Grècia insinua que la duresa d’Espanya es deu a raons polítiques

Espanya i Portugal, dos dels representants de la perifèria rescatada, s'han convertit en els dos països més durs amb Grècia, per damunt fins i tot dels creditors del nord, encapçalats per Alemanya. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha assegurat aquest dijous que la solidaritat d'Espanya en el rescat a Grècia ha impedit al Govern de Rajoy apujar les prestacions per desocupació i les pensions. Espanya anteposa en les negociacions que els grecs “no infringeixin les regles del joc”, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, recorda cada vegada que pot que Madrid té una exposició financera de 26.000 milions d'euros a Grècia, i que per això va haver de demanar préstecs en condicions més oneroses que altres socis europeus. Grècia ha acusat avui Espanya i Portugal d'entorpir les negociacions i de fer gala d'una posició molt dura “per assumptes de política interna”, ha explicat un alt càrrec del Govern hel·lè davant de diversos periodistes. “Tota la negociació depèn més de decisions purament polítiques que de la situació econòmica: les necessitats financeres de Grècia són mínimes”, segons la mateixa font.

En cercles europeus es considera que la posició d'Espanya i Portugal està condicionada, entre altres factors, pels riscos de contagi polític derivats de la victòria de Syriza: per la por que afavoreixin opcions com la de Podem.

El Govern d'Alexis Tsipras fa dies que mostra un to desafiant: ha sol·licitat a Alemanya per carta reparacions de guerra per import de fins a 160.000 milions d'euros; el seu ministre de Finances, Iannis Varufakis, va declarar que la situació d'Itàlia és tan insostenible com la de Grècia, i l'Executiu ha mantingut converses amb Rússia, la Xina i els Estats Units per si les negociacions no porten a bon port. L'Eurogrup d'ahir a la nit va constatar que Grècia va forta. Varufakis es va negar a acordar un comunicat amb els socis europeus i va emplaçar els ministres a una nova reunió, dilluns vinent. Grècia no vol una extensió del rescat actual, sinó un acord pont abans de pactar un tercer rescat. Atenes i els socis europeus busquen desesperadament una fórmula eufemística que permeti dir als grecs que el rescat es dóna per acabat, i als europeus que les regles continuen aquí. Ahir, el desacord va ser notori, i no obstant això les posicions no són tan lluny: el més probable és que hi hagi una extensió tècnica del programa actual, encara que l'Executiu de Tsipras vol unes condicions que els socis no estan disposats a acceptar.

“L'acord depèn d'una decisió purament política: les necessitats financeres de Grècia per als propers mesos són mínimes, manejables”, segons el mateix representant del Govern grec. “Però 48 hores després del vot de confiança a Tsipras, els socis no poden insistir que el programa actual s'ha de tancar perquè això és tant com dir que les eleccions no importen. El Govern té un mandat clar després de les eleccions, encara que alhora vol respectar els compromisos i evitar accions unilaterals”, asseguren les mateixes fonts.

Grècia vol un nou contracte de quatre anys amb la UE, però abans ha de negociar un acord pont davant d'un rescat que expira el 28 de febrer. El Govern de Tsipras no vol els diners de l'últim tram (7.200 milions), sinó una partida de 1.900 milions (procedents dels beneficis obtinguts pel BCE en operacions amb deute grec), una ampliació de les emissions de deute a curt termini que els seus bancs poden col·locar al banc central, i l'ús d'una partida d'11.400 milions destinada a eventuals problemes dels seus bancs. I considera que si l'acord està signat o està a prop a finals de mes, “no hi ha raons perquè el BCE actuï amb agressivitat”, tallant les línies de finançament als bancs grecs. A canvi, Grècia ofereix disciplina fiscal (encara que inferior a la pactada: es preveia un superàvit primari, abans del pagament d'interès, del 3% per aquest any, i Atenes vol un màxim de l'1,5% per fer una mica de despesa social) i reformes pactades amb l'OCDE. Ningú ha vist encara una proposta, negre sobre blanc, de Grècia. “Les hem presentat, i molt detallades, a l'Eurogrup”, va explicar l'esmentada font de l'Executiu hel·lè.

L'Eurogrup de dilluns serà decisiu per a la negociació. La retòrica dels grecs i dels europeus està més encesa que mai. I no obstant això l'acord no és lluny: passa per trobar una fórmula adequada per estendre tècnicament el rescat que satisfaci Grècia i Alemanya: una mena de "contracte temporal" per a Grècia o alguna cosa per l'estil, que proporcioni a Europa la típica solució de compromís d'aquests casos. Amb la inevitable escenificació melodramàtica, per descomptat. I en reunions maratonianes, si pot ser fins a l'últim dia (el proper 28 de febrer expira el rescat). El Govern de Syriza acaba d'arribar, però com a mínim ja té una cosa clara: "A la Unió, generalment, les solucions arriben l'últim minut", diu una alta font de l'Executiu grec a Brussel·les.