L’Eurogrup dóna llum verda a la llista de reformes de Grècia

L'Eurogrup ha aprovat aquest dimarts les reformes proposades pel Govern grec per poder accedir al crèdit dins de l'extensió de quatre mesos més del programa actual. També ho ha confirmat el vicepresident per a l'euro i el diàleg social, el letó Valdis Dombrovskis, al seu compte de Twitter: "La llista de reformes gregues sembla suficient com a punt de partida". L'Eurogrup, presidit per l'holandès Jeroen Dijsselbloem, ha insistit que Grècia ha d'aplicar més mesures amb el treball i l'ajuda de les institucions, segons un comunicat. "És un bon començament", sosté un alt càrrec del Govern hel·lè a Brussel·les.

“La llista és positiva. Hi ha reunió de ministres per teleconferència a les dues de la tarda”. Amb aquesta concisa resposta, el president de l'Eurogrup havia dissipat avui al matí els últims temors sobre Grècia. La Comissió Europea ja ha donat una primera impressió favorable. Dijsselbloem esperava les del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu durant les hores següents. La llista és prou poc explícita —i sense xifres— perquè l'Eurogrup l'hagi aprovat aquesta tarda, segons les fonts consultades. Però la saga grega encara no s'ha acabat: l'estira-i-arronsa entre Atenes i les institucions que abans es coneixien com a troica seguirà durant les properes setmanes, quan hi hagi la necessitat d'especificar les reformes, de cara a la revisió del programa o acord, a finals d'abril, imprescindible perquè els primers fons arribin a Grècia.

“Benvolgut president”, encapçala la missiva el ministre grec Iannis Varufakis, que va enviar un text final de set folis passades les onze de la nit de dilluns, dins del termini i en la forma escaient per complir els seus compromisos. Dijsselbloem ho qualifica d'“un bon primer pas” per recuperar la confiança perduda entre Grècia i els socis. Es tracta d'un text absolutament mesurat (i pactat amb les institucions) que dóna cabuda tant a algunes de les promeses electorals de Syriza com a les condicions imposades per l'Eurogrup perquè pugui donar el vistiplau sense sorpreses negatives. Inclou diverses àrees:

• Impostos. Grècia vol reformar l'IVA per lluitar contra l'evasió fiscal (enorme en àrees com el tabac o els combustibles) i en general posa l'accent en la lluita contra el frau, especialment “en algunes àrees de la societat”, diu el text en clara referència a les grans fortunes o a alguns col·lectius que amb prou feines paguen impostos.
• Sector públic. El Govern grec aprovarà una llei de pressupostos i es compromet a crear un consell fiscal independent, com ha fet Espanya recentment. També pretén modernitzar la Hisenda pública i elevar el nombre d'inspeccions i auditories.
• Despesa pública. Grècia es compromet a introduir mesures d'estalvi, però no en els sous dels funcionaris: el 56% de les despeses dels ministeris no són ni sous ni pensions. El Govern aposta per controlar la despesa sanitària, però insisteix en la llista a garantir la sanitat universal.
• Seguretat Social. Es compromet a estudiar mesures per reduir les prejubilacions, especialment en la banca i en el sector públic. I afirma que reforçarà el vincle entre contribucions a la Seguretat Social i quantitat de les pensions percebudes. La llista inclou també la promesa d'introduir un esquema de renda bàsica garantida per desincentivar la jubilació anticipada als treballadors d'entre 50 i 65 anys.
• Corrupció. “Una prioritat nacional”, diu el Govern de Tsipras, que subratlla la necessitat de supervisar el contraban de tabac i carburant, supervisar els preus de les importacions i lluitar contra el blanqueig de diners. Hi haurà objectius de recaptació ambiciosos en aquesta àrea, que no es xifren. Es redueix el nombre de ministeris (de 16 a 10), d'assessors especials i de prestacions (cotxes, despeses de viatge i altres complements) per als ministres, diputats i alts càrrecs. Grècia endurirà la legislació sobre el finançament de partits. Es reformarà l'estructura salarial del sector públic en funció de la productivitat.
• Estabilitat financera. Grècia es compromet a millorar els terminis de pagament als proveïdors, i introduirà canvis legislatius a les suspensions de pagaments de les empreses i famílies. I promet no criminalitzar els deutors amb deutes petits.
• Banca. Atenes utilitzarà els fons europeus per estabilitzar el sector financer, i regularà la morositat tenint en compte la capitalització bancària. I apunta a una cosa semblant a una llei antidesnonaments: vol evitar que se subhastin habitatges habituals de llars amb ingressos baixos. A més, tornarà a regular les fallides, en paral·lel amb el que ha fet Espanya en els últims temps.
• Privatitzacions. El Govern grec “no farà marxa enrere en les privatitzacions ja finalitzades o que ja s'hagin sotmès a subhastes”. Garanteix la provisió de serveis públics en les companyies privatitzades. I “revisarà les privatitzacions que encara no s'han engegat per millorar les condicions per maximitzar el benefici de l'Estat a llarg termini i generar ingressos”. Grècia, doncs, se surt amb la seva en aquest aspecte, tot i que “cada cas s'examinarà”: aquí s'intueix cert enrenou amb la troica.
• Reforma laboral. Tal com va avançar Tsipras en la campanya electoral, la propera reforma laboral grega es farà amb l'Organització del Treball i de l'OCDE. La llista enumera diverses condicions: busca millorar les polítiques actives d'ocupació i recollir “les millors pràctiques de la UE” al mercat laboral. S'amplia i desenvolupa “l'actual esquema de treball temporal”, en línia amb altres reformes com l'espanyola. I s'introduirà un nou enfocament de la negociació col·lectiva “que combini la flexibilitat amb la justícia”. Això inclou l'ambició d'anar apujant, amb el temps, el salari mínim. En definitiva, una de freda i una de calenta: hi haurà mesures ortodoxes, però també algunes concessions, com el salari mínim.
• Reformes del mercat de serveis. Atenes parla d'eliminar barreres a la competitivitat, administratives i burocràtiques, finalitzar el cadastre (que no existeix encara) i eliminar les restriccions injustificades de les professions regulades. Introdueix també una reforma judicial.
• Estadístiques. Es compromet a garantir la independència de l'oficina estadística.
• Crisi humanitària. Grècia “atendrà les necessitats de la creixent població que es troba en una situació de pobresa absoluta (falta d'accés a l'alimentació, l'habitatge, la sanitat i l'energia) mitjançant mesures “no pecuniàries” com vals de menjar. S'avaluarà l'esquema de renda bàsica “amb vista a estendre'l a tot el país“, però la llista assegura que la lluita contra aquesta crisi humanitària “no té cap impacte fiscal negatiu”.