Rosa Maria Sardà, premi Max d’honor

Rosa Maria Sardà (Barcelona, 1941) no és gaire de premis, però pot fer una excepció. Per això ha decidit acceptar el premi Max d'Honor 2015 de la Fundació SGAE, que ha estat atorgat per unanimitat a la intèrpret i directora "per ser una figura clau en la història de les arts escèniques", segons el comunicat oficial del comitè organitzador. "Tots els premis molen, perquè mola que es recordin de tu, però jo no visc aquest món", subratlla l'actriu sobre el guardó que rebrà en la gala del proper 18 de maig.

Professional de tots els mitjans, Sardà va debutar amb 24 anys al teatre amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i va presentar programes de televisió com Vídeos de primera i Ahí te quiero ver. Ella assegura que si ara no apareix per televisió –on les últimes intervencions que ha fet han estat Abuela de verano (La 1) i Divines (TV3)–, no té res a veure amb la seva voluntat: "És la llei de l'oferta i la demanda, del capitalisme brutal. Quan sembla que ets vendible et contracten i quan no, no et contracten. I la barra de pa costa el mateix i hi ha les mateixes necessitats, treballis o no".

Es lamenta per la falta de protecció que hi ha al seu gremi, i parla obertament de la precarietat que sofreixen ara els actors. "No sóc una dona de projectes. Visc aquí, no a Itàlia o França, i faig el que puc, però reconec que he fet la pel·lícula Rey gitano amb Juanma [Bajo Ulloa], que és un amic entranyable", admet la protagonista de Moros y cristianos.

En teatre acaba de fer El caballero de Olmedo, a Barcelona i Madrid després d'estrenar-se al festival d'Almagro. "A gust s'està dormint la migdiada", diu en to de broma sobre el plaer d'actuar, "l'escenari és una feina molt dura i difícil, i per això cal ser un atleta de la ment i el cos i jo, per lògica del transcurs de la vida, ara no ho sóc", explica l'actriu.

Entre els artistes premiats anteriorment per la Fundació SGAE hi ha María de Ávila (2014), Ana Diosdado (2013), Julia Gutiérrez Caba (2012), Miguel Narros (2009), Víctor Ullate (2008); Fernando Arrabal (2007), José Tamayo (2002), Antonio Gala (2001) i Adolfo Marsillach (2000), entre d'altres.