Algoritmes com a consellers de l’amor

Una ruptura sentimental pot funcionar com a motor creatiu. En concret, a partir d'una frase específica: “M'agradaria tenir una anàlisi de costos i beneficis per saber si vull estar amb tu”. És el que li va passar a Rashied Amini (Pennsilvània, 1985), tot i que que quan la va sentir va pensar que era una estupidesa. La seva parella durant més de dos anys, amb qui es volia casar, li va dir que volia una estadística per saber si volia seguir amb ell. Però la frase es va quedar al cap d'aquest enginyer de sistemes de la NASA i es va transformar en Nanaya, un projecte en línia la funció essencial del qual és fer de guia romàntic mitjançant l'anàlisi estadística.

“Quan m'ho va dir, em va fer gràcia. Perquè, per mi, l'amor és una cosa completament diferent. Però després de trencar la relació, com que estava dolgut, vaig pensar que potser no només ella, sinó que més gent necessita veure una xifra per prendre una decisió. Per això vaig crear Nanaya”, explica Amini. L'estructura matemàtica del seu projecte no es diferencia del que fa a la seva feina per a la NASA. Amini s'ha especialitzat a construir algoritmes per prendre decisions en missions espacials. I aquests algoritmes són, essencialment, anàlisis de costos i beneficis. “El més semblant a Nanaya, des d'un punt de vista matemàtic, podria ser una missió per evitar que un asteroide impacti contra la Terra. Aquesta és una missió en què no pots fallar perquè l'objectiu és salvar vides. El que vam fer va ser considerar totes les variables i triar quina opció tenia més probabilitats d'èxit”. Només cal substituir ser aixafat per un astre pel calvari d'una mala tria en la vida romàntica i s'obtindria Nanaya.

Nanaya utilitza eines estadístiques semblants a les que fa servir la NASA per a les missions espacials

Quan s'entra a Nanaya tot comença amb un qüestionari general. Nacionalitat, religió, orientació sexual, edat… Immediatament després, es presenta una mena d'identificació personal a través de fotografies amb dues opcions: "Ho sóc" o "No ho sóc". Per exemple, en una imatge es veu una gespa perfectament anivellada i un bri d'herba solitari més alt que la resta; un home s'acosta a tallar-lo amb unes tisores; el tret personal que l'acompanya: perfeccionista. Ho sóc o no ho sóc? El resultat, una llista detallada dels trets de personalitat de l'usuari.

Però el nucli de Nanaya oferirà un altre qüestionari que plantejarà una cruïlla depenent de si l'internauta és solter o té una relació. Si no té parella, Nanaya demana a l'usuari que descrigui la persona amb qui li agradaria tenir una relació i el seu historial romàntic. “Quant temps has tingut parella? Quant han durat? Per què vas trencar la relació? Quant temps va passar entre aquestes relacions? Quant temps vas trigar a trobar una altra persona que t'agradés? Aquest pas em permet fer-me una idea de com vius no tenir parella”. L'etapa següent de l'escrutini íntim de Nanaya és conèixer qualsevol detall mundà de la vida de l'usuari: on viu?, en què treballa?, quin tipus d'amics té?, cada quant surt amb ells?, treballa en un lloc que permet conèixer gent o no?

Si té parella, el sistema canvia. Es dóna l'opció perquè ho facin les dues persones o perquè ho faci una actuant com la seva parella. Si ho fan les dues, tots dos podran veure i comparar els seus perfils i previsions de futur. Nanaya fa totes les preguntes rellevants per a una relació a llarg termini: Et vols casar? Vols tenir fills? Quan els vols tenir? Vols establir la teva vida en un lloc? “Per a molta gent de la meva edat, i ho veig en els meus amics i gent que conec, són preguntes que ningú no els havia fet mai. Entren en una relació i un any després veuen que això no era el que volien perquè ningú no et pregunta al principi què és el que vols. I això és el que fa Nanaya. I crec que és útil perquè et dóna l'oportunitat de veure quines decisions vols prendre. És com un mirall. T'ofereix l'oportunitat de mirar-t'hi”.

El pas final són les xifres. Nanaya també fa projeccions de parelles virtuals amb diferents trets de personalitat associats a l'usuari i una predicció de si continuaran a llarg termini o fracassaran. “De moment ho he provat amb unes quinze persones i l'algoritme funciona molt bé”. És a dir, que els conillets d'Índies de Nanaya van veure reflectits en un gràfic o una estadística un resultat molt semblant al que van tenir amb parelles d'aquestes característiques personals; segons el seu creador, “gairebé un 95% d'efectivitat”. Tenir una versió bàsica d'aquest informe serà gratuït. Però Amini, que no es planteja deixar la feina a la NASA per Nanaya, sí que podria arribar a cobrar un preu simbòlic d'uns quants dòlars per l'informe més detallat, per mantenir la viabilitat d'aquest projecte en què de moment participen cinc persones durant el seu temps lliure.

Les expectatives d'Amini amb Nanaya en l'aspecte romàntic no són megalòmanes. Assegura que no pretén en absolut que s'entengui el projecte com una màquina de la veritat que decideix per la persona què ha de fer amb la seva vida romàntica. “La importància que tinguin els resultats de l'informe l'ha de determinar cada persona. El que espero és que es vegi com un mecanisme per estimular-te a pensar sobre la teva vida privada. I res més”.

Més enllà de la relació, periodisme i big data

Però l'ambició d'Amini amb aquesta eina va més enllà de la faceta sentimental. Aprofitant la gran densitat de dades estadístiques que acumula Nanaya, té previst signar acords, sempre amb el consentiment de l'usuari i mantenint l'anonimat, per oferir una mostra estadística a diaris locals i especialment universitaris.

Per exemple, ja té en marxa el pla per a fer una gran enquesta sobre assetjament sexual a dones a la feina als Estats Units. “Esperem saber, gràcies a la percepció dels usuaris, quines són les ciutats dels Estats Units en què el problema és més greu. I que vulguem associar-nos amb petits diaris per dur a terme aquestes anàlisis és perquè aquests mitjans tenen menys capacitat per fer periodisme de dades", afirma. "Sóc una persona a qui li agradaria veure més articles d'aquest tipus. Si un diari publica una història sense un bon treball de dades, la gent no sap si està editorialitzant. Però si es fan articles basats en dades en cru, diguin el que diguin, la veritat és ben visible. I vull ajudar a aconseguir-ho”, prossegueix. També per a usos molt més mundans i individuals. “Per exemple, et vols mudar a una altra ciutat. Doncs et puc donar, segons la teva personalitat, les millors candidates on trobaràs més gent d'acord amb tu”, diu Amini.

El que espero és que es vegi com un mecanisme per estimular-te a pensar sobre la teva vida privada"

L'abast de fins a quin punt Nanaya pot contribuir a aquestes aplicacions el fixarà el nombre d'usuaris que aconsegueixi. “Imagina que tinc usuaris que treballen en un hotel. Aleshores podré saber quina gent als Estats Units treballa en hotels i quin tipus de personalitats tenen segons cada ciutat. També sabria quina mena de gent passa sovint molt temps en hotels. I així, amb els big data, puc creuar els perfils d'usuaris per obtenir patrons. Tinc les seves dades d'orientació sexual, ubicació, personalitat i amb quina freqüència interactuen”, explica el científic. Això sí, tot aquest viver estadístic de moment tan sols serà possible als Estats Units, perquè Nanaya farà servir els censos del seu país per creuar la informació que aporten els usuaris amb la que proporciona el Govern. “Però espero que ho puguem exportar a altres països”, conclou Amini.