Albert Rivera: “No m’agrada el federalisme asimètric”

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha reclamat aquest dimecres a Barcelona una “revisió tècnica” de la Constitució per avançar cap a un Estat federal que sigui pactada per àmplies majories i que pugui durar 30 o 40 anys. En la seva opinió, solament es podrà avançar en aquest sentit amb una lleialtat institucional mútua que “ara no existeix”, entre el Govern i les comunitats autònomes.

“No m'agrada el confederalisme ni el federalisme asimètric”, va dir Rivera, qui va alertar que “no es puguin invocar drets històrics per treure rèdits polítics”. En la seva opinió, “els drets els tenen els ciutadans, no els territoris” i es va declarar contrari al dret d'autodeterminació perquè “no existeix, ni per a Catalunya, ni per al País Basc ni per a Madrid”.

Rivera va exposar la seva proposta de reforma federal durant un col·loqui organitzat per l'associació Federalistes d’Esquerres, al qual va assistir també el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i Albert Miralles, d'EUiA. Podem va rebutjar participar en l'acte, mentre que Unió Democràtica i Iniciativa per Catalunya havien anunciat la seva presència però finalment es van excusar.

El col·loqui va servir per constatar una àmplia coincidència entre Rivera i Iceta sobre la necessitat que existeixi un gran consens sobre reforma constitucional. Els va diferenciar, això sí, l'abast de la reforma, la seva concepció de Catalunya i les definicions, ja que per al líder del PSC Espanya és “una nació de nacions”, com assegurava el ponent constitucional Jordi Solé Tura.

El creixement previsible de Ciutadans consisteix, entre altres factors, a fer-se amb una part de l'electorat socialista, principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona, i el discurs de Rivera es va centrar en aquest segment, que rebutja el nacionalisme.

Rivera i Iceta coincideixen sobre la necessitat d'un gran consens sobre reforma constitucional

El líder de Ciutadans va proposar que la reforma constitucional prengui com a referència per al seu debat un informe de 2005 redactat pel Consell d'Estat que presidia llavors Francisco Rubio Llorente i que explicava com havia de dur-se a terme la reforma.

Rivera considera que el sistema autonòmic espanyol ja respon a un model federal i va recordar que hi ha mecanismes de desenvolupament autonòmic que encara no s'han engegat, com el de la responsabilitat fiscal. En la seva opinió, la reforma constitucional requereix “àmplies majories” perquè és això el que les fa estables en la immensa majoria de països.

Entre els assistents al col·loqui hi havia el constitucionalista Francesc de Carreras, així com, a títol personal, l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, membre del Consell Ciutadà de Podem i que va lamentar l'absència d'aquest partit en el debat. Mesos enrere se'n va celebrar un altre de similar a Madrid i sí que hi van acudir representants d'aquesta força política.

Per Rivera, la reforma constitucional hauria de servir per tancar el model autonòmic i definir quines són les autonomies

El procés de reforma constitucional, va dir Rivera, ha de fer-se sense els grups polítics “que volen destruir el país”, en al·lusió a Convergència i Esquerra Republicana, sinó amb els partits que advoquen per “un projecte comú d'Espanya perquè funcioni i sigui un projecte atractiu i renovat”. La reforma constitucional hauria de servir en la seva opinió, per tancar el model autonòmic i definir quines són les autonomies, cosa que ara no passa.

Miquel Iceta, per la seva banda, va insistir que a Espanya “falta cultura federal”, i que, per això, en ocasions s'associa aquesta idea amb la discriminació, fins i tot amb la segregació quan no és cert. El líder del PSC va carregar contra l' “hostilitat” del Govern del PP per obrir aquest procés negociador i va dir que, es faci la reforma que es faci, haurà de votar-se a Catalunya i en el conjunt d'Espanya. Per al líder del PSC “hi ha coses que no funcionen” i una d'aquestes és la lleialtat institucional. “O hi ha coresponsabilitat entre Governs o no tirarem endavant”, va advertir.

El representant d'EUiA, el referent català d'Izquierda Unida, va reivindicar el dret d'autodeterminació i va recordar que, quan es va aprovar la Constitució el 1978, els sindicalistes de Comissions Obreres es van bolcar en la seva defensa.