Les ofertes per l’Arnau plantegen un doble ús: teatre i sala de festes

El sostre fals del Teatre Arnau es va retirar fa una mica més d'un any perquè una part d'ell havia caigut sobre la platea. Ara queda al descobert una coberta íntegrament de fusta. Bonica, però també molt deteriorada. Les butaques de platea estan enretirades a una banda de la sala i als dos pisos de les llotges, s'hi veuen també algunes intervencions d'urgència. Dos tirants asseguren el lateral de la façana que dóna a la plaça Raquel Meller per assegurar les parets laterals de la nau. En canvi, els dos bars, tant el de dalt, des del qual es veu tot l'espai central del teatre, com el de la planta baixa, utilitzat en l'última etapa del teatre, no tenen gaire mal aspecte. Les pintades a les parets de l'escenari adonen de la seva història recent.

El vell Teatre Arnau del Paral·lel de Barcelona, construït el 1903 i que fa 15 anys que està tancat, es troba en una cruïlla difícil: els que s'han interessat per ell —l'han visitat diverses persones i empresaris de l'espectacle— només hi veuen rendibilitat si es pogués fer compatible amb una doble vida: la de teatre pròpiament dit i la de sala de festes a la nit per poder obtenir rendibilitat. Una segona activitat que “no permet la normativa perquè és un equipament”, assenyala el regidor de Cultura de l'Ajuntament barceloní, Jaume Ciurana, que fa un mandat sencer que té la carpeta del Teatre Arnau sense resoldre. Afirma que sí que hi ha interès per a la sala centenària, però que decau quan s'ensopega amb la incompatibilitat d'usos.

La plataforma Salvem

I l'elevat cost de rehabilitació acaba de treure les ganes als possibles compradors. Un informe dut a terme el juny del 2011 pels arquitectes Manel Bosch i Antoni Sánchez-Fortún va concloure que tota la instal·lació, especialment, la coberta i tots els elements de fusta, com les bigues, estaven molt deteriorats i que es requeriria un “estudi exhaustiu de viabilitat i de rehabilitació més que dubtós”. També, a manera de conclusió, van afirmar que la inversió necessària era “desproporcionada econòmicament”. Aquest informe va ser sol·licitat per l'administració municipal sortint, del socialista Jordi Hereu, que va comprar el teatre en la recta final del mandat per dos milions d'euros a l'Església Xina.

L'Arnau està catalogat dins del pla especial de protecció de patrimoni arquitectònic amb un nivell de protecció que suposa, a més del manteniment de les façanes, els espais interiors, la tipologia i també els elements ornamentals, a més d'eliminar els elements superposats que s'han anat afegint a la nau central —amb una coberta a dues aigües— al llarg dels seus més de cent anys d'història.

Aquell informe fa una proposta d'intervenció per tornar a donar un ús de sala d'espectacles i també diu que el cost mínim seria aproximadament d'una mica més de sis milions d'euros. Una quantitat que el Consistori eleva a prop de 10 milions perquè aquesta xifra no inclou ni l'IVA ni altres intervencions necessàries. Uns recursos que no s'han volgut invertir al llarg del mandat. I en el següent? “Ja ho veurem, cal veure les prioritats. Però nosaltres preferim fer una concessió a llarg termini a un operador i que sigui aquest el que assumeixi el cost de l'obra”, afirma Ciurana. Això sense tenir en compte que és gairebé segur que en les obres apareixerà part de la muralla de la ciutat, ja que el subsòl del teatre està al mig del seu recorregut i a un pas de Sant Pau del Camp, que conserva restes d'aquesta construcció.

L'Ajuntament no té

El teatre forma una part molt important de la història del Paral·lel —el 1915 es va rebatejar amb el nom de Folies Bergere i durant anys es va reconvertir en cinema— i és un element molt reivindicat. Tant, que l'últim any s'ha articulat la plataforma Salvem l'Arnau, que ha aconseguit el suport, a més de veïns, de personalitats del món del teatre, com Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i Hermann Bonnín, director de La Seca-Espai Brossa, entre d'altres. “És l'únic teatre de barraca que queda i és absolutament necessari rehabilitar-lo perquè no acabi caient, perquè si passa una cosa així, tindran l'excusa perfecta per fer-hi una altra cosa”, explica Enrich March, un dels promotors de la plataforma que defensa que l'Arnau s'hauria de convertir en un centre cultural i de documentació de la història del Paral·lel —la memòria de l'espectacle i també del moviment obrer— i en la seu del museu d'arts escèniques, un projecte de l'Institut del Teatre que encara no ha nascut. “El que sembla un disbarat és tenir gran part del fons de la memòria del teatre emmagatzemats a Montcada i que només se'n pugui veure una petita part al Mercat dels Flors o quan es fan algunes exposicions, com la del CCCB —El Paral·lel, 1894-1939— fa dos anys. Això sense tenir en compte la quantitat de material que tenen encara veïns de tota la vida del Paral·lel que s'acabarà perdent si no s'hi fa res”, diu com a conclusió.