L’estirp i les seves conseqüències

“Aquesta és la meva família, Kay, no sóc jo”, confessa amb gest tranquil i mirada neta el jove Michael Corleone a la seva espantada xicota. Encara que el seu pare i els seu germans es rebotin convençuts que en Michael té un greu problema al cervell en creure en la defensa de la pàtria i allistar-se voluntàriament per combatre a la Segona Guerra Mundial, ell té clar que es casarà amb aquesta noia tan nord-americana i tan normal i que es guanyà la vida exercint una feina dins de la llei. Però les seves intencions són violentament desmuntades per la realitat, s'imposa la lleialtat a la seva sang, el compromís amb la defensa de la família. I agafa el gust al padrinatge i el poder. Fins i tot arriba a ser més implacable que el savi del seu pare.

Sempre identifiquem la màfia amb abundants moments de glòria del cinema nord-americà, protagonitzats en estat de gràcia per Scorsese i Coppola. Per això ens resulta pintoresc que el cinema italià ens parli de tant en tant de les seves autèntiques i fins avui saludables arrels. Sicília les va expandir cap a lamerica mitjançant l'esplendorosa Cosa Nostra. Altres organitzacions com aquesta no van necessitar abandonar la mare pàtria que tant estimen perquè el seu ancestral negoci prosperés.

El director Matteo Garrone va transmetre al cinema amb força, realisme, horror i credibilitat les quotidianes barbaritats que ens havia descrit el kamikaze escriptor Roberto Saviano sobre la Camorra napolitana en l'esplèndid i aterridor llibre Gomorra. A Calabria, Francesco Munzi intenta retratar amb versemblança els veritables amos de Calàbria, la més que poderosa ‘Ndrangheta, una organització que, segons afirmen dades fiables, ingressa anualment entre 35.000 i 40.000 milions d'euros, majoritàriament amb el tràfic de drogues, però sense menysprear altres fonts igualment lucratives.

Explica diverses històries paral·leles sobre la lluita de clans familiars en un petit poble de Calàbria per controlar el gran negoci, que es desenvolupa a Milà, però fonamentalment la d'un membre d'aquesta família que prova inútilment d'organitzar la seva existència fora de les mogudes delinqüents dels seus germans, dedicat al pasturatge i al cultiu de flors, apartat dels rituals d'honor i venjança, que intenta desesperadament que el seu fill, tan audaç com eixelebrat, no escolti els opulents cants de sirena que li ofereixen els seus oncles per integrar-se en un univers tan pròsper com perillós. L'ambientació, fonamental perquè funcioni aquest tipus d'història, és notable. Funciona la barreja d'actors professionals amb vilatans (és fonamental no sentir-la doblada), i el desenllaç és tan imprevisible com fort. No és una gran pel·lícula, però sí bastant acceptable.