Athina Onassis: divorci a la grega
Van ser milionaris i poderosos. A Grècia se'ls venerava i temia igual. Però com si es tractés d'una maledicció van anar desapareixent. Ara la supervivent fuig del seu passat
És menuda. Té uns ulls de color mel enormes que fan pensar en la mirada trista de la seva mare morta. Però el que més crida l'atenció quan s'està prop d'ella és el seu intent per passar desapercebuda, que ningú no descobreixi qui és. Athina Onassis és la supervivent d'una família de naviliers que va gaudir de tota la seva esplendor a Grècia durant els anys cinquanta. El proper dia 15 es compleixen 40 anys de la mort del seu avi Aristotelis Onassis i ella acaba de fer els 30, xifra que li ha donat dret a rebre els 800 milions d'euros que quedaven pendents d'una herència difícil de calcular, però que alguns mitjans financers estableixen en prop de 3.000 milions. A la Grècia de Syriza, els Onassis han passat gairebé a l'oblit. Poc en queda, d'ells. El seu record el manté viu una fundació que aquest any organitzarà diversos actes en la seva memòria amb motiu d'aquest aniversari.
Si al seu avi, el magnat més famós i temut de la indústria naviliera del segle XX, l'home més ric del món en la seva època —es deia en aquells anys que si venia tots els seus actius, Wall Street tremolaria—, li agradava fer ostentació de la seva riquesa, Athina en fuig. Si al seu avi li va agradar gaudir de poder, fama i va conquistar ni més ni menys que l'exprimera dama dels Estats Units, Jacqueline Kennedy, i a la gran soprano María Callas, Athina viu feliç des de fa una dècada amb el seu marit, el genet brasiler Álvaro Afonso de Miranda Neto, conegut com Doda Miranda, entre el Brasil i Europa.
Però no és fàcil escapar del passat. La vida d'aquesta trista hereva segueix marcada per la tragèdia de la seva família. Aristotelis Onassis va perdre el seu fill i hereu amb tan sols 23 anys en un accident aeri, mentre la seva filla Christina va portar una vida plena d'excessos i relacions sentimentals fallides. Després de la mort del patriarca Christina va ser designada hereva universal, però Jackie Kennedy, la seva vídua, va reclamar la tercera part de les possessions del que va ser el seu marit, com estava estipulat en l'acta de matrimoni. Resolt el conflicte i després de la mort també prematura de Christina, als 37 anys, els dos terços restants de l'herència van passar a la seva única néta: uns 3.000 milions d'euros.
L'última vegada que hi va haver constància que Athina va estar a Grècia, concretament a Skorpios, va ser fa tres estius. Va arribar amb vaixell amb la seva amiga Ekaterina Ribolovlev, filla del magnat rus Dmitry Ribolovlev. El viatge no va ser casual. La receptora del gran imperi dels Onassis havia decidit desfer-se de la joia de la corona: l'illa de Skorpios en la qual la seva família va viure grans moments i on hi ha enterrats els seus avantpassats. L'operació es va tancar el 2013 per 100 milions d'euros. La transacció va tenir el vistiplau del llavors primer ministre grec Andonis Samaràs, que es va reunir amb Rybolovlev a Atenes.
Dels Onassis, ja no se'n parla a Grècia. Quan es truca a la fundació que Aristotelis va crear per honrar la memòria del seu fill Alexander no es facilita informació. La seu legal és de fet a Liechtenstein, on es van crear dos organismes: un per a la gestió dels negocis i un altre, la Fundació Alexander S. Onassis —dedicada a la promoció d'activitats culturals i artístiques i investigació acadèmica—, que rep el 40% dels guanys anuals generats pel primer. Athina ha deixat la gestió en mans d'experts.
Només tenia tres anys quan es va quedar sense mare. Va ser el seu pare, el playboy Thierry Roussel, qui se'n va fer càrrec. Va deixar Grècia per créixer a Suïssa amb ell, la seva madrastra, Gaby, i els seus tres germans: Sandrine, Johanna i Erik. Una d'elles de la mateixa edat que Athina. I és que Roussel es va casar per diners i posició social amb Christina Onassis mentre mantenia una altra família, que ell considerava seva, a l'ombra. Athina no va ser feliç i quan va poder va amollar les amarres. Doda la va ajudar a fer el salt definitiu, independitzar-se. Ara la relació amb el seu pare no està trencada del tot però és distant.
