Rajoy negociarà que els EUA usin la base de Morón contra el gihadisme

El Consell de Ministres té previst autoritzar aquest divendres als departaments d'Afers Exteriors i Defensa a negociar amb l'Administració nord-americana la conversió de la base de Morón de la Frontera (Sevilla) en seu permanent de la força del Comandament per a Àfrica del Pentàgon, que té com a objectiu principal és frenar l'avanç del gihadisme al Magreb i el Sahel.

La decisió suposa que el Govern espanyol està disposat, a reserva del resultat de les negociacions, a atendre la petició que el secretari d'Estat de Defensa, Chuck Hugel, va formular el desembre passat en una carta al seu homòleg Pedro Morenés: convertir en definitiva la presència, fins ara temporal, d'una unitat d'elit amb 850 marines a la base sevillana i augmentar en diversos milers la xifra d'efectius en cas de crisi.

Morenés promet a parlamentaris del PP i el PSOE defensar les ocupacions

L'acord final es plasmarà en un protocol d'esmena al conveni bilateral de Defensa del 1988. Serà el tercer, ja que el 2002 es va aprovar una primera esmena per legalitzar l'actuació en sòl espanyol dels serveis d'intel·ligència de l'Armada i la Força Àerea dels EUA; i, el 2012, es va reformar una altra vegada per permetre el desplegament a la base de Rota (Cadis) de quatre destructors de la classe Arleigh Burke integrats en l'escut antimíssils de l'OTAN.

La nova reforma del conveni convertirà Morón en base permanent de la Força Especial Terra-Aire de resposta de crisis del cos de Marines (SP-MAGTF Crisis Response), creada després de l'assalt al consolat dels EUA a Bengasi (Líbia), el setembre del 2012, que va convèncer el Pentàgon de la necessitat de tenir a la regió una unitat capaç d'intervenir ràpidament en cas de crisi.

La unitat va arribar a Espanya el 2013, amb una autorització temporal d'un any, i el 2014 es va prorrogar la seva presència un any més, de manera que va augmentar la xifra de marines de 500 a 850 (1.100 en períodes de relleus) i els avions d'enlairament vertical MV-22 Osprey, de sis a 12.

Finalment, el Pentàgon ha renunciat a buscar un emplaçament alternatiu per als marines —una opció que des del principi semblava poc realista—, per la qual cosa ha demanat el seu desplegament definitiu a Espanya. El problema és que aquesta autorització, al contrari que la temporal, ja no pot donar-la el Govern espanyol, sinó que requereix la reforma del conveni bilateral —que per Madrid, tot i que no per Washington, té categoria de tractat internacional— i la seva posterior ratificació per part del Parlament.

L'autorització vigent s'acaba el 19 d'abril i és improbable que el tràmit de reforma del conveni —negociació, informes preceptius, aprovació per part de totes dues cambres— estigui a punt per a aquesta data, per la qual cosa el Govern espanyol preveu concedir una nova pròrroga als marines per guanyar temps. Ni Madrid ni Washington volen, no obstant això, arriscar-se al fet que acabi la legislatura i ja no hi hagi una majoria parlamentària tan favorable.

La negociació de l'esmena no ha de ser complicada: es tracta d'incloure la presència permanent dels marines a Morón i el seu límit màxim. Però el Govern espanyol vol evitar que l'augment en cas de crisi sigui automàtic i pretén conservar el control en els moments més delicats. A més, la necessitat que Morón estigui preparada per acollir milers de marines en cas necessari requereix costoses obres d'infraestructura.

El segon problema, que no és menor, és el laboral. Els treballadors de la base han sofert tres expedients de regulació d'ocupació des del 2010, que s'han saldat amb 240 acomiadaments, i tenen por del que passi a partir del 27 de març, quan canviï l'empresa que presta serveis per la Força Aèria dels EUA (Vectrus substituirà VBR). Morenés va prometre dimarts passat a dos parlamentaris sevillans amb els qui es va reunir —Enrique Abad (PSOE) i Ricardo Tarno (PP)— defensar els llocs de treball a Morón “mentre estigui a les seves mans”.