Carta blanca per al diner negre

L’escriptor Roberto Saviano estava assegut a la sala de premsa de l’Ajuntament de Barcelona, amb qui era llavors l’alcalde, Jordi Hereu. Dirigint-se al grup de periodistes que l’escoltava, va explicar la història següent: “Raffaele Amato va ser engarjolat per la policia espanyola a Barcelona el 2005, quan estava jugant al blackjack, en un local a prop d’aquí. La part divertida és que, quan vaig venir fa un any a presentar el meu llibre, el meu escorta em va dir: ‘No surtis a la Rambla, perquè en un d’aquests locals et trobaràs el Raffaelle Amato’”. Això va passar el 2009. Amato va ser detingut altra vegada poc després a Marbella.

Gairebé sis anys després, un altre públic, a l’auditori del Conservatori del Liceu, va escoltar el capítol següent de la mateixa sèrie criminal. Qui parlava era Carlos Quílez, l’excap d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya, en una taula rodona de la BCNegra. Quílez va alertar de la perillositat del moment que viu Barcelona, on els mafiosos “s’intenten abraçar a estaments institucionals, que és quan es crea la veritable màfia, un Estat dins l’Estat”. Quílez no feia gaire que havia estat també a la Rambla, en un bar molt cèntric. Consumia una beguda quan un home es va apropar a saludar-lo. Va trigar uns segons a reconèixer-lo: era Malchas Tetruashvili, detingut el 2006 en l’operació més gran que s’ha fet mai contra la màfia russa a Espanya, l’Operació Vespa. Tetruashivili era suposadament el responsable del blanqueig de l’organització criminal. Quílez va marxar del bar.

És la Rambla un niu de criminals que emmascaren els seus negocis amb restaurants? Ho és Barcelona en general? “Darrere de moltes tasques basques de la Rambla hi ha capital rus, tot i que no es pot afirmar sense cap mena de dubte la il·licitud de l’origen dels diners amb els quals es van obrir”, afirma un fiscal anticorrupció expert en crim organitzat, que demana l’anonimat precisament per les amenaces de les màfies.

El 2006, amb l’Operació Vespa, es va comprovar que Tetruashvili tenia 16 restaurants, bona part d’ells a la Rambla. Una realitat que no ha canviat amb els anys. Les inversions immobiliàries, la restauració, els hotels... “Les xarxes d’exsoviètics estan molt professionalitzades en el blanqueig”, assegura l’inspector en cap de l’àrea central en la lluita contra el crim organitzat dels Mossos, Toni Rodríguez. Ni pel fiscal ni per Rodríguez hi ha dubtes que els diners del crim organitzat corren per Barcelona. Però és molt complicat passar de la convicció a la materialització. “El principal problema és determinar que els diners vénen d’una activitat criminal, que s’ha comès ja sigui a l’Índia, Àfrica o Turquia”, raona Rodríguez. I afegeix: “Com demanes a Rússia determinada informació de Tetruashvili?”.

Una de les característiques principals del crim organitzat és que és transnacional. A Barcelona, trobem tres grans grups: els xinesos, els exsoviètics i els italians. “Els primers que donen senyals són els italians, que ens comencen a sortir en investigacions sobre drogues als noranta”, explica l’inspector Antonio Jiménez, ja retirat, que estava especialitzat en la lluita contra el crim organitzat, i que va dur a terme alguna de les operacions més importants contra aquesta mena de mafiosos.

L’interès per Barcelona, la seva àrea metropolitana i la costa va ser progressiu. “Al 97 i 98 comencen a arribar russos, georgians, ucraïnesos, armenis...”, explica el fiscal. Molts d’ells primer compren mansions a la zona alta de la ciutat, on passen períodes curts, sobretot estivals, fins que s’acaben establint definitivament.

En aquell moment, a més, troben una ciutat on els delinqüents que preocupaven i ocupaven els policies eren sobretot els atracadors i lladres. L’elit policial estava dedicada a això. “Fins a principis d’aquest segle no es consoliden les grans estructures policials contra el crim organitzat”, explica el professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona, expert en organitzacions i seguretat ciutadana, Diego Torrente. Una realitat que admet l’inspector Jiménez, que va ser pioner en aquesta lluita.

