A les 2.00 seran les 3.00: per què canviem l’hora?

Aquesta nit toca canviar els rellotges: a les 2.00 de la matinada seran les 3.00, un canvi per adaptar l'horari a l'estiu que s'allargarà set mesos, fins que a l'hivern toqui tornar a fer el mateix pas a la inversa. Regular l'hora als rellotges o esperar que ho facin automàticament els mòbils és una rutina bianual, però per què es fa?

Es consumeix menys energia? Avançar l'hora permet aprofitar més bé la llum del sol i utilitzar menys l'electricitat, segons els estudis de la Comissió Europea. Les mateixes institucions europees matisen aquest estalvi: les conclusions prèvies a l'última regulació, de l'any 2000, estableixen que l'estalvi és "relativament poc" i difícil d'estimar: menys despesa en llum artificial al vespre, però també s'encén més la calefacció els matins i s'agafa més el cotxe les tardes que encara hi ha sol.

Quants diners s'estalvia cada català? La dificultat de càlcul fa que el Govern català i espanyol facin estimacions diferents sobre quants diners s'estalvien les llars. Segons l'Institut Català d'Energia, el canvi d'hora permetrà estalviar 30 milions d'euros a tot Catalunya, pràcticament tots associats a l'estalvi a les llars, que acumulen el 90% de la incidència energètica del canvi d'hora. Això suposa, segons l'ICAEN, un estalvi d'entre 10 i 11 euros per llar. L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia del Govern espanyol rebaixa l'estalvi per habitatge a sis euros. Segons les seves estimacions, la mesura pot suposar 300 milions d'euros menys de despesa, dels quals 210 milions d'euros són dels edificis d'oficines i la indústria. 

Quina legislació ho regula? El Consell i el Parlament Europeu van aprovar el gener del 2001 la novena directiva sobre el canvi horari, que té caràcter indefinit i revisable. De fet, la cambra comunitària va debatre aquesta setmana la conveniència de mantenir la modificació horària, que té detractors. La regulació europea marca una harmonització per tots els països membres,que avancen els rellotges l'últim cap de setmana de març i els endarrereixen l'últim d'octubre.

De qui va ser idea? S'atribueix al polític i científic nord-americà Benjamin Franklin, que el 1784 va escriure el seu projecte al Journal du Paris, en què atribuïa justificacions econòmiques a adaptar l'horari a la sortida del sol. Més de cent anys després, l'astrònom neozelandès George Vernon Hudson va proporar canviar dues hores el rellotge al març i tornar-ho a fer a l'octubre. El 1905 va ser el constructor britànic William Willet qui va proposar-ho, amb un sistema que suposava avançar vint minuts l'hora cada diumenge d'abril i endarrerir-la cada diumenge de setembre. Alemanya va ser el primer país europeu a implementar-ho, el 1916, i a Europa el canvi horari es va generalitzar els anys 70, amb la crisi del petroli i la necessitat d'estalviar energia. La Comissió Europea va començar a regular-ho el 1980, amb successives directives que van harmonitzar les hores per evitar els problemes que s'havien trobat en sectors com el transport.

A l'hivern també s'estalvia energia? L'últim cap de setmana d'octubre tornarà a canviar l'hora, però el canvi no tindrà incidència en l'estalvi energètic. És més una qüestió social, segons la Generalitat: la majoria dels ciutadans prefereixen que al matí, quan comencen la jornada, hi hagi llum natural.