Peregrinació al vol GWI9525

En un Chevrolet de color blanc, una família de Lorca va conduir fins arribar a la zona de Seyne-les-Alpes, el poble on s'ha establert l'operatiu de rescat de les restes de l'avió i de les víctimes de l'accident de Germanwings en què van morir 150 persones, entre les quals hi havia Javier Moreno. El seu germà Vicente i la seva cunyada Ángela van sortir dimecres a les cinc de la matinada del poble murcià cap als Alps, a una distància de gairebé 1.300 quilòmetres. Van ser els primers espanyols a arribar-hi i els últims a anar-se'n de les gairebé 80 famílies que van voler anar al lloc de la tragèdia.

Divendres a dos quarts d'una, un dia després de la gran ofrena conjunta, en el seu propi cotxe, i escortats per un altre vehicle oficial, el matrimoni va pujar a Le Vernet, un petit poble d'un centenar d'habitants, a la faldilla de la muntanya Trois-Évêchés, on es va estavellar l'avió. Acompanyats de tres persones del consolat espanyol a Marsella, van caminar fins al monòlit en record als morts. En una pedra grisa, amb les lletres tallades en color daurat, es podia llegir: "En memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria del 24 de març", escrit en francès, alemany, espanyol i anglès. Agenollat, el matrimoni hi va posar dos rams de roses. Després hi van dipositar una corona de flors amb una banda que deia: "Espanya en nom de les víctimes", i se'n van anar.

Le Vernet està cridat a convertir-se en el lloc de pelegrinatge de qui vulgui retre tribut a les víctimes del vol GWI9525. "Al maig, habilitarem la zona perquè es pugui arribar al lloc de l'accident", ha explicat aquest divendres Joelle Balique, veïna de Le Vernet i dona de l'alcalde. "El monòlit es quedarà aquí per sempre, perquè el visitin cada vegada que ho vulguin", ha explicat el seu marit François. Aquest divendres a la tarda estava previst que arribessin al lloc una desena de famílies colombianes i japoneses també per acomiadar-se, segons ha indicat l'alcalde. A la ciutat encara hi ha un ampli equip de psicòlegs, metges i tècnics de la Creu Roja per donar-los suport.

Alguns dels familiars han tornat amb la frustració de no haver vist el lloc exacte de l'impacte. S'han hagut de conformar amb albirar la muntanya des de lluny. Però el terreny és molt escarpat, gairebé impracticable. "Era una de les coses que ens van demanar, però quan els explicaves que era impossible, ho entenien i ho acceptaven", ha dit aquest divendres Jordi Sánchez, coordinador de l'equip dels Serveis d'Emergències Socials de l'Ajuntament de Barcelona. "El més dur serà com es poden allargar en el temps les tasques d'identificació", ha afegit Carlos Urkía, metge del Departament de Salut i Socors dels Serveis Centrals de Madrid, que ha apuntat que estaven preparats per rebre més persones de les que finalment van viatjar als Alps.

Aquest divendres era el quart dia de les tasques de rescat al massís. A primera hora, passades les vuit, amb sol i amb una mica de vent, s'han tornat a elevar els helicòpters per intentar recuperar els cossos i les restes de l'avió, que van extraient de la muntanya. Es tracta d'una feina molt lenta i laboriosa. Les despulles estan repartides en una àrea de més de quatre hectàrees, amb un desnivell de més de 200 metres, que els especialistes han fotografiat pam a pam per conèixer què hi ha en cada lloc. En les tasques d'identificació participen forenses i investigadors francesos, que tenen també el suport de policies i guàrdies civils que s'han traslladat al lloc. Les mostres que es recuperen són traslladades primer a un lloc intermedi de la muntanya i després, en furgonetes, viatgen fins al centre d'identificació muntat a Seyne-les-Alpes. A la zona s'han recuperat entre 400 i 600 restes humanes, segons la premsa francesa. Encara no s'ha trobat la segona caixa negra, que és una altra de les prioritats dels equips.

Els gendarmes han tallat totes les carreteres d'accés al massís, que vigilen dia i nit per evitar que l'àrea de l'accident pugui ser contaminada. Però també per protegir les restes de qualsevol altre element extern, com poden ser els llops, que abunden a la zona, segons van explicar alguns veïns, que coneixen les muntanyes.