En l’actualitat l’estructura judicial per lluitar contra aquestes trames continua sent molt escassa, amb tres fiscals especialitzats a tot Espanya, i sense jutjats específics. “On un dia estan fent casaments i divorcis, l’endemà arribes amb una causa gegantina, demanant més de 15 intervencions telefòniques, i amb els col·lapses”, afegeix l’inspector de Mossos, Toni Rodríguez.

Rodríguez recorda els primers anys de les màfies com una època d’ostentació. Ja era principis dels anys 2000. Llavors no era estrany veure Lamborghinis al passeig de Gràcia o concentracions de Ferraris a Platja d’Aro. “Però mai els vam agafar diners”, assegura Jiménez.

Ara la clau és passar desapercebut, una cosa fàcil d’aconseguir en una ciutat com Barcelona, amb més de set milions de turistes a l’any. “Però qui coneix l’entorn criminal pot entrar en algun dels hotels de luxe de la ciutat i reconèixer grans representants del crim organitzat”, lamenta el fiscal Anticorrupció.

Però no és l’única condició que fa que la ciutat sigui llaminera. “Una característica del seu atractiu és l’enorme activitat immobiliària” que tenia i encara té, explica Torrente, per a qui el crim organitzat s’ha d’entendre com una “activitat econòmica”, i, per tant, allò que la fa interessant per a una “una empresa lícita, la fa atractiva també per a una empresa il·lícita”. Però si pensem només en la part il·legal, Barcelona juga un paper fonamental com a porta d’entrada a dos mercats de la droga: l’espanyol i l’europeu.

“En algunes intervencions telefòniques els hem sentit dir “això és un chollo”, afegeix el fiscal Anticorrupció. I està convençut que es referien també a les condicions de les presons, i, en un sentit més ampli, del Codi Penal. Tot això sense tenir en compte les qüestions més materials i evidents, com poden ser el clima i la gastronomia.

El port encarna en aquest context la joia de la corona. Des de les seves terminals entren i surten mercaderies legals i il·legals. Un dels cops policials més dramàtics que s’hi va viure va ser la detenció, el 2010, de José Mestre, l’amo de la Tercat, una de les terminals del port i persona de l’alta societat catalana, que havia estat premiat per l’expresident Montilla com el millor empresari de l’any. Mestre ha estat condemnat a 12 anys de presó per haver entrat 186 quilos de cocaïna al port. Els policies, quan van entrar a escorcollar la seva enorme mansió, al carrer Espasa, que va posar a la venda per 30 milions, van quedar impressionats, entre altres coses, per les fotos de Mestre amb el rei Joan Carles.

L’operació la va portar el Cos Nacional de Policia, des de Madrid. “Difícilment s’hauria pogut dur des d’aquí”, admet l’inspector Jiménez, que no parla directament que hi hagués una delació, sinó de la possibilitat que amb una persona connectada a totes les esferes socials, econòmiques i polítiques s’acabés filtrant alguna informació. Al port encara el troben a faltar. I és difícil arrencar una paraula en contra de Mestre als estibadors. “Ens comprava maquinària, estava preocupat perquè tot anés bé”, asseguren fonts dels estibadors.

L’any passat el port va moure 1,7 milions de contenidors. D’aquests, se’n van inspeccionar 5.700. “És impossible mirar-ho tot”, admet un portaveu de la Guàrdia Civil que té competències dins del recinte. Com a lloc d’entrada de matèries lícites, és també centre de matèries il·lícites. Però Rodríguez apunta a un element més: “La brutal eclosió dels creuers, on hi ha l’estereotip de persones d’elevat nivell adquisitiu”, explica. La Policia Nacional va desarticular una xarxa que utilitzava dones jubilades, a qui feien passar com a creueristes, per transportar droga. A la cabina els van trobar 27 quilos de cocaïna.

L’últim episodi que ha posat en alerta les autoritats ha estat la construcció de la nova marina de luxe a la Marina del Port Vell, on segons l’Oficina Antifrau es podria haver donat blanqueig de capitals d’origen rus, a través de paradisos fiscals, i un possible tracte de favor de l’Ajuntament a l’empresa que va aconseguir el projecte, tot i que aquesta última part va quedar arxivada.

