_
_
_
_

Netanyahu intenta minar a Washington la negociació amb l’Iran

El primer ministre d'Israel assegura que la seva intenció no ha estat faltar al respecte del president Barack Obama en acceptar la invitació per parlar al Capitoli

Yolanda Monge
Benjamín Netanyahu.
Benjamín Netanyahu.Andrew Harrer (Bloomberg)

Dir que el discurs que farà avui al Capitoli de Washington el primer ministre israelià posa en perill les relacions dels Estats Units amb Israel és fer curt, ja que arriba després de sis anys de desconfiança i greuges protagonitzats per Barack Obama i Benjamin Netanyahu.

Si calgués trobar un símil que casés a la perfecció amb la relació entre el president dels EUA i el primer ministre d'Israel no n'hi hauria un altre de millor que el que els equipararia a un matrimoni que segueix unit pel bé dels nens. I seguirà passi el que passi.

Anteriorment ja hi ha hagut desacords entre l'Executiu israelià i Washington, com recordava el ministre d'Exteriors Avigdor Lieberman respecte als que han tingut durant el mandat de Menajem Beguin, però mai com ara no s'havien danyat dècades de suport bipartidista unànime a la qüestió israeliana. L'aliança interessada Boehner-Netanyahu, amb la qual aquest últim pretén fer descarrilar les negociacions amb l'Iran, ha situat les relacions dels EUA-Israel al punt més baix des que el president Eisenhower amenacés amb sancions l'Estat israelià durant la crisi pel canal de Suez el 1956 i ha provocat que un suport que era monolític es converteixi en un enfrontament polític.

Netanyahu assegura que sent l'obligació moral d'advertir dels perills d'un acord nuclear amb el règim dels aiatol·làs

No hi ha cap prova millor d'aquest fet que l'actuació dels membres jueus al Congrés dels EUA, tots demòcrates menys un de republicà. Aquest matí, quan falta un dia perquè Netanyahu comparegui davant totes dues Cambres del Congrés per parlar sobre “l'acord potencial que amenaça la supervivència d'Israel” —en paraules del mateix primer ministre—, 30 demòcrates —quatre senadors i 26 representants— asseguraven que no assistirien al discurs. La meitat d'ells són polítics negres que veuen en l'acceptació del primer ministre de la invitació unilateral del president de la Cambra de Representants una falta de respecte cap a Obama per desafiar la seva política exterior. Prop de mitja dotzena són jueus i representen el 21% dels membres d'aquesta confessió religiosa al Congrés.

Que Netanyahu es veiés forçat a dir durant la seva al·locució d'ahir en la conferència anual a Washington de l'AIPAC (Comitè de Relacions Públiques Israel-Estats Units) que la seva intenció quan va acceptar la invitació republicana no era faltar “el respecte al president Obama ni al lloc que representa” era una prova més del dany fet, ja que, com la valentia als mariners, el respecte cap al mandatari es pressuposa quan s'és convidat al seu país".

Netanyahu va insistir ahir —com ho farà avui— en el fet que sentia “l'obligació moral” d'advertir dels perills d'un acord nuclear amb l'Iran i que no es quedaria callat “mentre quedi temps” per evitar-ho. Utilitzant un mapa que mostrava els llaços de l'Iran amb el terrorisme en diversos continents, Netanyahu va dir que l'Iran amenaça l'existència d'Israel. “Això és el que l'Iran fa ara sense armes nuclears”, va explicar el líder del Likud. “Imagineu què farà amb armes nuclears”.

Amb la invitació al primer ministre israelià, Boehner busca evitar que el president no imposi sancions a l'Iran i Netanyhau traça la línia per no fer concessions a Teheran

Netanyahu i Obama discrepen sobre la posició que ha de mantenir la comunitat internacional sobre l'Iran. Si el dirigent israelià comparteix amb el Partit Republicà la necessitat de sancions noves contra Teheran, el mandatari nord-americà ha avisat que vetarà qualsevol iniciativa en aquest sentit, perquè considera que podrien torpedinar les negociacions amb el règim dels aiatol·làs —el que busca Netanyahu—, el termini dels quals acaba el 31 de març. Amb la invitació a Netanyahu, Boehner busca afeblir aquest postulat i el primer ministre israelià traçava la línia de no fer concessions a Teheran.

La setmana passada, l'assessora de seguretat nacional d'Obama, Susan Rice, va qualificar de “destructiva” per a la relació bilateral l'acceptació de la invitació republicana —d'esquena a la Casa Blanca— de Netanyahu. També aquest dilluns, Barack Obama ha garantit que les relacions amb Israel són "fortes" i que comparteix amb el seu soci l'objectiu que l'Iran no obtingui armes nuclears, segons Reuters.

Avui, Samantha Power, ambaixadora nord-americana davant l'ONU, ha refutat els temors del primer ministre i ha assegurar al fòrum de l'AIPAC que “els EUA no permetan a l'Iran obtenir una arma nuclear. I Punt”. Power ha recordat a l'audiència que la Casa Blanca d'Obama ha invertit més de 20.000 milions de dòlars en la seguretat d'Israel. “Creiem que la diplomàcia és el camí preferit per aconseguir el nostre objectiu”, va dir Power. “Però si la diplomàcia falla, som plenament conscients dels riscos d'un Iran dotat d'armes nuclears. No deixarem que això passi”, ha prosseguit, per finalitzar dient que mai “no es pondrà el sol en el compromís dels EUA amb la seguretat d'Israel”. “Mai”, ha postil·lat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Yolanda Monge
Desde 1998, ha contado para EL PAÍS, desde la redacción de Internacional en Madrid o sobre el terreno como enviada especial, algunos de los acontecimientos que fueron primera plana en el mundo, ya fuera la guerra de los Balcanes o la invasión norteamericana de Irak, entre otros. En la actualidad, es corresponsal en Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_