Obama allarga la mà a Silicon Valley després de l’espionatge massiu
Directius de les grans companyies tecnològiques planten el president dels EUA
Fa quatre anys, en la seva primera visita al bressol de la innovació, Silicon Valley, Barack Obama va estar acompanyat pels mateixos Steve Jobs i Mark Zuckerberg. Ahir, l'escenari va ser molt diferent. Només Tim Cook, successor de Jobs i actual conseller delegat d'Apple, va atendre la crida d'Obama, estrella convidada del congrés de ciberseguretat celebrat a la Universitat de Stanford, el centre privat més prestigiós de la costa oest i d'on han sortit algunes de les ments més brillants d'Internet. Però ni el creador de Facebook, ni els de Google, Yahoo o Twitter van ser-hi presents. Amb aquestes absències, els líders tecnològics manifestaven la seva distància de l'Administració després de l'escàndol de l'Agència Nacional de Seguretat i les revelacions de l'exagent Edward Snowden, que van augmentar les tensions entre les empreses i el Govern. A això s'hi afegeixen els creixents atacs informàtics a empreses nord-americanes, que han posat de manifest el difícil equilibri entre la seguretat i la privadesa, i la reforma migratòria, un dels àmbits legislatius que el sector tecnològic seguia amb més interès a Washington, que ha semblat poca cosa.
Després d'una broma sobre la seva dependència del ja caduc telèfon Blackberry, el rector de Stanford, John Hennessy, va presentar Obama. “Estic sempre connectat, com vosaltres, joves. Però no a qualsevol preu”, va arrencar el líder demòcrata per presentar un decret que millorarà el flux d'informació entre les empreses tecnològiques i el Govern amb la finalitat d'evitar amenaces cibernètiques.
Aquest anunci, del qual encara es desconeixen els detalls, arriba poc després dels atacs a companyies com Sony, que la Casa Blanca va atribuir a Corea del Nord i que suposadament hauria estat en represàlia per la pel·lícula The Interview, la comèdia que es burla del líder nord-coreà, Kim Jong-un. Però també està pensat contra el robatori massiu de contrasenyes de bancs, supermercats com Target o asseguradores que aquesta setmana han vist com es revelaven les dades de fins a 80 milions de clients. “Hem de liderar l'economia digital a tot el món. Els negocis en línia són un invent nostre, però no es poden veure amenaçats per descoordinació. Hem de treballar plegats com mai. Les mateixes tecnologies que ens serveixen per fer el bé, poden fer molt mal”, va assegurar el president. “Només hi ha una manera de defensar-nos, treballar en equip empreses i governs”, va subratllar Obama, sense treure importància al nivell d'aquests atacs, que va comparar amb el terrorisme tradicional. “No és una qüestió de demòcrates o republicans, de progressistes o conservadors, sinó d'Estat. Tots som a Internet”, va remarcar.
Decret per compartir informació
Un flux constant d'anada i tornada. Així és com la Casa Blanca entén que ha de ser la comunicació entre el sector privat i el públic per evitar els ciberatacs. El president dels EUA, Barack Obama, va signar divendres un decret per encoratjar més col·laboració. Amb això, esquiva que es voti al Congrés i guanya temps a l'espera que s'aprovi una llei més àmplia. L'ordre executiva cerca promoure el desenvolupament de plataformes d'intercanvi d'informació —anomenades ISAO, per les seves sigles en anglès— entre el Govern i les companyies tecnològiques.
No es va concretar com funcionaran aquestes plataformes, però es va avançar que poden ser organitzacions sense ànim de lucre, associacions o companyies individuals. D'aquests nous centres s'espera que siguin capaços de detectar punts febles, sense saltar-se els compromisos de privadesa que requereixen els consumidors, així com la llibertat d'expressió. El primer pas consistirà en la creació, per part del Departament de Seguretat Nacional, d'uns estàndards per a enviaments voluntaris d'informació de manera constant. “Això farà la col·laboració més segura, ràpida i fàcil. I garantirà més coordinació en el si del sector privat per respondre a amenaces cibernètiques”, argumenta la Casa Blanca. A canvi, les empreses tindran més accés a informació classificada de l'Administració sobre amenaces de ciberseguretat.
