La UGT, també

La utilització per part del sindicat UGT de la targeta black d'un representant dels empleats a la comissió de control de Caja Madrid descobreix una derivada greu en el que fins ara era, segons les investigacions judicials, un cas de presumpta corrupció individual. Hi ha diferències, encara que en els dos casos siguem davant de suposats delictes societaris, entre que una targeta opaca sigui utilitzada abusivament per un directiu o un conseller i que el beneficiari sigui un sindicat, obligat per la seva pròpia naturalesa a defensar principis d'estricta honradesa i a respectar les normes fiscals en tant que representen una oportunitat de redistribució.

Tampoc val l'argument que els 79.000 euros pagats amb la targeta fantasma es van gastar en representació laboral. No és amb diners escamotejats a Hisenda com es defensen els drets dels treballadors. La presumpció de legalitat dels pagaments que proclama la UGT resulta a hores d'ara una defensa pueril. Com la resta d'acusats a títol individual, el sindicat havia de saber que els diners extrets de la targeta no es declarava al fisc; i si no ho sabia, tenia el deure d'informar-se'n. Com alguns directius de Caja Madrid i Bankia van renunciar a l'ús de les targetes opaques, és evident que hi havia sospites sobre la seva legalitat que podien haver inspirat els que van dilapidar els diners opacs.

La defensa de la UGT i de l'advocat del declarant sindical davant el jutge Andreu revela contradiccions manifestes amb altres acusats. O les targetes black eren despeses de representació o eren un complement salarial. Com que la mateixa Bankia ha negat el primer supòsit, és clar que, en el millor dels casos, la UGT va utilitzar un complement salarial ocult al fisc per pagar fulls de mà i altres despeses sindicals. És evident que el sindicat ha de restituir els 79.000 euros. Però ha de fer una mica més: reconèixer que va utilitzar indegudament uns recursos sense control i expulsar els que van permetre l'abús.

Sense ànim de dramatitzar, seria preocupant que la investigació demostrés que les targetes black han tacat també institucions (com la UGT) connexes amb l'entitat. Però encara és més inquietant la regressió argumental que està cristal·litzant en el cas de les targetes opaques. No és acceptable que directius formats, amb experiència política i empresarial, i institucions amb departaments jurídics recorrin tantes vegades a l'explicació del “no ho sabia” o “creia que era legal”.