Nadal deixa empremta

Abans d'enfrontar-se a l'italià Fabio Fognini en semifinals del torneig de Rio, Rafael Nadal va haver de remuntar 4-6, 7-5 i 6-0 l'uruguaià Pablo Cuevas a quarts. La disputa va començar dissabte passada la una de la matinada, va acabar cap a les 3.30 h i per uns pocs minuts no es va convertir en el final més tardà de la història del tennis professional. Quan va alçar els braços, el número tres mundial va criticar l'horari de partit (es podria haver començat a competir abans si l'organització hagués canviat l'ordre de joc) i va celebrar un triomf que té valor matemàtic (defensa punts del rànquing), moral (Cuevas, el número 23 mundial, venia llançat després de conquistar la setmana passada el títol a São Paulo) i estadístic: amb la victòria, el campió de 14 grans va entrar en el top ten dels tennistes que han sumat més victòries en tota la seva carrera (713).

“És una victòria molt important per a mi, estar en semifinals és un gran resultat; punts, confiança...”, va valorar el manacorí, tan tens per les dificultats del duel i l'estrany cas de l'horari, que va arribar a competir un joc amb els pantalons a l'inrevés, i després es va veure obligat a canviar-se a la meitat de la pista perquè el jutge de cadira no el va deixar tornar al vestidor.

“És una victòria molt important per a mi, estar a semifinals és un gran resultat”, va dir el manacorí

Amb 28 anys, a Nadal li comença a passar com al suís Roger Federer. Cada partit que disputa el veu firmar una marca de rècord i cada torneig és una ocasió per a l'efemèride. El seu ingrés en l'exclusiu grup de tennistes amb més victòries de la història subratlla el seu caràcter de tennista multipista, perquè al segle XXI és impossible aconseguir aquests registres sent simplement un especialista en terra batuda, i sense ser competitiu sobre ciment i herba. La dada, a més, destaca la seva impressionant capacitat competitiva, que ressalta fins i tot en una companyia tan prestigiosa.

El manacorí s'alinea ja amb Jimmy Jimbo Connors, Roger Federer i Pete Sampras, que per títols, caràcter i talent són alguns dels millors tennistes de la història. No obstant això, cap pot presumir d'un percentatge de triomfs tan bé com el campió de 14 grans, que assaltarà Roland Garros amb l'objectiu d'aconseguir el seu quinzè trofeu de Grand Slam i desempatar així amb el pistoler nord-americà per convertir-se en el segon tennista amb més títols de la màxima categoria (Federer en té 17). Nadal, que ja era professional quan encara no li creixia la barba, ha guanyat el 83% dels seus duels. Connors i Lendl es van endur el 82%. El suís, un tennista inigualable, es queda en el 81%. En aquest sentit, ningú ha guanyat mai amb tanta freqüència com l'actual número tres mundial, que va arribar a imposar-se en 81 partits consecutius sobre terra.

Així, mentre Nadal feia un nou pas en la història, David Ferrer també accedia a les semifinals del torneig de Rio (contra l'austríac Andreas Haider-Maurer) i entrava en el top twenty històric de victòries (613, tantes com el serbi Novak Djokovic). La coincidència d'aquestes dues marques és tan sorprenent com la que aquests dos animals competitius comparteixin bandera. Única, fascinant i irrepetible. A Rio es disputen partits que deixen empremta en la història.