L’estratègia de seguretat dels EUA promet “impedir l’agressió russa”

L'informe de l'estratègia de seguretat nacional dels Estats Units és un ritual que permet des de fa tres dècades mesurar l'evolució de les prioritats i les amenaces en política exterior de la primera potència mundial. L’Administració de Barack Obama va difondre la seva primera estratègia el maig del 2010. I aquest divendres va presentar la segona i última de la seva presidència, que acaba el gener del 2017. En aquests gairebé cinc anys s'han complert alguns objectius i previsions però altres han fracassat.

La relació amb Rússia és un dels millors termòmetres. El 2010, reforçar els llaços amb Moscou era una prioritat. Era l'època de l'anomenat reset. Però ara, els fantasmes de la Guerra Freda han reaparegut i l'objectiu és aturar la ingerència russa des de fa gairebé un any a Ucraïna. “Impedirem l'agressió russa, estarem atents a les seves capacitats estratègiques, i, si cal, ajudarem els nostres aliats i socis a resistir la coacció russa a llarg termini”, assenyala l'informe de 29 pàgines.

L'assessora de seguretat nacional, Susan Rice, va admetre divendres aquest viratge. “Gran part de la nostra atenció i de recursos seran per a Rússia. El 2010, teníem una altra perspectiva i orientació”, va assenyalar en un col·loqui sobre la nova estratègia al centre d'estudis Brookings Institution. Rice va insistir en el missatge oficial que, si Rússia no fa marxa enrere en la seva ingerència a Ucraïna, els EUA, amb els seus socis europeus, ampliarà els “costos” contra Moscou.

L'assessora d’Obama va explicar que Washington continua sospesant si entrega armes a l’exèrcit ucraïnès en la seva lluita contra els rebels prorussos. “Estem analitzant els passos següents amb els nostres socis europeus”, va dir. Però, en un matís significatiu, va afegir que li agradaria prendre la decisió d'armar Kíev en “coordinació” amb els seus socis. És un detall rellevant perquè alguns països europeus, com França i Alemanya, s'oposen a oferir ajuda militar letal, mentre que Polònia i algunes nacions bàltiques opten pel contrari. Fins ara, els EUA han coordinat amb la Unió Europea totes les sancions econòmiques contra Rússia.

Els EUA diuen que els agradaria decidir si armar Kíev en “coordinació” amb els seus socis europeus, la majoria dels quals s'hi oposen

L'estratègia de seguretat també incideix en el compromís nord-americà de garantir la defensa dels països del centre i el nord d’Europa, membres de l’OTAN, davant qualsevol amenaça russa. Al seu torn, però, Rice va afirmar que els EUA volen seguir col·laborant amb Rússia en altres temes globals, com la guerra siriana o les negociacions nuclears amb l’Iran.

El document presentat aquest divendres coincideix en grans eixos amb la doctrina en política exterior formulada per Obama en un discurs al maig a l'acadèmia militar de West Point. La filosofia és que els EUA segueixen sent la nació indispensable que ha de liderar les grans crisis, que no es poden resoldre únicament amb accions militars. Però ha de ser un lideratge realista, amb un enfocament multilateralista i a llarg termini, que es reservi el dret a actuar unilateralment. “La qüestió no és mai si Amèrica hauria de liderar, sinó com liderem”, subratlla Obama en la introducció de l'informe.

El president sosté que els desafiaments que afronta el seu país requereixen tenir “paciència i persistència estratègica”, tot i que admet certa urgència: “Adoptem el nostre paper i la responsabilitat excepcional en un moment en què les nostres contribucions i capacitats úniques són més necessàries”.

Amèrica lidera des d'una posició de fortalesa. Però això no significa que podem o hem d'intentar dictar la trajectòria de tots els esdeveniments. Poderosos com som i seguirem sent, els recursos i la influència que tenim no són infinits"

Barack Obama, president dels Estats Units

Tot i això, Obama s'imposa límits: “Amèrica lidera des d'una posició de fortalesa. Però això no significa que podem o hem d'intentar dictar la trajectòria de tots els esdeveniments que es desenvolupen al món. Poderosos com som i seguirem sent, els recursos i la influència que tenim no són infinits. I en un món complex, molts dels problemes de seguretat que afrontem no tenen solucions ràpides i fàcils”.

Les grans línies de la doctrina exterior de la Casa Blanca amb prou feines han variat respecte al discurs de maig, però sí que ho han fet alguns elements. Llavors, el president no va fer cap referència directa al grup gihadista Estat Islàmic (EI) i va descartar una intervenció militar a Síria. Però l'auge dels extremistes va obligar els EUA a enviar assessors militars a l’Iraq al juny, i a començar atacs aeris contra les posicions de l’EI en aquest país dos mesos després. Al setembre, els bombardejos es van estendre a Síria. Aquesta campanya es basa en els principis detallats a West Point i reafirmats en la nova estratègia de seguretat: liderar una àmplia coalició amb socis sobre el terreny.

El que també varia respecte al maig és l’optimisme creixent sobre el paper dels EUA, en línia amb el discurs de l'estat de la Unió pronunciat per Obama a finals de gener. Un dels grans objectius de l'estratègia del 2010 era superar el col·lapse econòmic i els EUA ho han aconseguit amb escreix. “Avui, els Estats Units són més fort i estan més ben posicionats per aconseguir les oportunitats d'aquest nou segle i protegir els nostres interessos contra els riscos d'un món insegur”, diu la primera frase de l'informe. “La creixent fortalesa econòmica d’América és la base de la nostra seguretat nacional i una font crucial de la nostra influència a l'estranger”.