Un atemptat a la segona ciutat d’Ucraïna n’evidencia la inestabilitat

Un atemptat a Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, que va causar dos morts i una desena de ferits, va recordar aquest diumenge la inestabilitat que persisteix al país, justament quan fa un any que el president Víktor Ianukóvitx va ser destituït per la Rada Suprema (Parlament estatal) per desistiment en el seu càrrec. Ianukóvitx va abandonar la seva luxosa residència als voltants de Kíev la nit del 21 al 22 de febrer, deixant sense signar les lleis de reforma política que havia acordat hores abans amb els líders de l'oposició parlamentària.

Per commemorar les protestes conegudes com el “Maidan” diumenge es van celebrar diverses “marxes de la Dignidad” a Ucraïna. El president Petró Poroixenko va encapçalar la marxa de Kíev, acompanyat de diversos líders estrangers, entre ells dels Estats del Bàltic, Polònia, Moldàvia, Georgia i el president alemany, Joachim Gauk. El grup era menys nombrós que el que va anar a París en solidaritat amb l'atemptat a la redacció de Charlie Hebdo al gener.

L'atemptat de Khàrkiv va passar durant la marxa local dedicada a la memòria de Maidan. Segons informacions de la fiscalia, la causa va ser una bomba, oculta a la neu, col·locada en la ruta del festeig. Hi van morir un activista polític i un policia i, entre els ferits, hi va haver cinc policies i quatre civils. El cap del Consell Nacional de Seguretat i Defensa, Oleksandr Turtxínov, va declarar una operació antiterrorista a Khàrkiv i el Servei de Seguretat d’Ucraïna va assegurar que s'havien detingut quatre persones sospitoses i suposats membres d'un grup entrenat a la ciutat de Bélgorod (prop de la frontera), a Rússia.

Segons mitjans periodístics ucraïnesos nouvinguts de Khàrkiv, l'ambient en aquell gran centre industrial i científic és tibant en part a causa del gran nombre de desplaçats que han fugit de la guerra a Donetsk i Lugansk. La localitat, van assenyalar aquests mitjans, es troba molt exposada a les activitats de grups desestabilizadores que actuen emparant-se en la proximitat de la frontera amb Rússia. Els principals líders de l'antimaidan de Khàrkiv (les manifestacions a favor del règim de Ianukòvitx, molt aguerrides al febrer de 2014) són ara com ara a Rússia i els activistes federalistes i secessionistes no tenen el suport institucional que tenien aleshores, per la qual cosa el més probable és que l'acte terrorista hagi estat comès per un grup forà, van afirmar fonts contactades a Khàrkiv.

El president de l'autodenominada República Popular de Donetsk (RPD), Aleksandr Zakhàrtxenko, ha expressat desitjos d'estendre els seus dominis fins a Khàrkiv, però ara com ara el líder insurgent es recupera d'una ferida en una cama i, malgrat els tirotejos aïllats en diverses localitats a la zona de conflicte, el tema dominant al front és el compliment dels acords de Minsk, tot i que sigui de manera selectiva i amb retard.

A l'est d’Ucraïna l'agenda la marquen els secessionistes, com indica la derrota de les tropes ucraïneses a Debàltseve, nus de comunicacions estratègic pel qual no ha regit l'acord signat el 12 de febrer a Minsk, segons el qual l'alto el foc havia de començar el 15 de febrer. Després d’agafar-se el temps necessari per conquerir Debàltseve, els separatistes van acordar dissabte amb els responsables militars de Kíev començar la retirada de les armes pesades (segon punt dels acords de Minsk) el 22 de febrer.

Però, atès que el 23 és “el dia del defensor de la Pàtria”, els insurgents van decidir posposar el començament efectiu de l'operació fins al 24 de febrer i concloure-la el 7 de març. Segons l'acord de Minsk, la retirada de les armes pesades havia de començar no més tard del segon dia des de l'entrada en vigor de l'alto el foc (15 de febrer) i perllongar-se un màxim de 14 dies. Les tropes de Kíev retiren el seu equip 50 quilòmetres com a mínim a partir de les posicions que ocupaven el 12 de febrer i els insurgents, la mateixa distància a partir de les posicions del 19 de setembre.

Aquesta retirada ha de permetre l'aparició d'una àmplia franja desmilitaritzada entre les posicions de totes dues parts. Separatistes i forces lleials a Kíev van intercanviar presoners dissabte (un altre punt dels acords de Minsk). En total, segons les xifres donades pels representants de l’RPD, l'intercanvi va afectar 142 ucraïnesos i 53 insurgents. Segons la defensora de drets humans de l’RPD, Kíev té encara 580 insurgents presoners.

Per demostrar que l'agenda la marquen els insurgents, a Lugansk i a Donetsk hi ha acudit el veterà cantant rus Iosif Kobzon, que és originari de la província de Donetsk, que diumenge va cantar a Lugansk i dilluns ho farà a la ciutat de Donetsk en homenatge al “dia de la Pàtria”. Kobzon és un dels sancionats a les llistes de la UE i també pels EUA. A Lugansk, Kobzon va ser condecorat amb les màximes distincions de l’RPL (República Popular de Lugansk). Les autoritats ucraïneses han decidit tancar 23 llocs d'accés a la frontera amb Rússia, però Moscou ja ha dit que no pensa tancar els seus.