La Barcelona canalla s’amaga a ‘13’

Dilluns passat a les nou del vespre la porteria del número 13 del carrer Poeta Cabanyes (els "cent portals trencats a trossos" on va néixer Serrat) és un petit batibull de gent. Hi ha joves d’aspecte gay friendly, dues parelles de gent gran, un grup de noies rient, un periodista despistat, grups d’amics somrient, expectants, amb ganes de divertir-se. Ningú no sap ben bé el que els espera allà dins... És part de l’espectacle, el misteri.

“Vine, carinyo, acompanya’m”. La Rikka, una rossa amb mitges negres de reixeta amb lligacames i un escot vertiginós, para el seu braç a un home d’uns 50 anys i el condueix a una sala decorada al més pur estil rococó, on pengen un van gogh, una Monna Lisa, un quadre de caça, i cortinatges de vellut, un piano, llums modernistes, un gos de porcellana de mida natural... Pretén reproduir les rebotigues que hi havia a Nou de la Rambla els anys d'esplendor del Paral·lel i on es feien sessions molt canalles. "On em portes?", pregunta l'home a la noia, nerviós i expectant. "A l'infern del pecat", respon la ballarina, amb un somriure còmplice.

L'espectador és ubicat, igual que 40 persones més, al voltant de la sala on el coreògraf Roberto G. Alonso amenitza l'espera com una autèntica cabaretera dels anys 20 o... del Molino. Llueix amb orgull unes cames que pocs dirien que no són femenines i desinhibitza el públic: "Ens ho passarem molt bé... Criticarem tothom, perquè ja n'hi ha prou, no?, de tot el que estan fent aquests polítics...!"

És un espectacle de música, de ball i de paraula en què els artistes ridiculitzen tot el que es proposen. Una coreografia amb cançons en un alemany retorçat, chaplinià (d'El gran dictador), diríem, posa en evidència tot l'estament militar amb dos soldats i una soldada, en gallumbos (fantàstics els calçotets blancs d'Alonso!). "Amb un pressupost de 7.700 milions d'euros passa el que passa", explica la madam. "Que no en tenim ni per pantalons". Pitjor està la Letícia, ben mirat: "Tota la vida esperant i, zas!, el marit es fa un 20% de descompte en el seu sou. Pobre Leti, arribar a reina per a això!".

Però l'espectacle, 13, regalima erotisme pels quatre costats. Tant quan Davo Marín ens sorprèn amb un striptease a la inversa: nu, insinuant les parts rere una tovallola, comença a vestir-se tot escoltant a la ràdio notícies d'època (i anuncis: Norit, el borreguito...! Quins temps!), com quan Rikka i Víctor es marquen un patinatge sobre gel (sic) degustant croquetes; o quan assistim a una mena de conte de la caputxeta vermella i el llop, en versió jaqueteta vermella (se la poden imaginar) i porc senglar.

Tot flueix com la seda. Un entreacte amb copeta inclosa i l'actuació d'un convidat sorpresa (cada dilluns n'actua un). Aquesta vegada un noi s'aixeca de la cadira i s'asseu al piano, l'Oriol Genís es vesteix de verge del Rocío i una noia recita una altra cançoneta, de nou, en alemany (o presumpte alemany). Són els exitosos membres de Kabaretk Protokoll, que ha triomfat al Círcol Maldà fins a aquesta mateixa setmana. Un luxe, un plaer. Dilluns que ve, més.

(Tot és molt misteriós i no hem revelat res... Només que la millor opció és reservar entrada a cpc13bcn@gmail.com).