Una aula on “Déu vol la nostra felicitat”

Els alumnes espanyols han de triar entre les assignatures de Valors Socials i Cívics i la Religió catòlica. El Ministeri d'Educació va aprovar ahir el currículum de Religió per a primària i secundària, els continguts de la qual torna a elaborar la Conferència Episcopal Espanyola en virtut dels acords amb la Santa Seu del 1979 i els resultats de la qual comptaran per a la nota mitjana o per obtenir una beca, tal com va incloure la reforma educativa del Govern espanyol (Lomce) després de més de dues dècades de no funcionar així.

Dos de cada tres alumnes cursen Religió, segons estimacions de la Conferència Episcopal. Són més de 3,5 milions d'estudiants que desenvoluparan a la classe continguts com “Déu, pare de la humanitat, vol la nostra felicitat”. El currículum de l'assignatura inclou associar “les característiques de la família de l'Església amb les de la seva família” o reflexionar sobre “Déu escull Maria perquè el seu fill es faci home”. Davant d'això, els estudiants que optin per valors socials hauran de “comprendre i valorar la igualtat de drets d'homes i dones, la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i la cura de la família”, entre altres continguts.

“S’utilitza com a catequesi de forma il·legítima”, diu un docent confessional

La confederació de pares d'alumnes de la pública (CEAPA) recomana no matricular-se en religió perquè “els dogmes no haurien de tenir cabuda a les aules d'un país aconfessional”, segons el seu president, Jesús Salido.

Un dels sindicats que aglutina els professors de religió (USIT) tampoc veu amb bons ulls el nou currículum que substitueix l'anterior de la LOE, elaborat el 2007. “Accentua la confessionalitat de forma exacerbada, s'utilitza com a catequesi per evangelitzar l'alumne d'una forma il·legítima”, diu Alfredo Sepúlveda, responsable del sindicat. Sepúlveda considera que els bisbes “han perdut una gran oportunitat per a un canvi profund i per incloure els missatges nous que llança el papa Francesc”.

El filòsof José Antonio Marina, autor de diversos manuals de la desapareguda Educació per a la Ciutadania, veu un “disbarat” que siguin alternatives i descarta que els alumnes puguin aprendre valors com a continguts transversals “perquè la pràctica ens ha ensenyat que després ningú se'n responsabilitza”. Critica les aules espanyoles davant de les franceses, on el Govern va decidir reforçar l'aprenentatge dels valors republicans després de l'atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo. “A Espanya, on hi ha tanta tolerància a la corrupció, s'han estovat unes conviccions ètiques que s'han de tornar a ensenyar”, diu.

“Els nostres alumnes no es veuran privats d'aquesta formació”, defensa José María Alvira, secretari d'Escoles Catòliques, que representa els concertats religiosos. “Els valors socials que s'estudiaran –com la solidaritat, la pau o la participació ciutadana– són compartits per la religió cristiana”, afirma.