“No n’hi ha per a tant comparat amb la nevada del 2010”

“No n'hi ha per a tant, això no és res comparat amb la nevada del 2010”, parla darrere de la barra el propietari de la granja La Catalana de Vallvidrera, just davant de l'estació dels Ferrocarrils. “Llavors es va haver de tallar tot. No es podia baixar per la carretera de l'Arrabassada i van tallar el tren perquè va caure un arbre i van trigar setmanes a arreglar-ho”, evoca. La parròquia del diminut cafè assenteix, i a fora els tres dits de gruix de neu són suficients per oferir una bucòlica estampa d'arbres, muntanya i balcons nevats, però no per provocar incidències.

El termòmetre marca zero graus de temperatura, hi ha sal a l'asfalt, cap problema per circular, tràfec d'unitats mòbils d'emissores de ràdio i televisions, i de vehicles municipals que porten les pales aixecades. Mentre les ràdios descriuen un col·lapse monumental en altres zones de Catalunya, aquesta vegada Barcelona, la zona alta i Collserola s'han lliurat del caos. Fins a tal punt és així que sorprèn la quantitat –desenes!—de valents aficionats a la bicicleta tot terreny que pedalegen per la muntanya com si el fred no anés amb ells.

Vista l'experiència del 2010, algunes escoles han pres mesures. La Xipré, a Vallvidrera, ha tancat. Frederic Mistral, per sobre de la Ronda, ha avisat les famílies que podria haver-hi problemes i moltes han optat per no portar-hi els fills. Però una mica més avall, a l'avinguda del Tibidabo, centres com Projecte, Sil –amb alumnes amb els pantalons curts d'uniforme i les cames a l'aire– o Santa Claus (al carrer paral·lel), han obert amb normalitat. També ho ha fet l'escola Virolai, a Vallcarca, on fa cinc anys alguns alumnes es van haver de quedar a dormir.

De l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat no paren de sortir nens, com cada dia. Tothom retrocedeix mentalment fins ara fa cinc anys. “Aquesta vegada no n'hi ha per a tant”, diu l'Elena, mare de tres nens. Com a la granja de Vallvidrera, recorda “el caos, fins i tot van tancar els ferrocarrils”. A la porta del Sil, la Montse també acaba de deixar els seus tres fills: “Ens han dit que si hi ha qualsevol problema, ens trucaran”. Ho explica mentre una altra mare aparca un cotxe vermell amb tres dits de neu al capó: viu al barri de les cases verdes, més amunt, i aquí sí que la nevada ha deixat un gruix de tres centímetres.

Si hi ha una altra novetat respecte a fa cinc anys, és la irrupció del fenomen dels selfies. Al Tibidabo, davant de l'Observatori Fabra, als miradors de l’Arrabassada, o a la mateixa plaça de Vallvidrera... Tothom s'hi fa fotos amb el fons blanc. Fins aquí ha pujat des de Sarrià per jugar amb la neu l'Eva amb el seu fill Gerard, de cinc anys. “Tenia ganes, a més que toqués la neu, que notés com neva”, explica mentre lamenta que la seva filla gran hagi preferit anar a classe. Al Gerard el portarà “al migdia”. I no descarta tornar a pujar a la tarda.