“Corro en karts i vull arribar a la F-1”

Quina cara se'ls va haver de quedar als presents quan Fernando Alonso va recuperar la consciència una estona després d'haver-la perdut com a conseqüència de la topada que va tenir contra el mur del circuit de Montmeló el diumenge 22. “Qui ets?; a què et dediques?, i què vols que t'ofereixi el futur?”, se'ls pregunta d'entrada a tots els que han sofert una commoció per impacte. “Sóc en Fernando, corro en karts i vull arribar a ser pilot de fórmula 1”, va respondre l'asturià. Encara que la resposta pugui semblar còmica, les persones que en aquell moment es trobaven al seu voltant no acabaven de trobar-li la gràcia a l'assumpte, sobretot en un primer moment, abans que la infinitat de proves a les quals es va sotmetre el pilot rebaixessin la tensió i descartessin qualsevol tipus de lesió cerebral com a conseqüència del cop.

A pesar que encara està per veure quin va ser el detonant que el va portar a perdre el control del seu monoplaça a la sortida de la tercera corba del traçat barceloní, l'espanyol va recuperar la consciència, però se'n va anar fins al 1995: no recordava res dels gairebé 20 anys posteriors fins a arribar al moment actual. Ni el seu debut amb Minardi (2001), ni els dos títols aconseguits amb Renault (2005 i 2006), ni tampoc les últimes quatre Champions del Madrid (1998, 2000, 2002 i 2014), el seu equip.

“Qui ets i a què et dediques?”, es pregunta als pacients que han tingut una commoció

En una setmana, el d'Oviedo ja es trobava gairebé recuperat al 100%, i, encara que es perdrà la primera prova del Mundial, el 15 de març a Austràlia, ja ha començat a entrenar amb la mirada posada en la segona (el 29 del mateix mes a Sepang, Malàisia). Segons el comunicat emès el dimarts per McLaren, que Alonso no debuti a Austràlia és solament per precaució. Segons la nota, els metges li van desaconsellar que prengués part en l'arrencada d'aquest curs per evitar exposar-lo a la síndrome del segon impacte (un altre cop al cap agreujaria les conseqüències), encara que hi ha qui posa en dubte el motiu de la seva absència, i de pas obre un altre interrogant (un altre més).

El doctor Rafael Blesa és el director del servei de neurologia de l'hospital de Sant Pau, de Barcelona. “Que l'equip s'empari en aquesta hipòtesi per justificar que aquest noi no corri el cap de setmana que ve no té cap sentit en aquest cas concret. Bàsicament perquè, segons afirmen, totes les revisions mèdiques que se li han realitzat [TAC, proves de contrast i d'altres] han sortit bé i demostren que no té cap lesió. En aquest cas, el cervell està intacte, exactament igual que abans de l'accident. En cap cas aquesta primera sacsejada [sense lesió] tindria cap incidència en cas que se'n produís una segona”, raona Blesa.

Depenent de cada cas, el temps de recuperació és un o un altre

Aquest prestigiós neuròleg és una de les principals eminències del sector a Espanya. Les ha vist de tots els colors, i per això considera un procés normal el recorregut que va haver de fer Alonso abans de desfer un camí de gairebé dues dècades fins a arribar al moment actual. “Una commoció com la seva es produeix perquè el cervell sofreix una sacsejada que ha afectat a la sinapsi neuronal [la transmissió entre les neurones]. Quan això passa, la substància bioquímica no actua, de manera que el cervell va a buscar un record i no el troba. Depenent de cada cas, el temps de recuperació és un o un altre. Cal tenir en compte que, dins del cervell, els circuits més sensibles a una sacsejada com el seu són els de la memòria”, subratlla el doctor.

És normal que se li aconsellés no fer declaracions en sortir de l'hospital

Ateses les circumstàncies, i després de tres dies a l'hospital General de Catalunya, és normal que s'aconsellés a Alonso no fer declaracions per evitar alguna resposta extemporània però absolutament normal des del punt de vista clínic.

La mala notícia és que no estarà a Austràlia; la bona és que ja està llest per tornar

Que el flamant fitxatge de McLaren no estigui a Melbourne és evidentment una mala notícia. Encara que sens dubte, la bona és que mèdicament torna a estar llest per córrer. No obstant això, aquest optimisme més que justificat no amaga l'angoixa que va viure el seu entorn i tot el personal mèdic que el va atendre en les hores posteriors a l'incident. Molts d'ells van dormir menys i pitjor que el mateix pacient, creuant els dits perquè totes les revisions sortissin bé i esperant trobar algun indici que encara avui es desconeix. De fet, la majoria de preguntes segueixen sense resposta i només Ron Dennis, patró del constructor de Woking, va oferir una roda de premsa el dijous després dels fets que perseguia un objectiu: evitar que ningú pogués pensar que el MP4-30 va presentar un problema tècnic que va fer que Alonso acabés estavellant-se. De confirmar-se això últim seria un desastre per McLaren-Honda, un projecte que està en bolquers i que abans fins i tot de començar a rodar ja presenta diversos punts morts, alguns d'una grandària considerable.

De qualsevol forma, les opcions més lògiques a l'hora d'explicar el que va passar es redueixen a dues: que el corredor se sentís indisposat i intentés apropar-se a la paret o que el seu bòlid experimentés algun tipus de problema que el fes anar cap a la paret. Qui millor ho sap és Alonso, però primer ha de recordar-ho i després voler explicar-ho.