La UE convoca a Barcelona un fòrum mediterrani sobre gihadisme

Els veïns d'Europa viuen temps convulsos. A l'est, Rússia i Ucraïna entaulen una guerra soterrada; al sud, la ressaca de les primaveres àrabs i especialment el conflicte sirià han desestabilitzat tota la regió. La Unió Europea intenta estrènyer llaços amb els països del Mediterrani i implicar-los més en la lluita contra el gihadisme, un dels grans objectius de la política europea. Per escenificar aquest intent, Espanya acollirà a l'abril una trobada d'alt nivell entre els ministres d'Exteriors de la UE i els seus homòlegs mediterranis. Síria i Líbia no hi estan convidats.

Europa pretén redissenyar la relació que manté amb els països del sud. Les primaveres àrabs, que la UE va saludar com a gir democràtic, i la descomposició posterior —amb Líbia, Síria i Egipte com a exemples principals— han canviat radicalment el panorama a la regió mediterrània. Urgits per l'amenaça terrorista que deriva d'aquestes tensions, Espanya prepara, per encàrrec de Brussel·les, una reunió pel 13 d'abril a Barcelona, segons confirmen a aquest diari diverses fonts diplomàtiques i comunitàries. A la cita estan convocats vuit països de la zona, entre ells Israel i Palestina.

La inestabilitat al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient ha impactat directament a Europa. El fenomen dels gihadistes europeus radicalitzats pel conflicte que viuen Síria i l'Iraq ha provocat tres atemptats en capitals europees en menys d'un any: un al museu jueu de Brussel·les, el maig de 2014, i dos de més recents a París, a principis de gener. Els líders europeus defensen que la situació només pot millorar dialogant amb els països de la regió. A aquesta cooperació criden l'alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i la presidència letona de la UE en una carta d'invitació per al Marroc, Argèlia, Tunísia, Egipte, Israel, Palestina, Jordània i al Líban.

A la cita faltaran precisament els dos països més afectats per les tensions: Síria i Líbia. Les fonts consultades expliquen que no hi ha autoritats amb les quals dialogar en cap dels dos territoris i que és preferible deixar aquestes cadires buides. Sí que s'espera que hi acudeixin, en canvi, els caps de la diplomàcia d'Israel i de Palestina, exponents del conflicte més gran que viu la zona.

El club comunitari desenvolupa des de 2004 l'anomenada política de veïnatge, que promou la recerca de la democràcia i el creixement en el seu entorn més proper. Però la tensió a l'est, amb la guerra d'Ucraïna, ha atorgat en l'últim any més rellevància a l'associació oriental que a la mediterrània. Per contrarestar aquest desequilibri, i en plena commoció pels atacs de París, el comissari de Veïnatge, Johannes Hahn, va encarregar el mes passat a Espanya que organitzés aquesta trobada amb els veïns del sud.

La reunió de Barcelona retorna el vincle mediterrani al lloc on va néixer fa 20 anys. La UE va llançar el 1995 l'anomenat procés de Barcelona, que promovia més democratització i desenvolupament econòmic de la franja situada al sud d'Europa. La idea va ser revitalitzada el 2008 pel llavors president francès, Nicolas Sarkozy, amb el nom d'Unió pel Mediterrani i des de 2010 disposa d'una petita estructura permanent a Barcelona. Cap d'aquests intents no ha aconseguit els seus objectius principals.

Per evitar errors futurs, la UE pretén canviar la manera de relació amb aquests països. Els plans de desenvolupament aplicats fins ara han resultat massa intervencionistes, admeten fonts diplomàtiques, amb escassa participació dels països afectats. “Es busca una pluja d'idees per revisar a fons la política cap als nostres veïns del sud”, explica un alt càrrec del servei diplomàtic comunitari. Les condicions, a més, resulten similars a les quals s'exigeixen als països de l'est, quan la situació és completament diferent: els veïns orientals poden tenir en algun moment la perspectiva d'integració a la UE, per pertànyer a Europa, mentre que els meridionals ho tenen descartat.