“La fracturació hidràulica ha revolucionat l’economia dels EUA”

Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950) va tenir una arrencada difícil a Brussel·les. Per accedir a l'Executiu comunitari, l'Eurocambra el va sotmetre a un examen dur pels llaços que tenia amb la indústria petroliera i altres aspectes controvertits del seu extens currículum. Va superar el tràngol i avui dirigeix la cartera d'Energia i Clima, convertida en prioritat per la imperiosa necessitat de reduir la dependència de Rússia. Envoltat de papers al seu despatx lluminós de Brussel·les, Cañete defensa el seu gran projecte, un pla d'unió energètica clau per a Espanya perquè desencalla les interconnexions amb França. I es mostra favorable —sense amagar els riscos— a la fracturació hidràulica i a l'energia nuclear.

Pregunta. Ja s'han fet diversos intents d'unió energètica, sempre frustrats perquè l'energia és un element sensible per als estats. Per què ara és diferent?

Resposta. Per dues raons. L'energia europea té costos molt superiors als dels EUA o la Xina: això resta competitivitat. Simultàniament, vivim un dels conflictes més importants dels últims temps i el risc de dependre en un percentatge altíssim de Rússia obliga a canviar.

Els suports al carbó són limitats, tenen data de caducitat

P. En quin sentit?

R. Cal una reforma en profunditat i interconnexions d'infraestructures per poder transvasar energia d'un estat a l'altre. I cal abordar el sistema de formació de preus en les tarifes i reduir les distorsions a la competència. La Comissió vol que els preus regulats vagin desapareixent.

P. Fins a quin punt es pot reduir la dependència de Rússia?

R. Depèn de l'èxit que tinguin les nostres alternatives. Tot i així, cal normalitzar la relació energètica amb Rússia, que seguirà sent un gran proveïdor.

P. El conflicte ucraïnès, paradoxalment, li aplana el camí.

R. Ucraïna és la ruta principal de gas rus cap a Europa: el conflicte posa en evidència les febleses, per a la indústria i també per escalfar els ciutadans.

P. Correm aquest risc?

R. Ja va passar una vegada. La UE ha de tenir mecanismes per si es torna a repetir: el 2006 no hi havia plans de contingència. Cal preveure el pitjor dels escenaris.

P. Per què creu que aquesta vegada es podrà fer les interconnexions?

R. Estem en un altre context, pel conflicte amb Rússia i els elevats costos energètics. I tenim mecanismes de finançament, com el el pla Juncker.

P. I si França no compleix?

R. Hi ha un acord polític. Si França incompleix l'acord, la Comissió activarà els instruments adequats per garantir els compromisos perquè es tracta d'un assumpte d'interès europeu.

P. La UE destina 120.000 milions a l'any a subsidiar, entre altres projectes, energies contaminants.

La Comissió Europea té objectius de reducció d'emissions d'un 40%

R. Les renovables s'emporten bona part dels fons.

P. Però no és contradictori seguir subvencionant el carbó després d'insistir en les energies netes i l'eficiència?

R. Els suports al carbó són limitats, tenen data de caducitat i treballem per desenvolupar tecnologies que el facin competitiu i complir objectius mediambientals. El carbó permet utilitzar fonts autòctones, de les quals la UE no pot prescindir.

P. Com es pot dissenyar un panorama energètic en una UE en què Alemanya només vol impulsar renovables i França pràcticament només energia nuclear?

R. El mix és competència dels estats. La Comissió intenta crear els incentius adequats: en renovables, que estiguin més orientades al mercat; en nuclear, a garantir la seguretat. En gas, pretenem abaratir costos amb el gas natural liquat.

P. I la fracturació hidràulica?

R. La Comissió ha fet recomanacions per als estats i no descartem dictar una normativa vinculant en la regulació d'aquesta tecnologia.

P. Està a favor de la fracturació hidràulica?

R. La meva opinió personal és que als EUA ha revolucionat l'economia. Ha permès un creixement espectacular, ha abaratit l'energia, els ha fet molt competitius... la fracturació hidràulica ha canviat completament la seva política energètica. Europa estudia regular-ho. No descarti que passem a la fase normativa: establir condicions d'avaluació mediambiental per poder desenvolupar la fracturació hidràulica.

P. I sobre l'energia nuclear?

R. La UE té tecnologia capdavantera. Després de Fukushima, s'han millorat els estàndards de seguretat. L'energia nuclear contribueix a diversificar les fonts.

P. Opina el mateix com a comissari de Clima?

R. No hi ha risc zero. Però el medi ambient és compatible amb el progrés econòmic, sempre que es garanteixi la seguretat, sense interferències polítiques.

P. El Parlament el considera més proindústria que no pas verd.

R. La Comissió Europea té objectius de reducció d'emissions d'un 40%, i també de reindustrialització d'un 20%. Cal compaginar-los. Però diria que en aquest moment els que són més crítics amb mi són a la Comissió d'Indústria i al Partit Popular Europeu.

P. Els interessos que tenia en la indústria energètica el poden ajudar a lluitar contra alguns abusos o són un problema?

R. Conèixer el sector privat és fantàstic per tenir responsabilitats polítiques; s'entenen millor els dossiers. I quan s'estableix una línia política, per descomptat amb independència, això es pot destacar.

P. La política energètica espanyola sembla que consisteix a carregar-ho gairebé tot a la factura del consumidor, inclòs el projecte Castor. És coherent això?

R. Revisarem l'establiment de preus, a Espanya i a tota la UE. La factura de la llum té molts elements afegits que no responen al cost de producció. Quan es promouen determinades energies amb la factura de la llum es distorsiona la competència.