Les prioritats del decret es resumeixen en cinc punts: protegir les infraestructures del país, així com els seus sistemes d'informació de ciberatacs; millorar la capacitat per identificar i avisar de possibles delictes digitals; buscar aliats més enllà dels EUA que garanteixin la privadesa a Internet; enfortir les xarxes federals de manera que es tinguin clars els objectius d'atacs; i, finalment, treballadors qualificats capaços de crear sistemes de verificació.
Malgrat l'escepticisme d'aquestes empreses capdavanteres, Obama va mostrar com quan es veuen en un compromís recorren a ells: “Fins i tot la ciutadania ens demana que en casos com el de Sony, actuem”. Abans d'acomiadar-se, va fer broma en un pupitre de dimensions molt reduïdes, al qual va renunciar a asseure's per signar el decret.
A falta de saber com reaccionaran les empreses, els seus assessors van minimitzar les absències i es van centrar en els plans de la Casa Blanca. Lisa Monaco, assessora de seguretat nacional i lluita antiterrorista, va alertar contra el creixent nombre de ciberatacs i contra uns mals que són, en les seves paraules, “cada vegada més massius”. “Compartir informació és prioritari, si no, no tindrem clara l'amenaça a la qual ens enfrontem ni la manera d'aturar-la. Amb col·laboració podrem saber les eines que necessitem per fer-ho. Les nostres vides depenen cada vegada més d'Internet”, va dir. Cook, un home de negocis que va créixer a l'ombra de Steve Jobs, va ser aliè a l'ambient hostil: “A Apple fem productes que canvien la vida de les persones. Pensem que el país que ha fet possible el nostre èxit és la terra de les oportunitats per a tothom. Per això cada vegada fem més aparells i components als Estats Units. Pensem que hem de deixar un món millor que el que trobem”. El directiu es va basar en la idea que donar seguretat als seus clients és una prioritat per avalar la iniciativa d'Obama: “El nostre maquinari i programari està xifrat. El nostre model de negoci no es basa a vendre les dades personals, sinó a vendre productes a canvi de diners. No donem cap informació de la nostra navegació”. Això sí, l'executiu no va perdre ocasió per promocionar el seu sistema de pagament amb el mòbil com a exemple de forma innovadora de pagament.
Cook va jugar a ser visionari per un moment. “Imagino amb desig el dia en què desaparegui la cartera, en què tinguem informació digital del nostre passaport, identitat, pagaments i salut sempre amb nosaltres i de difícil accés per als criminals”, va fantasiar.
Durant la jornada es van desgranar els que seran els eixos del futur d'Internet, des de la detecció primerenca d'errors a la necessitat de superar les actuals contrasenyes, massa vulnerables. L'aposta passa per un passaport biomètric o patrons basats en imatges que caduquin i es renovin amb cada sessió.
D'aquest centre en van sortir els cervells que van muntar Google, Larry Page i Sergei Brin, també els que fa dues dècades, van crear Yahoo!, Jerry Yang i David Filo. Molt abans, Bill Hewlett i David Packard, als anys 40, van establir les bases per als ordinadors com avui es coneixen. El brou de la innovació es cou a Stanford. Durant tota la jornada es va remarcar una idea, que no es repeteixi mai més aquesta situació de separació entre seguretat nacional i empreses privades. Monaco va insistir en la necessitat de posar fi a aquesta anomalia, almenys en el futur: “No és només un tema de grans corporacions, sinó de tot, grans i petits. Però sobretot, vull que els alumnes d'aquest centre, als quals se'ls demana que canviïn el món, pensin a ajudar al seu país, que treballin amb nosaltres”.
