Barcelona salva Can Peguera, l’últim barri de cases barates

Amagat a la vessant nord del Turó de la Peira, al districte de Nou Barris, s'erigeix Can Peguera, un dels quatre barris de cases barates construïts a Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera per allotjar la mà d'obra que arribava a la ciutat i recol·locar els barraquistes de Montjuïc, expulsats de la muntanya per la celebració de l'Exposició Universal de 1929. Mig segle més tard, després del franquisme, el Pla general metropolità (PGM) aprovat per l'Ajuntament va sentenciar aquestes construccions. Eduardo Aunós, a la Zona Franca, Baró de Viver i Milans del Bosch, actual Bon Pastor, ja són història o bé estan en procés de demolició. Només Can Peguera, en altre temps anomenat Ramon Albó, sobreviu, i en gran part gràcies a la resistència veïnal. L'Ajuntament ha aprovat salvar de la demolició les últimes cases barates de la ciutat amb l'aprovació d'un nou PGM.

“Fa 40 anys que ens mobilitzem, quan vam saber les intencions de les Administracions d'esfondrar el barri", recorda Pep Ortiz, president de l'Associació de Veïns de Can Peguera, satisfet amb la salvació del barri ja signada. El Consistori, després de 36 anys de dictadura, va planejar reallotjar els habitants d'aquestes construccions dels anys 20 en edificis de nova construcció per qüestions higièniques. Però la intenció municipal ha xocat des de llavors amb la dels veïns, defensors de la forma de vida del barri, format per 650 cases d'una planta, amb una superfície d'entre 43 i 60 metres quadrats, alguna d'elles amb jardí, i un bloc de pisos.

Aliè al desenvolupisme urbanístic que l'envolta, el temps sembla haver-se aturat a Can Peguera. Els subministraments d'energia amagats sota terra no arriben a les cases. L'electricitat es distribueix per pals de fusta i els repartidors de gas butà pul·lulen pel barri.

La morfologia és la d'un poble, i és així tal com viuen els seus habitants. Ortiz xerra efusivament amb els seus veïns. La gran majoria han estat partícips de la resistència al picot municipal. Les cadires de terrassa a les portes dels habitatges denoten una vida social efervescent als carrers durant les estacions més benèvoles. “Aquí ens coneixem tots i vivim així, no ho volem perdre per molt pis nou que ens ofereixin”, defensa Ortiz, malgrat l'estat d'alguns habitatges i dels carrers.

El nou PGM, a més d'eliminar la qualificació de “zona de remodelació pública”, preveu destinar més de 12 milions d'euros per “desafectar” 657 habitatges. Una inversió sens dubte necessària d'entre 30.000 i 50.000 euros per vivenda. Les arrels dels arbres han aixecat alguns trams de carrers i de voreres, fins i tot han afectat l'interior d'alguna casa, totes propietat del Patronat Municipal de l'Habitatge. “Per arreglar el passeig de Gràcia i la Diagonal sí que hi ha diners, però per a nosaltres…”, es lamenta Ortiz.

La lluita veïnal no ha acabat amb l'aprovació del nou PGM. A Can Peguera han vist com el conegut Pla de futur, engegat per l'anterior Govern municipal de Jordi Hereu, amb el qual el barri se salvava de desaparèixer, se n'anava en orris abans d'aprovar-se amb el canvi de color al Consistori. El nou pla, té previsió econòmica però no té data per executar-lo. “Ara ens toca seguir pressionant perquè es faci efectiu, no sabem què passarà a les eleccions municipals” de maig, avança el portaveu veïnal.

Els habitants del barri han lluitat sempre contra l'enderrocament de les seves cases

“Els materials de les cases no són bons, a més a més els fonaments són molt petits i tampoc hi ha aïllaments a les parets, per la qual cosa les humitats són terribles”, es queixa Ortiz. Diverses teulades estan cobertes de tela asfàltica per mitigar les goteres. Sempre a la cua en la llista de distribució de la riquesa a Barcelona, la situació econòmica del barri és molt precària i l'única solució per adequar els habitatges són els pegats, fets pels propis veïns, molts víctimes de les destrucció d'ocupació en el sector de la construcció. “No tots poden afrontar la despesa d'una obra”, recorda el portaveu veïnal.

Les dades oficials diuen que la taxa d'atur del barri és poc més de l'11%. Els membres de l'associació de veïns, “cansats” que les estadístiques parlin d'una lleu millora de l'economia a Can Peguera, sense que ells la percebin, van decidir fer una enquesta porta a porta. L'estudi revela que el barri supera el 50% d'atur. Així i tot, de les poques bones notícies de la zona és que han vist el drama dels desnonaments des de la barrera. I això malgrat estar enclavat a Nou Barris, el districte més pobre de Barcelona i ferit de gravetat per aquest drama. Els veïns paguen a l'ens municipal segons la seva renda, i quan algun inquilí té problemes per abonar el seu lloguer, el Consistori l'ajusta a les possibilitats de cadascun.