Salvatjada

L'autoproclamat Estat Islàmic (EI) ha apujat aquest dimarts encara més el llistó del salvatgisme del qual fa gala en difondre un vídeo en què es veu com crema viu dins d'una gàbia un pilot militar jordà, Moaz al-Kasasbeh, segrestat el 24 de desembre a Síria. La seva difusió per Internet –vergonyosament festiva entre els simpatitzants gihadistes– afegeix ignomínia a l'assassinat d'un home indefens amb un mètode que procura infligir-li el màxim dolor possible. Un fet absolutament incompatible amb qualsevol senyal d'humanitat.

L'assassinat, que aparentment va tenir lloc el 3 de gener passat, és la culminació d'un macabre joc que els sequaços de l'EI han estat practicant sense pietat amb dos governs i dues famílies. Es tracta dels executius de Jordània i el Japó i de les famílies del citat Al-Kasasbeh i del periodista Kenji Goto. Els segrestadors van imposar una falsa negociació triangular que havia d'acabar amb l'alliberament de Sajida al-Rixawi, qui va participar en un atemptat –amb 57 morts– contra un hotel a Amman en el qual diverses famílies celebraven unes noces. Jordània va accedir a alliberar la terrorista però va exigir una prova que el seu pilot seguia viu.

La resposta va ser la decapitació del periodista japonès –amb la ja tristament habitual xerrameca prèvia del botxí– i aquest dimarts, les imatges del despietat assassinat del jordà. Ha estat a més a més la confirmació del sadisme que utilitza l'Estat Islàmic en les seves negociacions. El pilot havia estat assassinat fa un mes. No hauria pogut ser alliberat mai a canvi de la terrorista.

L'onada d'horror i fàstic que produeixen aquestes noves atrocitats no han de portar-nos a dos errors. El primer seria el de pensar que es tracta de fets aïllats. Sent especialment terrible, la mort de Moaz al-Kasasbeh no és menys cruel que la decapitació d'ostatges, la crucifixió de nens, la defenestració d'homosexuals, la lapidació de dones o el tret al clatell a presoners. El que no s'ha d'oblidar és que la mà darrere de totes aquestes morts –dirigides contra religions i persones molt diverses– és la mateixa: la de l'Estat Islàmic.

El segon error seria el de pensar que les nostres societats estan fora de perill. No cal remuntar-se als assassinats de Charlie Hebdo i el supermercat kosher de principis de gener. Aquest mateix dimarts, a Niça, dos soldats francesos que protegien un centre jueu han estat atacats a punyalades. El gihadisme cavalca sobre una onada d'odi que justifica qualsevol acte. I aquesta onada està rompent contra les societats occidentals després de mostrar els seus efectes devastadors a l'Orient Pròxim. És necessari redoblar la guàrdia i ser més ferms que mai en la defensa dels valors que han fet de les societats democràtiques l'espai de llibertat que horroritza els il·luminats totalitaris. Protegir-lo és una obligació dels govern i dels ciutadans.