El Govern espanyol culmina el gir de 180 graus de la seva política judicial

El Govern espanyol ha culminat aquest divendres el gir de 180 graus a la seva política judicial amb l'anul·lació de la pujada de taxes, la rectificació en la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'anunci de l'aprovació la setmana vinent d'una Llei d'Enjudiciament Criminal radicalment diferent de la que va plantejar a l'inici de la legislatura.

Totes aquestes mesures van ser impulsades en el seu moment per l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, però van ser aprovades en Consell de Ministres i, en alguns casos, votades a les Corts tan sols amb els vots del PP. Només s'ha salvat una part de la reforma del Codi Penal, especialment la presó permanent revisable, que s'aprovarà aviat al Senat.

La més cridanera perquè ja estava en vigor és la llei de taxes, que des del 2012 s'aplica a totes les jurisdiccions excepte la penal, ha estat rebutjada per tots els estaments de la Justícia, està pendent de sentència al Tribunal Constitucional i ha recaptat uns 600 milions d'euros des de llavors. El Govern espanyol, a proposta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha aprovat aquest divendres un decret que entrarà en vigor dilluns i que elimina les taxes per a persones físiques i les deixa com estaven des del 2003. La recaptació anual de persones físiques és, segons Justícia, d'uns 50 milions. N'estan exemptes les petites i mitjanes empreses per a procediments amb quanties de menys de 2.000 euros.

L'altra norma aprovada és el projecte de llei orgànica del Poder Judicial. El 2014 el Consell de Ministres va aprovar un avantprojecte que canviava per complet el model judicial espanyol. Per exemple, s'establia la possibilitat que els casos complexos fossin instruïts per tres jutges i es comprometia la reducció d'aforats. El text aprovat aquest divendres per al seu tràmit parlamentari omet aquests dos punts, entre d'altres, i es queda en una reorganització de l'activitat judicial, especialitza els jutges en cada jurisdicció i modifica les seves normes de repartiment. Inclou altres novetats formals com el canvi de denominació dels secretaris judicials, que passaran a ser anomenats lletrats de l'Administració de justícia. També que hi hagi jutges o funcionaris de reforç en jutjats amb especial càrrega de feina.

Aquest text modifica una altra de les apostes judicials de l'actual Govern: la distribució de competències i de l'activitat al Consell General del Poder Judicial. L'Executiu actual va canviar la llei perquè només cinc dels 12 membres de l'òrgan de govern de jutges i magistrats tinguessin dedicació exclusiva. Aquesta situació ha provocat problemes al Consell i ara es rectifica aquesta mesura i seran set els vocals alliberats per dedicar-se en exclusiva a aquesta institució.

A més, el Consell de Ministres té previst aprovar la setmana vinent el projecte de llei d'Enjudiciament Criminal, que renuncia també al canvi de model abordat al principi de legislatura perquè, per exemple, els fiscals assumissin la instrucció. Aquell text elaborat pel Govern central ha quedat en retocs legals per establir límits simbòlics als temps d'instrucció dels sumaris. També en la necessària actualització de la referència a les noves tecnologies.

Malgrat aquestes rectificacions, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que "cal posar en valor l'esforç en reforma de l'Administració de justícia" que s'ha fet des que Mariano Rajoy és president. El Govern també ha aprovat el projecte de llei d'Enjudiciament Civil per incloure l'ús de noves tecnologies. Segons el ministre de Justícia, el 2016 els professionals només podran dirigir-se a l'Administració de justícia per via telemàtica en aquesta jurisdicció. També hi haurà canvis en el judici verbal civil.