Palamós i Palafrugell es reparteixen les Formigues

El Tribunal Suprem ha posat fi a un casus belli que enfronta Palamós i Palafruguell per uns illots rocosos i inhabitables: les illes Formigues. L'alt tribunal ha rebutjat la pretensió de l'Ajuntament de Palamós (Baix Empordà) d'apropiar-se en exclusiva de la integritat de l'arxipèlag, format per 16 illots, remetent-se al document "La Concòrdia", que l'any 1717 les va repartir entre aquest municipi i Palafrugell.

En una sentència, el Suprem ha ratificat la resolució adoptada el 2011 pel Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC). En una decisió salomònica, ja va avalar l'acord de la Generalitat que va mantenir la divisió del petit arxipèlag, davant de la punta de Canet i el cap de Planes, entre els municipis de Calella de Palafrugell i Palamós, el 2009.

Els antecedents històrics “són rellevants per fixar els límits territorials entre municipis”, diu la sentència

L'Ajuntament de Palamós va recórrer a l'alt tribunal català perquè s'anul·lés el repartiment acordat el 2009 per la Generalitat, que va resoldre incloure a Palamós l'illa Gran i cinc illots propers, i els restants a Calella de Palafrugell.

Segons esgrimeix l'Ajuntament de Palamós, tot l'arxipèlag de les illes Formigues ha de correspondre al seu terme municipal, ja que així ho acreditarien un mapa del 1733, la declaració de dos pescadors el 1717 i el relat d'un patró d'embarcació del 1757, als quals el tribunal dóna menys valor que a "La Concòrdia" del 1717.

“La Concòrdia” va acordar el règim d’ús i aprofitament de la pesca a les illes i la seva jurisdicció

En la seva sentència, el Suprem adverteix que en aquest gènere de controvèrsies els antecedents històrics "són rellevants per fixar els límits territorials entre municipis" i conclou que, en aquest cas, és d'"especial importància" el document "Concòrdia, relatiu a la divisió dels termes i les jurisdiccions de Palafrugell i Palamós", datat el 4 de setembre del 1717.

Segons el tribunal, "La Concòrdia" del 1717 no només va acordar el règim d'ús i aprofitament de la pesca a les illes, com al·legava l'Ajuntament de Palamós, sinó que també s'estenia al domini i la jurisdicció de les illes Formigues.

Pel Suprem, aquest document reflecteix "precisament" un pacte entre els representants dels dos territoris sobre la divisió de les illes Formigues, ja que fins i tot es determina que "quedaran comunes entre els dos pobles de Palamós i el seu comtat i Palafrugell i el seu terme".