El PSOE colpeja primer

Els resultats de les urnes andaluses ofereixen al PSOE una nítida victòria sobre els seus oponents, principalment el Partit Popular. Obté un resultat francament meritori en un escenari polític més fragmentat que el precedent (entren cinc forces al Parlament andalús, enfront de les tres anteriors) i després d'anys de crisi d'identitat del socialisme espanyol. Susana Díaz aconsegueix fer-se forta davant l'escomesa de Podem, tot i que no aconsegueix la majoria absoluta que li permetria governar amb més comoditat.

A molta distància dels socialistes, els partits emergents demostren una considerable embranzida. Per descomptat estan molt lluny de capgirar el mapa polític, com pretenia Podem, però aquesta força sí que altera l'espai de l'esquerra. Podem irromp al Parlament andalús com a tercera força a còpia de desplaçar qui feia gairebé 30 anys que hi era en aquesta posició, Esquerra Unida, i probablement gràcies a la incorporació de votants nous o abstencionistes en altres comicis. Resulta molt rellevant també que Ciutadans, un partit amb arrels catalanes, salti a la política espanyola com a opció centrista, capaç d'exercir el paper de frontissa en pactes o acords futurs.

Si la victòria de Susana Díaz ha estat insuficient per assegurar un Govern monocolor, les paradoxes que envolten el triomf del PSOE es transformen en una aspra derrota en el cas del Partit Popular. Ha fracassat la renovació intentada amb un candidat inèdit, Juan Manuel Moreno, i el mal resultat esquitxa el president del Govern central, que s'ha bolcat inútilment en la campanya juntament amb bona part dels ministres. El PP s'ha resistit tossudament a donar més perfil polític al seu Govern i a substituir ministres cremats —potser uns altres ho anomenaran fermesa—, i no ha rebut compassió a les urnes; ha donat una resposta insuficient al problema de la corrupció, i s'ha manifestat en termes desagradables sobre oponents polítics.

Durant la campanya, Mariano Rajoy va insistir en la legitimitat de la força més votada per governar. Si això era un globus sonda per obtenir el compromís de reciprocitat socialista en els futurs comicis, no és probable que ho obtingui. En tot cas, és aviat per entrar en l'administració de la victòria i de les opcions que s'obren per qui en té la clau de totes, que és Susana Díaz.

Una nova generació s'està fent càrrec dels temes públics i és evident la pressió de la ciutadania perquè canviïn també les maneres de representar els interessos dels votants i els mètodes de govern. Aquest és el missatge emès pel poble sobirà a Andalusia i el que reiteradament transmeten les enquestes en el conjunt d'Espanya. No hi ha dubte que l'electorat busca noves solucions als problemes econòmics i socials sense trencar un sistema democràtic en el qual manifestament continua creient, com ho demostra l'elevada participació aconseguida ahir.

Seria completament erroni valorar el que va passar ahir com la confirmació de la crisi del bipartidisme, en què obsessivament insistien força sectors polítics i mediàtics. D'entrada, Andalusia resulta un mal exemple per parlar-ne, d'això, ja que aquesta comunitat no ha conegut mai l'alternança entre dos partits després de més de tres decennis d'hegemonia socialista. El que és rellevant és que el PSOE guanya el primer embat electoral de 2015, mentre el PP inaugura el calendari de comicis a Espanya amb el pes d'un daltabaix.