Els veïns de la ciutat viuen aquesta realitat amb autèntica militància. A la Barceloneta es van aixecar en peu de guerra contra la Marina, els responsables de la qual es van acabar apropant al barri. Per Nadal van oferir responsabilitzar-se de la recollida de joguines i ajudes alimentàries. “Aquest any a la Barceloneta els Reis ja no són els pares, ni els veïns, els Reis són la màfia”, va recollir en la seva web l’associació de veïns l’Òstia. “Tot i que, per ara, el que més ens preocupa és el mòbing als veïns”, explica una de les representants de l’entitat, Pepa Picas, que denuncia pressió a finques senceres per aixecar hotels.

L’obsessió de la Charo Martínez és una altra: les xarxes de xinesos a l’Eixample. “Primer van ser les perruqueries amb final feliç, i ara són els centres de massatges”, explica per telèfon. Ha estudiat que des d’Urquinaona fins al passeig de Sant Joan hi ha cinc centres de massatges, on hi passa alguna cosa. “Em va dir un intendent de Mossos que això era només una percepció veïnal, així que me’n vaig anar a la porta del centre de massatges”, explica. Martínez s’hi va passar la tarda. “Els homes s’hi estan tres quarts d’hores i en sortir jo els preguntava què tal. Una de les respostes més bones va ser: ‘Ui, de conya, i amb el que cobren i com ho fan, vindria cada dia”, recorda. També visita els pisos encoberts que funcionen com bordells, sobretot als principals d’algunes finques de l’Eixample. Quan comprova que es tracta d’un puticlub, ho denuncia.

“Els xinesos mouen molts diners. Han fet una compra massiva de bars i basars. Molts d’aquests establiments són perfectament legals. Però d’altres no. Com destriar-ne l’origen? També sabem que tenen una cobertura paral·lela del sistema legal”, explica l’inspector de Mossos, Toni Rodríguez. Tot i que, per ara, la fiscalia no ha detectat aquí el que es coneix com triades (les organitzacions criminals).

En aquest context, quina és la permeabilitat amb la classe política? Del total de les investigacions de Mossos el 2013, van trobar corrupció en un 13%, de funcionaris i a nivell només tècnic. Per ara, els casos de polítics afectats han estat molt pocs i notoris, com el de l’exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, imputat per les seves relacions amb el rus Andrei Petrov. Tot i així, el fiscal Anticorrupció demana que no ens confiem: “Quan tens molt poder econòmic tens molta facilitat per parlar amb polítics i empresaris”.

Trobar una xifra del volum que pot moure el crim organitzat a Barcelona és impossible. No existeix. “En el blanqueig es diuen autèntiques barbaritats, com la xifra que pot suposar l’1,5% del PIB mundial. Aquesta xifra no s’ha comprovat, és una veritat per repetició. Si la vas a buscar, l’informe de les Nacions Unides et dóna la xifra amb tanta cautela que quasi no l’uses”, explica el professor de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, Íñigo Ortiz. Al seu parer, en el crim organitzat el gran problema no és que el diner arribi a Barcelona, “és que es cometin els delictes al lloc d’origen”.

Afirma que Barcelona és tan paradís per al blanqueig com qualsevol altra capital, plena d’oportunitats. “La city de Londres és una claveguera del blanqueig, per exemple. El que és un error és pensar que és una qüestió de legislació. Espanya és en qualsevol cas un destí interessant per a molta gent, amb independència de si el seu diner prové d’activitats delictives o no: ho demostra que és un dels països amb més turistes del món”, afegeix.

Però podrien fer alguna cosa més els polítics? L’Ajuntament de Barcelona ha declinat pronunciar-se. Fonts de la Fiscalia asseguren que s’haurien de vigilar algunes llicències que s’atorguen. “Si hi ha una zona en declivi, i a l’Ajuntament li arriba una proposta de dinamització, segurament ho propiciarà. Però no ens ha d’interessar només que aportin capital”, reflexiona Rodríguez. “O és que determinats notaris no poden ensumar d’on vénen els diners?”, es pregunta. “És d’esperar que els representants d’organitzacions criminals vulguin obtenir avantatges competitius, però tampoc s’han identificat grans penetracions”, diu el professor Torrente. Ortiz va més enllà: “Hi ha d’haver verificació de l’origen del diner, però això té els seus riscos. Al meu ric local no li exigeixo cap explicació, i a l’estranger sí?”. “Mai pregunto d’on surten els diners”, va resumir en una entrevista a Vanity Fair, el 8 de gener, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.