La Catalunya sobirana d’ICV

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) comença l'any reordenant idees i replantejant un dels dilemes que més preocupa els seus dirigents: com resoldre el conflictiu encaix de Catalunya a Espanya. En la convenció nacional prevista per als dies 27 i 28 de febrer es discutirà un document programàtic fonamental per al futur immediat d'aquesta formació que, si s'aprova, suposarà l'abandonament del federalisme i una clara aposta perquè Catalunya sigui un Estat que lliurement pugui associar-se amb Espanya.

ICV sap que el seu electorat està dividit des de fa temps entre independentistes i federalistes. L'últim baròmetre del CEO del 2014 mostrava que un 55% dels que asseguraven que votarien ICV en unes eleccions autonòmiques era partidari d'una Catalunya dins d'una Espanya federal, mentre que un terç desitjava una Catalunya independent. Aquest mateix baròmetre també reiterava que ICV és l'única formació política que té els seus futurs votants dividits entre aquestes dues opcions, mentre que en altres com el PSC i Podem es divideixen entre federalistes, com a opció majoritària, i partidaris de l'actual Estat autonòmic. ICV té, per tant, un perfil dual més difícil de gestionar.

Les eleccions autonòmiques del 2010 van ser les últimes en què ICV-EUiA va presentar un programa que defensava solament l'opció federal: una “reforma de la Constitució, a través dels mecanismes legalment establerts, en un sentit federal i plurinacional”. Dos anys més tard, en les eleccions del 2012, ICV-EUiA es va apropar a posicions més sobiranistes i en el programa electoral presumia de ser “l'única força catalanista que suma federalistes i independentistes”. També reclamava la necessitat “de construir un Estat propi que, a partir de la mateixa sobirania, pugui establir una relació federal, confederal o estar present directament en l'àmbit europeu”.

Des del 2012 fins avui, ICV ha seguit una estratègia funambulesca per tractar d'acontentar les sensibilitats federalistes i independentistes de les seves bases. La direcció del partit, davant el dubte de si es podrà mantenir l'ambigüitat en unes properes eleccions autonòmiques que alguns plantejaran en clau plebiscitària, ha considerat que és el moment de concretar un projecte nacional propi que es discutirà a finals d'aquesta setmana i que el seu contingut hauria estat impensable en uns altres temps.

Les eleccions autonòmiques del 2010 van ser les últimes en què ICV-EUiA va presentar un programa que defensava només l'opció federal

El document parteix de dues premisses que els ecosocialistes fa temps que defensen: trencar amb l'statu quo i garantir el dret a decidir dels catalans. Amb aquest doble propòsit, i afirmant el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític sobirà, ICV comparteix amb els partits sobiranistes la necessitat, com a punt de partida, d'un procés constituent a Catalunya, però a diferència d'aquells la nova Constitució catalana hauria de formalitzar relacions d'igual a igual amb Espanya. Com assenyala la proposta, cal “passar de l'obligada unió del model actual i del federalisme del PSOE a la lliure determinació per establir el vincle entre Catalunya i l'Estat espanyol”. L'objectiu és clar: un acord estrictament bilateral, prescindint de les altres comunitats autònomes, per convertir Catalunya en un Estat lliure vinculat a una Espanya plurinacional. L'objectiu també és complicat: necessita tenir el suport de la majoria dels catalans i un canvi de majoria governamental a Espanya que ho accepti.

En clau interna, el document pot tenir una lectura paradoxal perquè, sense optar pel federalisme ni per la independència, podria interpretar-se com un intent desesperat per presentar una alternativa que satisfaci els seus electors federalistes i independentistes. Tracten d'evitar previsibles fugides de vots, precisament en el moment en què ICV ha obtingut els millors resultats de la seva història en unes eleccions autonòmiques (2012) i europees (2014). En clau externa, la proposta d'ICV busca, just en aquest any electoral, una centralitat que permeti relacionar-se amb formacions que defensen el dret a decidir d'una Catalunya plenament sobirana, i amb partits que no ho accepten, però que demanden un procés constituent a Espanya.

El projecte ecosocialista també considera necessari que la nova Constitució espanyola prevegi “un reconeixement específic de Catalunya com a nació”, estableixi “una posició singular i bilateral de Catalunya en l'ordenament constitucional” i possibiliti “la secessió si una majoria d'una part de l'Estat així ho expressa en un referèndum”. En aquest sentit, el document presenta com a novetat “no tancar la porta a la independència de Catalunya si la societat catalana així ho manifesta de manera majoritària” i, fins i tot, recolzant-se en una cita de l'enyorat Miquel Caminal, “si persisteix la negativa a modificar la situació actual”. Cal veure si la militància presenta esmenes a aquest ultimàtum independentista que es proposa davant un hipotètic bloqueig espanyol i si, després de la votació final, passa a formar part de l'ideari d'ICV.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB.