Milers de persones desafien la pluja per recordar Nisman

Silenci i aplaudiments enmig del vent i la pluja. Aquest és l'homenatge que van retre desenes de milers de persones a Buenos Aires a la figura d'Alberto Nisman, el fiscal que va morir el 18 de gener, quatre dies després de denunciar la presidenta. Les previsions meteorològiques auguraven tempesta i molts van anar-hi proveïts de paraigües, mentre que molts altres van buscar refugi als portals o sota els arbres. El resultat és que després de totes les acusacions i insults abocats al país des de la mort de Nisman, després d'un mes carregat d'insults, acusacions, retrets i crítiques… es va imposar el silenci. El silenci fragorós de desenes de milers de persones van caminar molt lentament sota la pluja.

La marxa va ser convocada per cinc fiscals com a homenatge al company mort quan feia just un mes de la seva mort. Era un fet inaudit. El poder judicial, o una part, mai no havia convocat una marxa al llarg de les últimes tres dècades de democràcia argentina. Els principals líders de l'oposició es van afegir immediatament a la iniciativa. Però el Govern va veure-hi un intent de desestabilització, una forma bruta de fer política sota el pretext de retre homenatge al fiscal mort. Al mig hi va quedar gent com el premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, que es va mostrar crític amb el Govern i també amb els organitzadors de la marxa, a qui va acusar d'oportunisme polític.

Hi havia gran expectació davant la decisió que prendria l'exesposa de Nisman, la jutgessa Sandra Arroyo Salgado, mare de les seves dues filles, de 7 i 15 anys. Ella mateixa havia demanat setmanes abans que no es polititzés la investigació sobre la mort de Nisman. Finalment, va acudir a la cita i va caminar agafada a la seva filla gran. Arroyo Salgado va aclarir en un comunicat el dia abans les raons per les quals havia decidit anar-hi: “La nostra presència s'orienta a retre un reconeixement a la persona que va ser i al funcionari de qui destaquem la seva incondicional i valenta entrega a la feina”.

Els ministres de Cristina Fernández van al·legar diverses raons per explicar la seva absència

Els ministres de Cristina Fernández van al·legar diverses raons per explicar la seva absència: que alguns dels fiscals que l'organitzaven només persegueixen finalitats polítiques, que els dirigents opositors que es van sumar a la marxa tampoc no pretenien retre tribut a Nisman, sinó treure rèdit electoral quan queden només vuit mesos perquè se celebrin les presidencials del 25 d'octubre. Però qui va marcar la línia va ser la mateixa presidenta, qui la setmana anterior va concloure així un discurs a la Casa Rosada entre el suport i els càntics de militants kirchneristes: “I ens quedem amb el cant, ens quedem amb l'alegria, ens quedem amb aquest crit de ‘visca la pàtria’. I a ells, a ells els deixem el silenci. Sempre els va agradar el silenci, a ells els deixem el silenci, que és o perquè no tenen res a dir o perquè realment no poden dir el que pensen”.

Va haver-hi molt silenci, des dels voltants del Congrés, on començava la marxa, fins a la plaça de Mayo, on acabava. Hi havia els mateixos cartells que es van veure la nit que va morir el fiscal: “Veritat i justícia”, “Tots som Nisman”. “Lamento que es vegi tan poca joventut i tanta gent gran”, es queixava una manifestant davant el canal Todo Noticias, del grup Clarín. De vegades alguns corejaven: “No tenim por, no tenim por”. I altres simplement cridaven: “Argentina, Argentina”.

Els locutors preguntaven als ciutadans per què havien assistit a la concentració i les respostes eren molt variades, però denotaven una fartanera cap a la política del Govern. Uns reclamaven justícia, algun recordava la seva oposició a l'acord que va signar l'Argentina amb l'Iran (pel qual Nisman va acusar Cristina Fernández d'encobriment), altres van expressar el seu desig de lluitar per un país per als seus néts, alguns es queixaven de la corrupció, altres de la inseguretat… I la majoria dels participants pertanyien a la classe mitjana i a la classe mitjana-alta, les més crítica amb el Govern.

La manifestació va mostrar la imatge perfecta de la divisió social que sofreix l'Argentina els últims anys.