Un milió de dòlars per ser bona professora

Un milió de dòlars com a premi per la seva feina de docent. La nord-americana Nancie Atwell ha guanyat aquest diumenge l'edició d'aquest any del considerat el Nobel de l'ensenyament. El premi —el Global Teacher Prize— s'ha fet públic al Global Education & Skills Forum, celebrat a Dubai, davant una heterogènia audiència entre la qual es trobaven Sheikh Mohammad, primer ministre dels Unió dels Emirats Àrabs; l'expresident dels EUA Bill Clinton, o el responsable de l'informe PISA, Andreas Schleicher.

Atwell ha reptat els docents a "innovar sense permís". Però, després de conèixer-se que era la guanyadora del guardó, ha advertit davant els periodistes que "la tecnologia és només un mitjà, no la panacea de l'ensenyament". "És un honor rebre aquest premi, sobretot en companyia d'aquests professors extraordinaris", ha sentenciat emocionada.

Al premi s'hi havien presentat més de 5.000 docents de 127 països. Entre els deu finalistes, no hi figurava cap de Finlàndia, un dels països més reconeguts en matèria educativa. Algunes d'aquestes nacions ni tan sols participen en la prova PISA. Pertanyen a contextos tan diferents com l'Afganistan, l'Índia, Haití, Kènia, Cambodja, Malàisia, el Regne Unit o els EUA.

Entre els projectes seleccionats com a finalistes hi figura el del professor afganès Azizullah Royesh, que va haver d'ensenyar els seus alumnes a llegir i escriure després de la caiguda del Govern talibà, el 2001. També va arribar a la final el mètode ideat per la docent de l'Índia Bir Sethi basat en l'empatia, creativitat i racionalitat. Entre els deu finalistes es trobava la primera escola per a cecs de Cambodja i un col·legi de Kènia en el qual Jacque Kahura esquiva l'escassetat de recursos i la rigidesa del sistema amb grups petits, excursions i serveis comunitaris.

"El premi no és només qüestió de diners, sinó que pretén treure a la llum milers d'històries d'inspiració" i "retornar als professors la legítima posició que els pertany", ha assegurat el responsable d'aquest guardó, Sunny Varkey, ideòleg de la Fundació Varkey, en un comunicat. "Per descomptat que fa falta més que un premi per elevar l'estatus de la professió, però la meva esperança és que aquest sigui el començament de moltes converses", ha afegit.

L'organització estipula que el milió de dòlars (uns 950.000 euros) es pagui en quotes anuals de 100.000 dòlars durant una dècada. En aquests 10 anys, el guanyador no ha de comportar-se "de manera que desprestigiï la labor docent" i, en els cinc anys següents a la recepció del premi, no pot abandonar la professió d'ensenyant.

Des de la quantia del premi a la seva posada en escena tot estava pensant "per fer relluir l'important paper que juguen els professors en la societat", explica l'organització.

A la fi dels vuitanta, el llibre In the middle d'Atwell es va convertir en una espècie de "manual d'instruccions" per ensenyar adolescents amb dificultats per llegir i escriure. Llavors, el New York Times va dir que "la millor manera d'ensenyar és aprendre al costat dels estudiants i una espècie rara de professors que saben això és ella". Des de llavors, ha escrit nou obres. De nena, una febre reumática va deixar Atwell un temps al llit i això la va apropar als llibres. Des de fa 25 anys s'ocupa d'apropar els llibres als altres. Ho fa des del seu Centro para la Enseñanza y el Aprendizaje, una escola privada a Maine (EUA) en la qual imparteix cursos de lectoescriptura a estudiants de vuitè curs.

El seu secret radica que "la biblioteca de l'aula està plena d'històries interessants d'escriptors seriosos que els alumnes tenen temps per llegir a l'escola, i també s'espera que llegeixin de nit a casa", ressalta. "Mentre la majoria dels nord-americans només llegeixen de sis a vuit llibres a l'any, els meus alumnes en llegeixen 40", afegeix. En una entrevista a la revista Newsweek presumia que entre els seus alumnes "hi ha des de nens dislèxics fins a  sofisticats joves crítics literaris".

Un recent informe de l'OCDE advertia que els nois llegeixen menys per plaer que les noies (el 50% d'ells enfront del 75% d'elles): "Els nens no llegeixen perquè no saben què llegir", respon Atwell taxativa. "Per què no els ofereixen apassionants històries d'esportistes? Doneu-los llibres que els interessin a ells també i llavors els llegiran", conclou.