Podem, la pel·lícula

Pablo Iglesias ja té algú que el filmi. Des de fa uns mesos, el director Fernando León de Aranoa (Madrid, 1968) roda un documental sobre la formació política Podem —amb especial èmfasi en el seu secretari general—, un treball que compagina aquests dies amb la postproducció del que serà el seu nou llargmetratge de ficció, titulat A perfect day.

A León de Aranoa, autor de pel·lícules com Familia, Los lunes al sol o Princesas i amb diversos documentals a l'esquena, la idea d'aquest retrat, en el qual participa la seva pròpia empresa, Reposado, li va sorgir ja fa temps: “Neix de la percepció, anterior a l'estiu de l'any passat, que alguna cosa única estava passant en l'escena política del nostre país. De fet, la pregunta que ens vam fer llavors va ser: ‘Hi ha algú que estigui explicant tot això?’. Amb aquesta premissa, la d'explicar-ho, ens hi vam apropar. El que m'atreu com a matèria narrativa és l'excepcionalitat del fenomen: la irrupció d'una formació política nova que, sense presència parlamentària, li disputa el poder als grans partits tradicionals. I que s'inventa a si mateixa, es constitueix alhora que ho fa, fet que afegeix encara més interès, més tensió al relat. Com un vaixell que ja ha sortit a navegar i encara es va construint”.

Això ha portat el cineasta a assistir a diversos actes de Podem a diverses comunitats autònomes: molts periodistes van descobrir Fernando León de Aranoa gravant a mitjan gener una trobada a Sevilla de l'eurodiputada de Podem Teresa Rodríguez amb el líder del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero. La fama del director impossibilita que tot això passi inadvertit.

M’atreu com a matèria narrativa l’excepcionalitat del fenomen

Al cineasta li falten hores al dia per arribar a tots els seus treballs. “Part de la dificultat d'aquest projecte ha estat compatibilitzar els seus primers passos amb la finalització d'A perfect day”, explica per correu electrònic el director, tancat en un estudi d'efectes visuals. A perfect day, que té com a data d'estrena el 28 d'agost, és un drama protagonitzat per un grup de cooperants —interpretats per Tim Robbins, Benicio del Toro i Olga Kurylenko— que intenta treure un cadàver d'un pou als Balcans.

La pel·lícula sobre Podem no serà el primer documental de León de Aranoa, que ja en anteriors treballs va retratar el moviment zapatista i el subcomandant Marcos a Caminantes (2001) i va seguir Joaquín Sabina en la seva gira Vinagre y rosas (2011). Compta per fer-ho amb la col·laboració de Jordi Abusada, “còmplice en aquests documentals”. El cineasta és prudent perquè el procés serà de llarg recorregut, i encara que ell o gent del seu equip ja estiguin gravant els líders de la formació política, el director assegura que encara estan recollint idees. “L'arc natural de la pel·lícula ens portarà fins a la nit de les properes eleccions generals [previsiblement, a la tardor], en la que pot ser la jornada electoral més interessant dels últims anys. Però crec que ha de transcendir-les, l'interès de la pel·lícula va més enllà del resultat, del que hi passi”.

Com a creador, Fernando León sempre ha estat permeable a un to social que sorgeix perquè, segons la seva pròpia definició, roda les coses i les persones que l'atreuen, mostra en pantalla el que li interessa. I en aquesta escala de valors no aposta pels films d'un sol ús: “Aquesta no és una pel·lícula de campanya, la seva naturalesa no és conjuntural. Pretén ser un film polític, que trobi el seu valor a mitjà i llarg termini. Sobre la definició d'un nou partit, que expliqui aquest moment irrepetible de la seva constitució, i assisteixi a la definició, en tot just un any, del que serà el seu ADN polític, els seus senyals d'identitat, la seva estructura. Per l'excepcionalitat del seu caràcter i del moment que vivim, crec que el registre és important”. Per això, el referent més proper és Barack Obama: camino hacia el cambio (2009), que comprimeix en 110 minuts els 19 mesos durant els quals les realitzadores Amy Rice i Alicia Sams van seguir una figura ascendent del Partit Demòcrata des de l'inici de les primàries fins a la seva elecció presidencial. “El nostre documental té a veure amb aquesta pel·lícula almenys en intencions, perquè mostra la gestació d'un procés de molta intensitat política. Tenim en compte altres referències, com la primera part de La batalla de Chile, de Patricio Guzmán, o Primary, de Robert Drew, sobre les primàries que va guanyar Kennedy dins del seu partit”.