El Suprem anul·la la condemna a Millet i Montull per l’hotel del Palau

El cas de l'hotel del Palau, pel qual van ser condemnats a penes mínimes de presó Fèlix Millet i Jordi Montull, segueix viu. El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència que va condemnar els saquejadors confessos del Palau de la Música i va absoldre, al mateix temps, la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. L'alt tribunal ha ordenat a l'Audiència de Barcelona que dicti una nova resolució perquè, segons el seu criteri, va rebutjar sense arguments bona part de les proves documentals plantejades per la Fiscalia i que apunten, precisament, als exresponsables municipals.

El Suprem obliga a reparar els errors de la primera sentència i a escriure-la de nou, però no va més enllà: els magistrats han d'argumentar per què descarten aquests documents, però són lliures per valorar-los com vulguin. La decisió de l'alt tribunal no implica, per tant, ni l'absolució de Millet i Montull, ni la condemna dels exresponsables del Consistori que van ser processats per les irregularitats en la construcció (fallida) d'un hotel de luxe al costat del Palau: l'exregidor d'Urbanisme Ramón García-Bragado (PSC); l'exgerent de l'àrea, Ramon Massagué, i l'exdirector jurídic Enric Lambies. En la causa també va ser absolt l'arquitecte Carles Díaz.

Els saquejadors confessos de la institució van ser condemnats a un any de presó per tràfic d’influències

La decisió del Suprem obre la porta, malgrat això, al fet que la sentència canviï de signe, sobretot pel que fa a l'excúpula d'Urbanisme. La resolució retreu que l'Audiència de Barcelona va cometre un “error palès” en dir que era irrellevant haver ocultat el canvi de titularitat de les finques en les quals s'anava a construir l'hotel.

El 2007, en virtut d'un acord entre Millet i Montull, d'una banda, i l'hoteler Manuel Valderrama, de l'altra, aquest últim va aconseguir la propietat de les finques per construir-hi l'hotel de luxe. Valderrama els va pagar gairebé 900.000 euros perquè garantissin, mitjançant els seus contactes, que el projecte tiraria endavant. Els saquejadors del Palau van negar haver cobrat comissions o pressionat càrrecs polítics. La sentència conclou que sí que ho van fer i els condemna a un any de presó per tràfic d'influències.

La Fiscalia considera que García-Bragado estava al corrent d'aquest canvi de titularitat, cosa que l'exregidor va negar. Els magistrats van creure la seva versió i el van absoldre. La sentència inicial retreu a la cúpula d'Urbanisme “falta de diligència” i “imprudència greu”, i ressalta que l'interès general de l'hotel no estava suficientment motivat. Però no veu delicte en això. Finalment, l'hotel no va prosperar perquè, després de l'escorcoll policial del Palau, el 2009, els veïns van portar el cas a la Fiscalia.

L'Audiència de Barcelona va donar més credibilitat, en general, al que van dir els testimonis al judici que al que indicaven els documents. En fer-ho, hauria d'haver “motivat i justificat la seva conclusió”. Però no ho va fer i va vulnerar així el “dret a la tutela judicial efectiva” de la Fiscalia. La sala penal del Suprem estima el recurs de cassació del fiscal Antoni Pelegrín i conclou que l'Audiència “va escurçar” una part substancial de les proves de manera “immotivada” o amb un “raonament il·lògic”. La Fiscalia va demanar deu anys de presó per a Millet i Montull, i quatre anys i set mesos per a l'excúpula d'Urbanisme.

Davant dels “comptats documents” que cita la sentència, en la causa obra una “ingent prova documental” amb la qual la Fiscalia pot construir “un relat històric contrari” al que va plasmar l'absolució. La resolució inicial no es va pronunciar sobre l'acusació del fiscal d'un “acord previ entre els acusats” per signar convenis sense publicitat, cosa que suposa una altra “omissió greu”.

El Suprem ha rebutjat, en canvi, el recurs plantejat per les defenses de Millet i Montull, que van ser condemnats a retornar els diners pagats per Valderrama i a abonar, a més, una multa de 3,6 milions d'euros. Per les irregularitats urbanístiques de l'hotel, tots dos van romandre uns dies ingressats a la presó provisional. No han vist la presó, però, per la causa principal, la que investiga el saqueig del Palau de la Música. Millet i Montull van desviar a les seves butxaques 26 milions d'euros de la institució musical.