La Fura torna a enamorar-se de Manuel de Falla

No han estat mai discrets. Ni temperats. Ni moderats. No ho són. I sembla que no ho seran mai; no ho volen. Evocar La Fura dels Baus és expectació, ímpetu, potser inquietud. I, sempre, un regal: per a l'ànima, per a la vista o per al destronament brutal d'arquetips. La seva afició a capgirar la clàssica, els clàssics i l'òpera ja té gairebé dues dècades de recorregut –La flauta màgica, La Divina Comèdia o Aïda, entre d'altres–; i ara, en el seu centenari, li toca a El amor brujo, i no serà la primera obra de Manuel de Falla que transformin.

L'Atlàntida, la cantata escènica que Ernesto Halffter va perfilar de forma pòstuma, s'erigeix en la història de la companyia com el seu debut en el món de la direcció d'escena d'una obra de música clàssica. Va ser el 23 de juny del 1996 al Festival de Granada; Carlus Padrissa conserva aquest moment nítid en la seva memòria. “El nostre afecte per Falla ve de llavors, des d'aquell dia a la plaça de les Pasiegas”, la catedral va ser testimoni de la victòria en aquesta batalla contra el mite de tenir un clàssic entre mans. “Ara, amb l'excusa que és el centenari, sembla que tot pot ser més fàcil. El vam estudiar i vam veure que encara hi havia maneres noves de fer-lo”. I si no en quedessin, n'haurien inventat. Padrissa riu.

L'obra original es va estrenar el 15 d'abril del 1915 al Teatre Lara de Madrid; aquest any podrà veure's en la clausura del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, que dirigeix Diego Martínez. Pronunciat aquest nom, Carlus Padrissa torna al 1996: “Un dia d'aquell any jo havia de fer una conferència a la Universitat de Granada, aquell dia vaig conèixer Diego Martínez. El primer que em va dir va ser que calia fer El amor brujo”. Aquesta intenció es materialitza 19 anys després, i la pedra renaixentista de la catedral tornarà a recollir el so d'un espectacle perpetrat per La Fura, que durant el Festival serà a càrrec de l'Orquestra Jove d'Andalusia, sota la direcció del mestre veneçolà Manuel Hernández Silva. La nova posada en escena tindrà projeccions cinematogràfiques del gran cineasta d'avantguarda José Val del Omar, que barregen imatges oníriques amb dansa, flamenc o números acrobàtics.

Marina Heredia serà la cantant

“En aquests anys, no ens ha anat malament. No som una càrrega, i això és important. Si el que féssim provoqués que algú perdés diners, nosaltres perdríem opcions”, riu Padrissa. No. No els ha anat malament. Han fet algun pas enrere per la crítica o el públic –amb M.U.R.S. més d'un va aixecar una cella o totes dues–, però no han estat mai indiferents.

L'experiència aconsella preveure que El amor brujo: el fuego y la palabra tampoc provocarà impassibilitat. La cantant de flamenc Marina Heredia, de llarga trajectòria i reconeixement recent, serà qui hi posi la paraula; el ballarí i coreògraf Pol Jiménez l'embolcallarà amb altres ballarins en aquesta coproducció dels Teatros del Canal de la Comunitat de Madrid amb el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, el Festival Internacional Castell de Peralada, l'Sponsorship Consulting Media i l'agència Old and New Montecarlo en representació del Teatre Municipal de São Paulo i el Teatro Comunale de Bolonya. “A aquesta peça, cal donar-li el que es mereix”, assegura Padrissa, “és la peça més universal d'Espanya”.

La versió s’estrenarà en la clausura

El director, que volia allargar l'obra per al seu espectacle, “ha passat de 37 minuts a una hora”, va haver de demanar permís a la família. I l'hi van donar. “Hem completat la peça amb altres composicions de l'autor. La qüestió és que, ja d'entrada, no volem competir amb els grans artistes del flamenc que ja han tocat aquesta peça d'una manera immillorable”, avança Padrissa. La Fura injectarà la bruixeria, la màgia, els somnis i els graons al món oníric. “Dins de la iconografia de La Fura, crec que tots dos en podem sortir airosos”. Amb tots dos es refereix a la companyia, i també al ballet.

Sota un halo vermell i intens, Padrissa creu que han trobat la clau per tocar aquesta peça centenària: “El conjur de Candela per a nosaltres es plasmarà en un bolígraf i un paper. L'acte màxim de poder, de bruixeria d'aquesta dona desangelada és que escriu: vull que vinguis. El màxim és la cultura, a través d'ella Candela pren poder perquè pren consciència”. Alguna cosa terrenal dins de la hipnosis màgica del foc i l'aigua, del moviment dels cossos, de l'olor i la llum.