Els grecs treuen els diners dels bancs per temor d’un ‘corralito’

Abans fins i tot que el nou Govern de Grècia arribi a asseure's per renegociar les condicions del seu rescat, com és la seva intenció, l’Executiu d’Alexis Tsipras pot haver d’enfrontar-se a una crisi encara més greu. Els bancs grecs estan sofrint una fugida de dipòsits fins i tot més important que la que van viure les entitats en el pitjor moment de la crisi del deute europeu el 2012, cosa que posa en risc la liquiditat del sistema.

Les dades no deixen lloc a dubtes. El desembre passat, els ciutadans grecs van retirar 3.000 milions d'euros en dipòsits, una xifra que s'ha disparat fins als 11.000 milions aquest mes, dada encara provisional. Segons Bloomberg, la retirada de fons dels bancs entre el 19 i el 23 de gener “va ser fins i tot superior que la que va sofrir el país el maig del 2012”, quan s'especulava amb la sortida de Grècia de l'euro. Davant situacions similars, els governs d'altres països han optat per implantar restriccions de moviments de capital, cosa que es coneix com un corralito financer.

Els experts creuen que el 70% dels diners retirats es guarden sota el matalàs

El novembre passat, el sistema financer grec tenia 164.000 milions d'euros en dipòsits. Això suposa que entre desembre i gener la banca grega ha perdut el 8,5% del total dels seus fons, per sota dels nivells més baixos registrats el 2012 de 151.000 milions.

“La fugida de dipòsits reflecteix el temor d’un impost sobre els dipòsits i controls de capital a l'estil dels implantats a Xipre”, sostenen els analistes de Citigroup, que aquesta setmana ha enviat un equip al país i que envien un informe de situació diari als seus clients. Segons el parer d'aquests experts, no obstant això, no sembla que hi hagi cap temor entre els clients d’una sortida de Grècia de l'euro.

La tesi de la por d’un corralito financer però sense que el país abandoni la unió monetària es confirmaria amb la destinació que els grecs donen als diners que treuen dels bancs. Segons JP Morgan, la majoria els guarda sota el matalàs, ja que els bitllets en circulació al país van augmentar “significativament” al desembre, en concret en 2.200 milions d'euros. “Això suggereix que el 70% dels dipòsits retirats van a parar sota el matalàs”, sosté el banc en una nota. Tampoc no falta qui treu els diners del país. Per exemple, les compres de fons monetaris amb seu a Luxemburg s'han accelerat aquesta setmana, un indicador de referència segons JP Morgan, fins als 206 milions d'euros, enfront dels 91 milions de la setmana anterior o els 107 milions registrats tot el mes de desembre.

La banca descarta que els clients temin una sortida de l'euro

En aquestes circumstàncies no és d'estranyar que el sector financer sofrís aquest dimecres a Atenes la pitjor jornada borsària de la seva història. Les accions de l’Alpha Bank, el Banc Nacional de Grècia, el Piraeus Bank i l’Eurobank Ergasias van caure entre un 25% i un 30% i feien perdre un 9,24% a l'índex general, fins al seu nivell més baix en dos anys. Només aquesta setmana els bancs han perdut més d'11.000 milions d'euros de capital als mercats, la mateixa quantia que van aconseguir atreure en tot el 2014 i que s'havia convertit en una de les més grans de la seva història. També han sofert fortes pèrdues les companyies elèctriques, la privatització de les quals ha estat paralitzada pel nou Govern. L'empresa elèctrica DEI perdia un 14,51%, mentre que el port del Pireu retrocedia un 8,34% i el de Salònica un 12,50%.

El mercat augura que la tensió no desapareixerà fàcilment, i això ha disparat la rendibilitat que exigeixen al deute grec. Els bons a 10 anys han passat del 9,4% al 10,4% en només una jornada i el rendiment del deute que venç el juliol del 2017 ha passat del 10,9% de divendres passat a superar el 16%. El Banc de Grècia assegura que no tindrà problemes de fons fins al mes de març.