_
_
_
_

La Generalitat assumirà 275 milions de deute de la concessionària de la C-17

El Govern ultima el rescat de l'autovia Centelles-Ripoll, inaugurada el 2010

Dani Cordero
Vista aèria d'un tram de l'autovia C-17.
Vista aèria d'un tram de l'autovia C-17.

Les negociacions amb la banca no han fet efecte i la Generalitat haurà de rescatar la concessió de l'autovia C-17, el tram entre Centelles i Ripoll que va adjudicar el Govern tripartit el 2006 i que, després de 306 milions d'euros d'inversió, es va inaugurar el 2010 (el primer tram) i 2011. Cedinsa, la companyia que va construir i explota aquesta carretera finançada mitjançant el mètode del peatge a l'ombra —l'Administració paga en funció de l'ús de la carretera—, no ha pogut satisfer el pagament del deute contret amb un grup de bancs als quals deu 220 milions d'euros. Després de mesos de converses poc fructíferes, l'Administració catalana, titular de l'autovia, ultima l'assumpció del deute i del "negoci", segons va revelar ahir La Vanguardia.

Fa uns mesos, alts càrrecs de la Generalitat estaven força segurs de resoldre l'embolic, però això no evitava paraules acusadores contra el Govern de José Montilla i especialment el Departament de Política Territorial dirigit per Joaquim Nadal. Denunciaven la forma com es va tancar l'acord de refinançament de la concessió el 2009: la companyia encarregada de l'obra i l'explotació dels 49 quilòmetres de carretera signava un crèdit a pagar a cinc anys per finançar una concessió de 33 anys. I si no podia pagar aquesta quantitat la Generalitat assumiria aquest deute.

L'impagament del deute força la Generalitat a sortir al rescat

Amb la crisi i la circulació de vehicles sota mínims, la concessionària ha estat incapaç d'assumir els seus compromisos. El desembre passat va culminar el termini per pagar i l'empresa —participada per les constructores FCC, Copcisa, Copisa i Comsa-Emte— va ser incapaç d'arribar a un acord amb els bancs implicats en el crèdit sindicat: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, CatalunyaBank i l'Institut de Crèdit Oficial. La Generalitat haurà d'assumir aquest deute i 55 milions més de responsabilitat patrimonial de l'Administració. En total: 275 milions d'euros que el més segur és que acabin augmentant a final d'any el deute de la Generalitat i facin créixer més el dèficit públic autonòmic. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar ahir davant els mitjans que “no és segur” però sí “probable” aquest extrem. La Generalitat ultima la dada de tancament de dèficit del 2014.

La del Ter no és l'única autovia explotada per Cedinsa, que també explota amb el mateix sistema de finançament diferit l'Eix Transversal entre Cervera i Santa Coloma de Farners, el de el Llobregat (entre Sant Fruitós de Bages i Berga) i l'Eix d'Aro, que uneix Vidreres i Santa Cristina d'Aro. El conseller de Territori, Santi Vila, ha denunciat diverses vegades que aquesta fórmula de pagament hipoteca cada exercici les actuacions del seu departament, ja que és una fórmula que també es va utilitzar per construir les estacions de metro de la polèmica línia 9.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Dani Cordero
Es integrante de la redacción de EL PAÍS en Barcelona, donde ha desempeñado diferentes roles durante más de diez años. Licenciado en Periodismo por la Universidad Ramon Llull, ha cursado el programa de desarrollo directivo del IESE y ha pasado por las redacciones de 'Ara', 'Público', 'El Mundo' y 'Expansión'. 

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_