Ella no parla amb la premsa però ha ocupat des que va néixer les portades de totes les grans revistes de la premsa social. Té pocs amics que saben que saltar-se les normes de silenci imposades per ella suposa sortir del cercle. A aquest cercle pertany Marta Ortega, l'hereva de l'imperi Inditex. Totes dues tenen en comú la seva obsessió per la discreció, per intentar portar una vida el més normal possible i pels cavalls. La relació entre totes dues és tan estreta que Athina, que rebutja la vida social, va ser una de les convidades a les noces de Marta Ortega amb Sergio Álvarez al petit poble d'Anceis, a 12 quilòmetres de la Corunya. Fins a allà també va acudir a principis d'any per donar suport a la seva amiga quan es va fer públic el seu divorci.
Athina va conèixer Doda al circuit hípic i aquest és l'àmbit en el qual es mou la parella: genets i amazones que recorren el món competint. Ell ho ha fet sempre com a professional, ella no ha necessitat guanyar premis per sobreviure però s'empra amb la mateixa devoció. El seu repte ara és ser olímpica als Jocs de Rio de Janeiro.
El Brasil s'ha convertit en el país d'Athina des que es va casar. A São Paulo la parella té una casa a la qual resideix amb els dos fills que Doda va aportar —un del seu matrimoni amb una model que va morir i l'altre, fill d'aquesta i que ell va adoptar—. Athina els cria com si fossin els seus fills perquè ella, de moment, no s'ha plantejat ser mare. La parella es va casar en règim de separació de béns i en alguna de les escasses declaracions que ha fet Doda a la premsa assegura que viuen “una vida tranquil·la i senzilla”. El matrimoni també passa molt temps a Europa sobretot en època de concursos hípics. Per això tenen una finca a la frontera entre Holanda i Bèlgica en la qual han estabulat els seus cavalls. Des d'allà es mouen pel continent de manera més fàcil. I és que aquesta hereva milionària ha canviat el glamur que desprenien les fotos en blanc i negre de les festes al vaixell del seu avi Aristotelis Onassis, en aquella època daurada de la jet-set europea, per l'anonimat, una tranquil·la vida familiar i moltes hores als estables.
La memòria viva de Niarchos
A diferència del seu company Aristotelis Onassis, la memòria de Stavros Niarchos, el patriarca de l'altra família d'armadors grecs que va mantenir una estranya relació d'amor i rivalitat amb el primer, segueix molt viva al seu país natal, almenys pel que fa a les activitats de la fundació que porta el seu nom, present en àmbits tan variats com el foment de les arts i la investigació o l'alleujament més peremptori de les conseqüències de la crisi econòmica. Per oposició també als seus rivals, i encara que els epígons de la dinastia no exerceixen cap activitat pública al país i es deixen caure per allà molt de tant en tant, la Fundació Stavros Niarchos sí que té la seva seu a Grècia, en concret en una de les avingudes principals i més senyorials d'Atenes.
Gràcies a un dels seus diversos programes socials, més de 15.000 nens de 64 escoles de la capital grega van poder menjar o completar la seva dieta el curs passat. La meitat pertanyien a famílies que viuen sota el llindar de la pobresa; el 25% dels menors atesos passava gana i el 60%, inseguretat alimentària, és a dir, impossibilitat material d'accedir a aliments per la falta d'ingressos dels seus pares o tutors, segons l'Instituto Prolepsis, encarregat de supervisar aquest programa d'ajuda. Van ser els comentaris de nombrosos mestres sobre l'estat pràcticament d'inanició que presentaven molts nens en arribar a les aules els que van provocar la resposta de la Fundació Stavros Niarchos, que també finança programes d'acolliment per a menors desemparats o en situació de risc.
Però la joia de la corona de la Fundació Stavros Niarchos no veurà la llum fins a finals de 2016. Es tracta del megacentre cultural que acollirà les noves seus de la biblioteca nacional i l'òpera nacional, que s'aixeca entre un ball de grues en Fáliro, a mig camí entre la conurbació d'Atenes i el port del Pireu. La que serà l'enèsima oferta cultural de la capital grega, i vaixell almirall de la Fundació, s'aixecarà a més enmig d'un immens parc que portarà el nom del fundador de la dinastia. Les obres, que van començar el 2013, han estat en diverses ocasionis escenari de concerts curiosos, amb els assistents vestits de feina: l'etiqueta prescrivia casc i armilla reflectora.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.