Reial Madrid-Llevant (2-0): Bale signa una treva

Amb l'eco dels trons recents i amb el clàssic a tocar, res millor que el Llevant com a recepta, un equip que va passar desapercebut al Bernabéu. No va dir res, per la seva notable deficiència i perquè el Madrid el va planxar en una bona primera mitja hora segellada per Bale. Una resposta més que acceptable en aquests temps de sobresalts, amb una inflada suspicaç, un president que surt al pas de la premsa, un entrenador contrariat i alguns futbolistes assenyalats. Ancelotti ho va fer pagar a més d'un, com Iker Casillas, amb tants errors com la resta contra el Schalke, però la seva presència posa en combustió la graderia. També la de Bale, però el missatge presidencial va ser rotund, un flotador, i el gal·lès va oferir dos gols a la llotja. Un volent i un altre sense voler, cosa que va fer empipar Cristiano, que va participar en el preàmbul de tots dos gols. El destí es va decantar per Bale, i va estar a favor seu en una jornada assenyalada per al britànic. Poca empremta més va deixar el duel, perquè aquest Madrid no està per a gaire festa. Veurem què passa a Barcelona.

El Madrid va tenir una bona arrencada, amb lleugeresa i vitalitat. Modric va beneir els canvis d'Ancelotti, però no Lucas Silva, irrellevant com a suport de Kroos, que per fi va tenir un descans, i Keylor Navas, a qui tan poc va exigir el seu exequip que el seu paper com a titular va ser el mateix que el de suplent: no va tocar una sola pilota amb les mans!

Amb Modric la pilota té marxa i, quan cal, ventila rivals i trenca línies

Orientat cap a la banda dreta, Modric va posar en lliça Bale i Carvajal, protagonistes del millor del Madrid. Entre els tres, amb Benzema a l'òrbita, van obrir un considerable esvoranc en la saga visitant. Amb el croat al capdavant, la pilota té marxa i, si cal, Modric és dels que ventila rivals i trenca les línies, un jugador frontissa. L'observatori del balcànic és fonamental en aquest equip. I Bale ho va agrair, connectat tota la primera part, amb fragor i encert en atac i més obedient que de costum per, almenys, ocupar un espai quan l'equip ha de remar cap enrere. En aquesta faceta, caldrà veure què fa en altres batalles perquè el Llevant no el va fer recular gairebé gens.

El Madrid no va trigar gaire a fer escampar la tempesta i als cinc minuts Cristiano ja havia estavellat una pilota al pal dret de Mariño. El Madrid jugava contra ell mateix. Al davant, un adversari sense cos, tou per defensar i amb urticària a la pilota, un artefacte als peus. Amb el Llevant acorralat, era només qüestió de temps, les envestides blanques eren constants, amb Cristiano ancorat a l'àrea, com comença a ser costum. No li agrada jugar d'esquena, però el futbol modern ja no requereix ariets boia i com a rematador és pura dinamita. En la segona càrrega, també va tenir focus CR, i la seva xilena la va desviar Ramis sota el travesser. El refús el va interceptar Bale, que va enviar la pilota a la xarxa amb la dreta. Després, amb les orelles tapades, va clavar una puntada a un banderí de córner. Una explosió de ràbia que s'ha vist poques vegades en aquest gal·lès que sembla que visqui en un satèl·lit.

Ningú millor que Bale, que feia nou partits que no marcava ni feia assistències de gol, per sufocar una afició que fa temps que li va prendre la matrícula. Una altra decepció no només l'hagués posat contra les cordes a ell, sinó també al president, que és el seu gran valedor públic. Amb la gent calmada, el Madrid encara va tenir una estona de bon joc, dinàmic, imaginatiu i ferm. Tan ficat estava el Madrid i tan absent el contrari, que Keylor Navas va trigar gairebé mitja hora a tocar la pilota. I va ser en una acció ja invalidada. Només el Madrid estava a la partida, així que Modric va enganxar a la Lluna els nois del Llevant. Va executar amb picardia una falta cap a Carvajal i la passada enrere del lateral la va xutar CR. Pel camí hi havia Bale, que va voler treure el peu, però la pilota li va fregar el turmell esquerre. Era el seu dia, no el del portuguès. Embruixos del futbol.

De Bale a Bale i poca cosa més. El partit va decaure durant la segona part, que va tenir un ritme més feixuc, menys vivaç. El Madrid mai es va sentir abocat al precipici perquè el Llevant no es va permetre cap risc. El tedi va poder amb Modric, que s'incorporava després d'una llarga lesió, i es va apagar amb el temps. Tampoc va despertar-se del tot Lucas Silva i Isco va passar de puntetes. Bale, missió complerta, i CR, sense somriure. Amb el joc espès, massa tocs blancs i la pilota pesant, per sort va irrompre Benzema, que va estar a punt de fer el gol del segle. O de ser digne d'aquesta etiqueta. CR li va fer una assistència des de la dreta, la pilota se li va quedar enrere i, sorprenent tothom, Karim no es va rendir i es va treure de la cistella un supertoc d'esperó que va posar la pilota al travesser. Una rematada per al museu. Llàstima que no fos gol, perquè sigui qui sigui l'autor d'aquestes meravelles es mereix que ho siguin. Per uns centímetres podria haver passat a l'arxiu dels tresors del futbol. El que serà fàcil d'oblidar és el partit en si. Bale potser sí que el recordarà. Es va guanyar una treva per a ell mateix i una altra per a tot aquest Madrid que té cita a Barcelona diumenge.