un diagnòstic ajustat sense conèixer el cas, però el que ha passat fa pensar en una persona que té una depressió associada a un trastorn de la personalitat de tipus narcisista. Aquest tipus de pacients tenen una elevada taxa de suïcidi, i és habitual que quan el cometen, vulguin fer-ho ‘en gran’, d'una manera més ostentosa, sàdica i calculada”, respon Samuel Martínez, psiquiatre espanyol que treballa a l'hospital Johanniter de la ciutat alemanya d'Oberhausen.

El proper mes de juliol el copilot havia de renovar el seu permís mèdic

La personalitat obsessiva de Lubitz deixa rere seu una reguera de víctimes i moltes famílies destrossades, entre elles, la seva. Tots ells, i tot Alemanya, observen, horroritzats els fets d'aquesta setmana.