Apple, el Mides corporatiu

Tim Cook va escapar de l'ombra de Steve Jobs, després que Apple presentés aquesta setmana els millors resultats en la història corporativa mundial. Les xifres del primer trimestre fiscal (quart de l'any natural), que coincideixen amb la temporada de compres nadalenques són, com va dir el mateix conseller delegat, difícils de comprendre fins i tot per ell. S'agafin per on s'agafin, estan plenes de rècords: un benefici de 18.000 milions de dòlars (16.076 milions d'euros), vendes de 74.600 milions i una pila d'efectiu de 178.000 milions.

Les vendes trimestrals de l'iPhone superen el PIB de Costa Rica

Els números van fer girar els ulls a Wall Street i van deixar en ridícul els inversors que jugaven el dia abans a la contra al mercat d'opcions. És com si Apple convertís en or tot el que toca. I com al rei Mides, això li crea un enorme problema a l'hora de posar a treballar la liquiditat que genera. Si aquest excés de capital se separés en una companyia independent, seria més gran que Intel, IBM, Cisco Systems o AT&T, que Bank of America, Citigroup, Visa o MasterCard, o que Disney. Podria comprar també PepsiCo o tres Ford Motors.

Apple genera molts més diners dels que pot gastar. Si el que es mira són els seus competidors, amb aquest efectiu podria comprar juntes rivals com Amazon i Netflix. O intentar completar el seu ecosistema amb Uber, Tesla, Twitter, Dropbox, Airbnb i SpaceX, i encara així li sobrarien milers de milions. Per no deixar d'esmentar a LVMH, Swatch, Fossil i Movado si el que busca és reforçar el negoci de l'Apple Watch, que sortirà a la venda a l'abril.

On no està molt present la companyia de Cupertino és a les xarxes socials. El coixí de liquiditat no li arriba encara per comprar Facebook, però sí que podria fer una combinació de Twitter amb altres plataformes tan populars com LinkedIn, Snapchat i Pinterest. Això costaria uns 66.000 milions. El joc de possibilitats és múltiple amb una massa d'efectiu que supera el producte interior brut del Marroc i que triplica el de Lituània.

La firma electrònica de Cupertino és des de lluny la companyia més gran que ha cotitzat a Wall Street, amb un capital borsari de 635.000 milions de dòlars. La segueixen Exxon Mobil (385.000 milions) i Google (352.000 milions). Només Apple representa el 3% de tot el S&P 500, que integra les empreses més grans dels Estats Units. El pes del fabricador dels ordinadors Mac és tan gran que equival al de les 96 companyies que estan més avall en l'índex que representa el poder de l'univers corporatiu nord-americà.

Molts accionistes demanen a Tim Cook que augmenti el dividend

La grandiloqüència del seu compte de resultats no cessa quan s'esmicolen els nombres. La xifra de negoci del primer trimestre fiscal d'Apple és 15 vegades més gran que la de Starbucks en el mateix període de compres nadalenques o 23 vegades més que la de Facebook, per no dir que multiplica per 50 l'ingrés de Netflix. O la meitat de la fortuna personal junta de Bill Gates, el fundador de Microsoft, i d'Amancio Ortega, patró de la tèxtil espanyola Inditex, propietària de Zara.

Aquest espectacular rendiment s'explica per un sol producte: l'iPhone, que representa el 68% de les vendes. El telèfon interactiu va aportar a Apple ingressos per valor de 51.200 milions de dòlars en el trimestre. El volum de negoci de l'iPhone és tan gran que supera la facturació anual de gegants corporatius com Cisco, Disney, Goldman Sachs o McDonald's. Si el que es pren com a referència és un país, supera el PIB de Costa Rica, Eslovènia o Tunísia.

Els comptes del trimestre són els primers que inclouen la sisena generació del telèfon. Apple s'havia aferrat a un model amb una pantalla més petita com la que comercialitzaven des de fa anys rivals com Samsung o LG. Però Cook va cedir a un dispositiu que s'apropa més a la dimensió d'una tauleta, encara que això mengés vendes a l'iPad. Apple va vendre 74,5 milions d'unitats de l'iPhone en només tres mesos, cinc milions menys que tots els que Nokia ha venut del seu model Lumia en la seva història. Suposen 34.500 unitats a l'hora i si es posessin tots en línia superaria en distància l'Estació Espacial Internacional.

Amb la caixa d'efectiu podria comprar Disney, VISA o el Santander

Des de 2007, any en el qual va sortir a la venda el primer iPhone, Apple ha venut 1.000 milions de dispositius, incloent el reproductor de música (iPod) i la tauleta (iPad). Això el col·loca en un club molt reduït, del que formen part Elvis Presley i els Beatles amb més de mil milions de discos venuts.

Apple és una companyia molt opaca, i això val també per a la manera com mou l'efectiu. A començaments de mes va adquirir Semetric, una firma especialitzada en l'anàlisi de música, i el setembre passat la revista digital Prss. Solen ser operacions més aviat petites, que li serveixen per tapar petits buits en la seva estructura de negocis i no li provoquen gaire maldecaps per executar les operacions.

El seu valor a Borsa és molt superior al de gegants com Exxon Mobil

La compra a l'agost de Beats, per la qual va pagar 3.000 milions de dòlars, va ser més aviat una excepció en la norma perquè en lloc d'adquirir tecnologia s'estava fent amb una marca. Encara s'ha de veure com integrarà el negoci d'auriculars i la seva plataforma musical. S'espera que Apple segueixi utilitzant part d'aquest ingent efectiu per innovar.

Mentrestant, aquests diners que flueixen es van distribuint per tot el món per reduir la càrrega fiscal. El més probable serà que continuï compensant la lleialtat dels inversors amb la recompra d'accions i el repartiment de dividends. És el que li reclamen activistes com Carl Icahn. També, com feia broma un analista de Standard & Poor's, podria donar 556 dòlars a cada nord-americà.