Mor el rei de l’Aràbia Saudita

El rei de l'Aràbia Saudita, Abdul·lah ibn Abd al-Aziz, de 90 anys, ha mort aquest dijous a l'hospital on va ser ingressat el passat dos de gener després que se li diagnostiqués una pneumònia que li dificultava la respiració. El seu germà Salman, príncep hereu des del juny del 2012 i que ocupa els càrrecs de vice-primer ministre i titular de Defensa, ascendirà al tron, i el següent en la línia successòria serà Moqren ibn Abd al-Aziz al-Saüd, vice-primer ministre saudita des del febrer del 2013 i segon príncep hereu des del març del 2014.

Abdul·lah ibn Abd al-Aziz al-Saüd era fill d'Abd al-Aziz i descendent de Saüd, que és el que signifiquen els cognoms que segueixen el nom propi, en referència al fundador de l'Estat modern saudita i al precursor de la dinastia, respectivament. Encara que quan va néixer no hi havia cap registre oficial, després es va estimar que havia vingut al món el 1924, sis anys abans que la unió dels regnes de Hijaz i Najd donés lloc a l'Aràbia Saudita. Abdul·lah va succeir com a rei el seu mig germà Fahd I l'agost del 2005, però en realitat ja portava les regnes del màxim productor i exportador de petroli des que Fahd va sofrir una embòlia cerebral una dècada abans.

Auster en els gustos i allunyat dels escàndols que solien acompanyar altres membres de la família reial saudita, Abdul·lah es va esforçar durant el seu regnat a millorar la imatge del seu país. Mai no va ser una tasca fàcil, especialment arran dels atemptats de l'11-S. El descobriment que 15 dels 19 autors dels atemptats eren, igual que l'ominós Ossama bin Laden, saudites, va fer que s'etiquetés aquest país com el “bressol del terrorisme islamista”. A més, el regne és un forat negre pel que fa a drets humans i l'únic Estat del món que aplica un estricte apartheid de gènere.

Abdul·lah, que va tenir una educació tradicional en una escola alcorànica, es va convertir en hereu el 1982. Llavors ja disposava d'una base de poder a la Guàrdia Nacional, la milícia tribal formada per protegir la monarquia, que va dirigir des del 1962, i el comandament de la qual només va traspassar al seu fill Mitab el maig del 2013. També va ser durant algun temps viceministre de Defensa.

Va assumir la regència el 1996 precedit d'una exagerada fama d'antiamericanisme. El seu estil de vida discret en comparació amb altres prínceps, la seva reputació d'incorruptible i la seva sensibilitat per a les causes àrabs van suscitar als Estats Units i Europa el temor que adoptés una política exterior nacionalista i ultrarreligiosa. No obstant això, aquests valors despertaven simpaties entre els saudites.

Convençut de la necessitat de reformes econòmiques i socials, o almenys ben assessorat pel seu equip de tecnòcrates, la veritat és que en fer-se càrrec del regne va restringir les despeses tant al Govern com a la Cort. També va introduir Internet al país (després se n'intentarien controlar els continguts), va parlar clar sobre la dignitat i els drets de la dona i va impulsar una llei d'inversió estrangera, molt aplaudida pels empresaris.