El festival d’Angulema és Charlie

A la baralla dels llapis contra els kalàixnikovs queda clar els que guanyen la batalla de la força. Però la història té uns quants enginyosos que guanyen guerres. Les idees necessiten una mica més que la por per volatilitzar-se. Els atemptats de París contra Charlie Hebdo han armat un exèrcit de llapis, mobilitzats per tot el món en defensa de la seva llibertat creativa. I Angulema, convertida en la capital del còmic durant el seu 42è festival internacional on es preveuen 200.000 assistents, és el territori perfecte per evidenciar que la commoció per la mort de persones que atacaven amb riures és tan gran com la falta de por.

“Per a nosaltres ha estat molt fort. La gent continua molt afectada i es fa preguntes sobre moltes coses que fa tres setmanes no ens preguntàvem, però creient que han de tenir resposta dins del nostre model republicà”, exposa Pilar Muñoz, la directora de la Casa dels Autors, un singular espai creat el juliol del 2002 a Angulema per acollir historietistes de qualsevol nacionalitat que desenvolupen algun projecte creatiu durant la seva estada.

Gairebé a tot arreu assalta el Je suis Charlie: en aparadors de botigues o en grafits en murs, en moltes converses i, per descomptat, en els espais propis del festival. S'ha complert el que va anticipar Franck Bondoux, delegat general del certamen, fa uns quants dies: “El Festival del 2015 serà un temps de memòria”.

A Angulema, que ha reforçat les seves mesures de seguretat notablement i on avui es farà una manifestació en defensa de la llibertat d'expressió, ja és possible comprar el llibre col·lectiu El còmic és Charlie, en què han participat 175 autors. Han donat els seus dibuixos per a l'obra i la recaptació es destinarà a les famílies de les víctimes dels atemptats de París. Hi col·laboren, entre d'altres, Milo Manara, Guy Delisle, Manu Larcenet, Gipi, Mana Neyestani, Frederik Peeters o Robert Crumb, que ha cedit la vinyeta Un dibuixant covard, que va difondre Libération poc després de l'atemptat, en què Crumb recorre a l'humor per reflectir la por: el dibuixant s'autorretrata subjectant el dibuix d'unes natges amb el títol “Cul pelut de Mahoma!”. Tremolós i espantat, Crumb sosté que es tracta d'una broma: “En realitat és el cul del meu amic Mahoma Bakhsh, un productor de cinema que viu a Los Angeles”.

Contra rellotge, el festival ha improvisat l'exposició La història de Charlie Hebdo, al Museu del Còmic, per retre homenatge a creadors que havien estat molt vinculats a Angulema, com és el cas de Wolinski, que va rebre el Gran Premi el 2005. A la mostra s'inclouen exemplars de Hara-Kiri, precedent del setmanari satíric, on ja oneja la irreverència religiosa que tan sovint insipiraria Charlie Hebdo en el futur, com la portada de Cavanna titulada Las aventures del petit Jesús, on es pot veure Crist clavat a la creu per les orelles. Al repàs històric no hi falten exemplars emblemàtics com el de l'arribada de l'home a la Lluna o portades al·lusives al final de la dictadura de Franco, encara que pocs temes, amb l'excepció del sexe, arriben a ser tan recurrents a la revista com la qüestió religiosa.

“Les religions no són un discurs neutre, no és una cosa que estigui al marge, tenen una vocació d'ingerència a les nostres vides. L'humor i la blasfèmia no són un atac, si no una defensa davant de la ingerència de la religió. M'inquieta que es parli de Charlie Hebdo com si fos una revista especialitzada a ofendre les religions. Jo no crec que les religions mereixin un respecte mentre elles no ens tinguin a nosaltres com a individus lliurepensadors”, reflexiona el guionista Antonio Altarriba, un clàssic d'Angulema, que encara recorda la humilitat de les primeres edicions i que poc podria aventurar que acabaria convertit, al costat del dibuixant Keko, en el primer espanyol a rebre el Gran Premi de la Crítica, que li van lliurar dijous per l'àlbum Yo, assessino.

Altarriba i Keko també van acudir ahir als Estats Generals del Còmic, una mena d'assemblea fundacional de la professió que pretén treure als autors de certa prostració laboral. A França es publiquen entre 5.000 i 6.000 títols a l'any, una xifra que ha crescut els últims temps sense que el volum de negoci (entre 400 i 500 milions d'euros anuals) s'hagi incrementat proporcionalment. “És cada vegada més difícil viure del còmic”, assenyala Karim Rimka, un historietista de Tolosa, reconvertit en professor. El creador és la part més feble del negoci, que amb prou feines s'embutxaca el 10% d'un còmic davant del 40% de les llibreries, el 30% de les editorials o el 15% dels impressors (la resta és IVA). Un comitè en què participen sociòlegs, economistes i historiadors elaborarà un estudi sobre la situació dels autors de còmic a França per plantejar reformes per millorar la seva situació, inclòs l'augment dels seus ingressos per drets d'autor.