Els gihadistes fan servir xarxes de tràfic de persones per tornar a Europa

Espanya s'ha convertit en un punt d'assentament de màfies de tràfic de persones que fan servir excombatents gihadistes per tornar a Europa. Els “militants” europeus que es van allistar en les files de l’Estat Islàmic es camuflen ara entre els refugiats que fugen de la guerra de Síria i utilitzen les rutes creades per les màfies —i Espanya com a plataforma— per tornar a colar-se als seus respectius països d'origen. Així ho recull un informe elaborat per la Secció Operativa de Falsedats Documentals de la UCRIF (Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals) a finals del 2014, abans dels atemptats de París. El document assenyala tres vies d'entrada principals: africana, sud-americana i europea. Els excombatents retornats —la majoria amb experiència en l’ús d'armes i explosius— constitueixen una de les principals preocupacions antiterroristes dels governs europeus.

L'èxode massiu de persones pel conflicte bèl·lic ha significat “la proliferació d'organitzacions de tràfic d'éssers humans que, aprofitant l'ús de documentacions falses o falsificades, estan introduint milers de persones en països europeus”, recull l'informe. I alerta: “La problemàtica s'agreuja si tenim en compte que, usant les mateixes xarxes, es facilita l'entrada amb documentació falsa a excombatents europeus que s'han desplaçat a lluitar a Síria i l’Iraq a favor de l’Estat Islàmic (EI) i que estan en busca i captura per diferents estats (Espanya, França, el Regne Unit, etcètera), així com membres o cèl·lules de l'EI que poguessin creuar les nostres fronteres per actuar en l'entorn europeu creant el terror”.

Es facilita l'entrada amb documentació falsa a excombatientes

L’“amenaça” subratllada per aquest informe, que xifra “entre 30.000 i 100.000 els “militants” procedents d’Europa que s'han unit al califat d’Abu Bakr al-Baghdadi (líder de l’EI), és doble: la proliferació de màfies de tràfic de persones davant l'èxode de civils i “l’entrada d'elements terroristes i la tornada d'excombatents europeus usant les mateixes xarxes”.

Diverses operacions dutes a terme per la Secció Operativa II de la UCRIF conclouen que el benefici econòmic obtingut per aquestes organitzacions és “incalculable”. El novembre passat, la policia desmantellava una xarxa de sis persones establerta a Madrid —però amb ramificacions a Turquia i l’Amèrica Llatina— dedicada a introduir persones procedents de Síria a Espanya. I l’informe esmentat assenyala el següent: “Les investigacions han permès determinar que, tan sols en un mes, aquest grup de sis persones de nacionalitat libanesa i iraquiana ha fet transaccions econòmiques de més de 100.000 euros”. I afegeix: “La destinació final d'aquests diners no està determinat però es pressuposa que una part serveix per finançar l’Estat Islàmic”.

Segons els investigadors, es tracta de “un negoci més lucratiu que el tràfic de cocaïna”. Els traficats —l’ONU calcula que a finals de setembre 200.000 persones ja havien creuat per les fronteres de Turquia i el Líban— paguen entre 6.000 i 10.000 euros pel llarg viatge, que acostuma a tenir escala a Atenes o Istanbul. En aquestes ciutats, se'ls proporciona la documentació falsa, abans d'embarcar a l'avió que els portarà al centre o al nord d’Europa, ja sigui fent escala a l’Amèrica Llatina o directament al Regne Unit. Els passaports falsificats, “manufacturats a Grècia o Turquia, que és el Seven 7 dels documents falsos” —en paraules dels agents—, sovint tenen nacionalitat grega, turca o israeliana, o del Regne Unit si el destí final és aquest país.

Les demandes d'asil de ciutadans sirians s'han disparat. Segons les dades de l’ONG d'ajuda al refugiat Accem —que sempre adverteix del risc de criminalitzar la gent que fuig de les guerres— i de Eurostat, ja en 2013 van ser 50.470 les sol·licituds en tota Europa, d'un total de 434.000. Xifra que situava Síria en primer lloc com a peticionari d'asil. A Espanya, el 2013 van ser 725 (d'un total de 4.485) les sol·licituds de ciutadans d'aquest país, el triple que l'any anterior, i el 2014 han pujat a 1.510, més del doble. Síria ja era el 2013 el segon país en peticions d'asil a Espanya després de Mali. D'altra banda, a Alemanya la tensió es desfermava al desembre per l'onada de peticions, unes 200.000, també principalment de ciutadans sirians.

La major part de les persones procedents d'aquests països en conflicte en surten per tres vies. Una d’africana, que és fonamentalment terrestre i que culmina al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla. Una altra de sud-americana, que fa escala a Turquia o Grècia, passa per Sud-amèrica i aterra a Espanya per dirigir-se a altres països del nord d’Europa. I una tercera d’europea, que culmina al Regne Unit, però que fa escala en altres països europeus.

Les organitzacions mouen més diners que el contraban de cocaïna

L'informe conclou que “la quantitat d'organitzacions criminals d'aquest tipus establertes a Espanya encara s’ha de determinar”, però reconeix que s'han detectat moviments en aquest país amb connexions europees.