Europa intensifica la pressió sobre la Grècia de Tsipras

Vigilen armes, llancen avisos, esperen el seu moment. Europa i Grècia han preparat aquest dilluns l'Eurogrup i la cimera d'aquesta setmana amb l'habitual cacofonia de veus ja gairebé típica dels moments de més tensió en la crisi de l'euro. Atenes no s'ha mogut i ha reiterat que no demanarà una extensió del rescat, tot i que un portaveu de l'Executiu ha assegurat que les úniques línies vermelles d'Alexis Tsipras són la imprescindible reestructuració del deute i una retallada del superàvit primari (abans del pagament d'interessos), totalment assumibles per als socis. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha intensificat la pressió i ha advertit als grecs que no han d'esperar bones notícies: Europa no assumeix les demandes de Tsipras i la seva colla.

La Unió és especialista en aquest tipus de guirigalls que solen acabar en un pacte de compromís, després d'una posada en escena pujada de to que s'ha repetit una vegada rere una altra en aquesta Gran Recessió. El ministre de Finances grec, Ianis Varoufakis, ha fet servir una metàfora en relació a la necessitat d'un tercer rescat, i ha asseverat que “al que es diu medicina és en realitat un verí, i el pitjor és que el metge ho sap”. Tsipras ha apuntat que el seu programa de Govern (basat a complir les seves promeses de despesa i a sol·licitar un acord-pont per cobrir el forat de finançament, que se situa entre els 10.000 i els 20.000 milions) no és rupturista ni un llast per als europeus, i ha recordat que els rescats anteriors “no van ser un acte de solidaritat amb Grècia sinó amb els bancs del nord d'Europa”.

Tsipras té bons arguments a favor seu: la gestió del rescat grec, protagonitzada per l'Eurogrup i la troica, ha estat un veritable desastre. Però Atenes té part de culpa en aquesta gestió, i sobretot en els excessos dels anys precrisi. Tots dos bàndols s'aferren al relat respectiu: Tsipras ha afirmat aquest dilluns que desmantellarà el “cruel” programa d'austeritat, i diumenge no va dubtar a sol·licitar a Alemanya, amb veu tallada, reparacions de guerra. Però els dirigents europeus el segueixen fent tocar de peus a terra sempre que en tenen ocasió. “Europa respectarà Grècia mentre Grècia respecti Europa”, va dir Juncker a Alemanya. “Grècia no pot donar per fet que l'estat d'ànim hagi canviat tant que l'eurozona assumeixi sense concessions el seu programa”.

Alemanya i França tanquen files amb aquesta posició. Berlín ha lamentat l'“enduriment” del to de Tsipras i ha acusat les “elits” gregues d'haver “saquejat” el país, segons el vicecanceller Sigmar Gabriel. El ministre d'Economia francès, Michel Sapin, ha fet una crida “a respectar el resultat de les eleccions gregues”, i que Atenes “respecti les regles europees”. Aquest és el frontó en el qual acaba sempre el debat sobre Grècia.

I compte amb els llargs pilotejos quan el temps apressa. El cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, assegura que Grècia té com data límit dijous per sol·licitar una extensió del rescat. I Atenes es va quedant sense aliats: Varoufakis ha dit a la RAI que també Itàlia s'enfronta a riscos d'insolvència, cosa que ha provocat les lògiques protestes en Roma. El ministre s'estrena aquest dimecres a l'Eurogrup després d'una setmana i mitja en què ha mostrat tants dots mediàtics com poc talent diplomàtic. Tsipras es veurà dijous les cares amb Angela Merkel, François Hollande i companyia en una reunió de líders que es preveu tibant. “No crec que s'aconsegueixi un acord final tan aviat”, ha avisat Juncker, sabent que si el rescat expira qualsevol cosa és possible, fins i tot un accident greu com una sortida de l'euro, per al qual diversos països preparen plans de contingència.

“Una sortida bruta del rescat, sense un tallafocs financer ni un acord-pont tal com voldria Grècia, és ara mateix el més probable. Atenes ha fet concessions, però segueix lluny del que demanen els socis”, ha conclòs Mujtba Rahman, d'Euràsia.