Sopes que donen molt de si

Sembla mentida quantes metàfores pot donar de si una sopa. La de la diversitat: "De sopes n'hi ha a totes les cultures: es tracta d'afegir ingredients autòctons a l'aigua i fer-los bullir". De com canvien els temps: "Nou Barris era una olla de veïns arribats de tot Espanya, però els ingredients van canviar per gent arribada de tot el món". O de la convivència: "Una olla cuita a foc lent, arrela i surt bona; però si la cuines a foc fort, pot acabar bullint i esquitxant".

Qui parla sense gairebé respirar és la Lourdes Ponce, més coneguda a Nou Barris, concretament a La Prospe, com a Pitusa. Al barri estan enfeinats amb el Festival de Sopes, que se celebrarà diumenge que ve. Aquesta és la 12a edició. Era l'any 2004 quan la xarxa Nou Barris Acull, que aplega des d'entitats fins a parròquies i escoles del districte més pobre de Barcelona (80 en total), pensava a organitzar un acte que simbolitzés la seva preocupació: explicar que tothom que arriba al districte es converteix en veí, i la importància de compartir. Ràpid de dir; però complex d'aconseguir. Altres ciutats, com el Prat de Llobregat o Terrassa, també celebren des de fa anys aquest esdeveniment solidari.

Ponce explica que la idea va ser del Rafa Juncadella, també de la xarxa, que acabava de visitar el festival cultural de Lilla, a França. "Allà consideren i reivindiquen que la cuina també és art i cultura", diu. A la xarxa es van arromangar, es van posar el davantal i des de la primera edició el festival ha estat un èxit. Tant que de la plaça d'Àngel Pestaña van haver de saltar a la marquesina de la Via Júlia.

Una olla cuita a foc lent, arrela i surt bona; però si la cuines a foc fort, pot acabar esquitxant

"Primer les sopes es feien el diumenge de Carnaval, però de seguida vam veure que podien tenir un espai propi". Ara, ni més ni menys que 30 olles de 80 litres, representant cuines dels cinc continents i bullint des de les 8 del matí a la vista de tothom. Hi ha sopes de tot Europa, el Magreb, l'Àfrica, l'Àsia (la Xina, el Pakistan, el Japó), de països llatinoamericans (Bolívia, l'Equador, l'Argentina...) i fins i tot d'Oceania. Aquesta va arribar al festival l'any que uns artistes de circ australians estaven assajant a l'ateneu. I des d'aleshores la gent de l'escola de circ la cuina cada any. Per cert, el davantal dels que cuinen el fa cada any una escola del barri.

La Pitusa és una de les ànimes del festival i es nota: "El més bonic de tot és veure tanta gent cuinant alhora, l'ambient que es crea, i adonar-se que som molt més iguals que diferents. Que qui més qui menys hi posa tomàquet, que es poden compartir trucs, o que, si t'has descuidat la sal, te'n donarà el de l'olla del costat".

El festival mobilitza un centenar de voluntaris i s'hi acosten més d'un miler de visitants. Arriben amb els seus propis bols per degustar les sopes, compren el de ceràmica commemoratiu de cada any, o el de plàstic, també reutilitzable. Ponce explica que, com que al barri en veuen de tots els colors, quan va esclatar la crisi van trobar la solució perquè no afectés el festival. Alguns habituals van deixar de cuinar perquè no podien assumir el cost dels ingredients, relata. Solució: si es cuina una olla de més de 20 litres, els paga l'organització.

La cita és diumenge a partir de les 8. A les 11 hi ha batucada. A les 12 actuen els del circ de l'ateneu. I a partir de la 1, sopes amenitzades pels músics de blues del barri. S'ha de ser puntual perquè les olles es buiden en poca estona.