El fiscal reclama fiances per als imputats per les targetes opaques

La Fiscalia Anticorrupció i el FROB, el fons destinat a la reforma de la banca, han sol·licitat al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que imposi fiances de responsabilitat civil als consellers de Caja Madrid imputats pel cas de les targetes fantasma i que declaren avui davant del magistrat. El total sol·licitat és de 15,5 milions, que és el que es van gastar amb les targetes black. En l'interrogatori, alguns dels imputats han al·legat que en la llista que va presentar Bankia hi ha errors, ja que hi ha despeses que no han estat realitzades per ells. Segons fonts jurídiques, el jutge no ha fet un interrogatori gaire exhaustiu sobre cadascuna de les partides de despeses, però sí que ha insistit a preguntar-los com és possible que sent membres del consell de Bankia utilitzessin les targetes per a finalitats que no havien estat aprovades pel mateix consell.

La Fiscalia, segons les mateixes fonts, considera que els consellers van cometre un suposat delicte d'administració deslleial en permetre, des del seu càrrec al consell d'administració de l'entitat, que s'instaurés el sistema de targetes opaques al fisc amb les quals 82 consellers i directius de Caja Madrid van carregar 15,2 milions d'euros en despeses personals entre el 2003 i el 2012.

Andreu interroga des d'aquest dilluns i fins dimecres que ve 27 exconsellers de Caja Madrid, integrada a Bankia el 2011. El primer exconseller que ha declarat avui dilluns ha estat l'exdirigent d'Esquerra Unida (IU) i antic vicepresident de la caixa José Antonio Moral Santín, que es va gastar 456.500 euros amb la seva visa opaca. D'aquesta quantitat, 366.350 euros són extraccions de diners en efectiu en caixers automàtics. Moral Santín ha estat amb el magistrat durant una hora, malgrat que la durada de la sessió estava prevista per Andreu per 20 minuts. Després d'ell ha estat el torn de l'exalcalde socialista de Móstoles (Madrid) José María Arteta, que es va gastar 139.000 euros. Per part del PSOE també serà interrogat aquest dilluns l'exdiputat regional Ramón Espinar, que va carregar 178.400 euros.

El magistrat ha fixat les primeres deu declaracions d'exconsellers, imputats per administració deslleial i apropiació indeguda, en intervals de 20 minuts. També interrogarà els sindicalistes de Comissions Obreres Juan José Azcona, Pedro Bedia i Rodolfo Benito (que es van gastar 99.300, 78.200 i 140.600 euros, respectivament), l'integrant d'UGT Gonzalo Martín Pascual (129.700) i el membre de la Confederació de Quadres Ignacio de Navasqües (195.000). Completen la llista d'interrogats dos representants de la patronal: l'expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán (94.000 euros) i Guillermo Marcos, d'Unipyme (133.600).

Andreu va imputar 79 beneficiaris més d'aquestes vises a finals de gener, que se sumaven així als expresidents de la caixa Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a qui va imposar una fiança civil de 16 i 3 milions d'euros, respectivament, per aquest assumpte, així com l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj.

No obstant això, va optar per convocar només aquells que van formar part del consell d'administració, que sumen despeses de 3,8 milions d'euros dels 15,5 milions que els 82 imputats van arribar a desemborsar amb les seves targetes opaques.

A més, Andreu ha citat com a testimonis divendres l'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro, sota el mandat del qual va situar Blesa l'origen de les targetes; els quatre exdirectius que mai les van fer servir, que van ser Francisco Verdú, Féliz Manuel Sánchez, Íñigo María Aldaz i Esteban Tejera, així com el director corporatiu d'auditoria interna de Bankia que va destapar l'escàndol, Iñaki Azaola.

Diversos dels exconsellers i exdirectius s'han estat oposant des de llavors a la seva imputació, encara que alguns han anat més enllà i han demanat que s'arxivi el cas per considerar que els fets dels quals se'ls acusa ja han prescrit, com ha estat el cas d'Elena Gil García.

L'instructor considera necessari "dilucidar el concepte" pel qual es van emetre les targetes. Si eren targetes d'empresa per afrontar les despeses de representació, el jutge recorda que estaven "fora del circuit ordinari d'atorgament" de vises de l'entitat, no tenien cap "suport contractual" i no estaven basades en decisions dels "òrgans de govern".

Després de recordar que Bankia ha informat que els exdirectius disposaven d'una altra targeta d'empresa, el magistrat assenyala que les finalitats per a les quals van ser lliurades les vises opaques eren "completament diferents de les previstes en les despeses de representació", la qual cosa convertiria aquestes despeses en una "remuneració irregular". De la mateixa manera, assenyala que aquest mitjà de pagament va ser utilitzat per carregar "compres d'alimentació, d'electrodomèstics, en grans superfícies, en roba o retirades d'efectiu".

En el cas que es tractés d'un complement de retribució, el jutge no entén "el motiu pel qual alguns dels beneficiaris no van arribar a utilitzar-les o per què la majoria dels usuaris no arribaven a esgotar el saldo de les targetes de les quals eren beneficiaris".

En no esgotar el límit de despesa, segons assenyala la interlocutòria, s'hauria produït "un desistiment incomprensible d'una retribució a la qual, almenys els directius, tindrien dret, tot i que pel que fa a la seva forma, es dugués a terme de manera totalment irregular, fora dels canals ordinaris destinats al pagament de les retribucions i amagant-les del fisc".