De Grècia a Barcelona, entre la fe i la desconfiança

Set de la tarda al cafè Itaka de l’avinguda de Pujades, prop del Parc de la Ciutadella. Alguns membres de la comunitat grega de Barcelona han decidit reunir-se per prendre un cafè, parlar i, naturalment, seguir les eleccions al parlament hel·lè. El local, un petit establiment amb cinc taules i un banc de fusta, de parets blanques i verdes, es va omplint de joves vestits amb jerseis de colors de tardor. El morat, el gris o el marró son els pigments més habituals. Un d’ells és Konstantina Gavala, que fa sis que viu a Barcelona.

Gavala, de 37 anys, parla animada amb els seus companys, mentre es pren una cervesa. En canvi, les seves sensacions respecte a Syriza oscil·len entre l’esperança i la desconfiança. “Jo sempre he estat amb grups d’esquerres a Grècia, i conec persones que han fet coses per la gent, però últimament Syriza està fent el que feia el partit socialista. Recórrer als populismes [i al clientelisme]”. A tall d’exemple, assegura que un funcionari va oferir a un amic del seu germà solucionar-li un problema amb els fons europeus per a petites empreses, a canvi d’un suborn.

La majoria de la gent et diu que no té diners. El grec mitjà està deprimit

El sistema electoral hel·lè no permet votar ni a les ambaixades ni per correu, com sí que es fa en altres països. Tot això, Gavala té clar que el seu vot seria per Syriza. “Ara mateix, aquesta és la meva opció, perquè no existeix cap altra cosa”, sosté Gavala, originària de l’illa d’Anafi. En qualsevol cas, les altres opcions són encara pitjors. “To Potami no té cap programa! Ells demanen que votis per ells, i al dia següent ja et diran què faran”, assegura sarcàstica. “És molt convenient que hagin sortit ells justament ara [poc abans de les eleccions]. No hi confio”, afegeix. D’Alba Daurada, la formació d’inspiració neonazi que té els seus líders a la presó, ni parlar-ne.

A les vuit del vespre ha arribat una banda de músics, que es disposen a tocar, com cada diumenge, cançons d’estil rebetiko –música grega tradicional, originària de la dècada de 1920-. Ianis Papaionannóu és un d’ells. Porta un ud, un llaüt africà. Tot i que acostuma a no votar perquè desconfia d’un sistema en què els ciutadans “només escullen representants cada quatre anys”, admet que també s’hauria inclinat per Syriza. Però apunta que la societat grega necessita anar més enllà de la contesa electoral. “El canvi ha de ser personal. Si no ens impliquem més en la manera com es fa la política, el més probable és que ens estafin”.

Papaionannóu, de 35 anys, en fa deu que va arribar a Catalunya per estudiar un màster de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des que va acabar la seva formació, va de cafè en cafè, de concert en concert. Aquest músic afegeix que el canvi ha d’anar més enllà d’una ciutadania exigent. “Els anys 80 i 90, quan governava el Pasok i els diners sobraven, la gent comprava cases sense cap problema. I el clientelisme era habitual. Aquests anys no tornaran, i això la gent ho ha de saber”, assegura. Com a exemple, menciona que els seus pares van comprar una casa en un barri benestant de Tessalònica. “Només van necessitar quatre anys per pagar-la”, recorda.

En aquests anys de crisi i retallades, l’ànim a Grècia ha passat de l’eufòria dels dies d’abundància a la depressió. O això és el que recorda Gavala. “Vaig ser a Grècia al setembre. La majoria de la gent et diu que no té diners, que la seguretat social no li cobreix la sanitat, o que han de buscar diners com sigui. El grec mitjà se sent deprimit”, sentència.

Si no ens impliquem  en la política, el més probable és que ens estafin

Souzana, de 29 anys, té bastant clar que és així. “Abans cobrava 1.200 euros, i ara només 500. I ara he d’anar encadenant els contractes que m’ofereix el govern, que com a màxim duren sis o vuit mesos”, explica aquesta terapeuta ocupacional, que ha decidit passar uns dies a Barcelona. Al fons, la remor de la conversa i la música rebetiko omplen el local. Alguns dels assistents comencen a ballar al ritme de la melodia.

Grècia continuarà a la Unió Europea després de les eleccions, tot i la crisi? Souzana, una terapeuta dedicada a l’atenció de persones amb problemes psicològics, ho veu bastant segur. “Has vist algun país que hagi hagut de marxar de l’euro?”, respon amb un somriure. El que sí que té clar és que Syriza difícilment podrà portar a terme tot el seu programa electoral. Sobretot, veu difícil que puguin reduir el deute públic que, ara per ara, escanya les finances del govern grec. “És difícil que hi puguin fer gaire cosa, perquè per començar no compten amb ingressos públics”, assegura, alhora que apunta que Nova Democràcia ja va intentar redreçar l’estat de les finances gregues, sense resultat.

A les deu de la nit, Souzana comenta amb els seus companys els últims resultats. Les enquestes apunten que Syriza és el guanyador de la contesa electoral, però no queda clar si obtindrà la majoria absoluta necessària per governar. De moment, amb el 50% dels vots escrutats, els resultats mostren que es quedaria a les portes de la majoria absoluta, amb 148 diputats. “Haurà de compartir el govern”, afirma un dels seus acompanyants. Una taula més enllà, un noi opina que caldrà esperar a l’endemà per saber el resultat. La incertesa domina l’ambient. Amb quin partit podria governar Syriza, si no assoleix la majoria absoluta? “Potser amb els comunistes de KKE. Són els únics que són prou a prop dels seus plantejaments, i els últims dies deien que podrien acceptar un pacte”, afegeix, esperançada, Souzana.