L’excap d’informació de la Urbana nega haver fet informes del 4-F
Gibanel defensa la censura de part del film perquè són imatges "filtrades irregularment"
L'excap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Víctor Gibanel, ha negat avui que hagués fet informes per a l'exalcalde socialista Joan Clos arran dels fets que van tenir lloc el 4 de febrer del 2006 a la capital catalana, que denuncia el documental Ciutat morta, emès al Canal 33.
Les defenses dels condemnats pel cas 4-F, que han denunciat que eren víctimes d'un muntatge policial i judicial, han demanat des del primer dia sense èxit que s'aportin a la causa els suposats informes de la Guàrdia Urbana en què Clos va basar la seva primera versió, després corregida, segons la qual va ser un test el que el 4 de febrer del 2006 va ferir de gravetat un agent que va quedar tetraplègic.
Després de la primera versió de Clos, el Consistori va modificar el seu relat i, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, va sostenir que l'agent va resultar ferit en rebre l'impacte d'una pedra llançada des del carrer pels detinguts –que van acabar sent condemnats– i no des de l'edifici ocupat del carrer Sant Pere Més Baix, que era de titularitat municipal.
Gibanel ha llegit aquest migdia un comunicat davant dels mitjans de comunicació a Gavà, ciutat on és cap de la policia local des del gener del 2014, "davant les informacions publicades que posen en dubte la meva tasca professional". Víctor Gibanel ha assegurat també que no va intentar evitar l'emissió del documental, però sí que va sol·licitar la supressió d'uns minuts en què es feia referència a la seva persona "perquè entenia que vulnerava el dret a l'honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal i familiar". El jutge va donar la raó al policia i va autoritzar la supressió d'aquest fragment.
El policia manté que va demanar la supressió d'aquest fragment perquè recollia unes declaracions del periodista Jesús Rodríguez Selles en què expressava determinades "suposicions" de les quals es podia desprendre que "jo era l'autor d'un informe dirigit a l'alcalde de Barcelona sobre els fets" i ha volgut deixar clar que "no he tingut cap relació amb els fets ni abans, ni durant ni després".
Gibanel ha dit en aquest sentit que "no tenia accés directe a l'alcalde de Barcelona, tampoc, lògicament, per proporcionar-li cap tipus d'informe dels que elaborava en funció de la meva responsabilitat". El policia, que en la seva compareixença no ha admès preguntes, assegura que en el fragment del documental que va demanar que es retirés es reproduïen unes imatges "filtrades irregularment" d'una declaració judicial que "no té absolutament res a veure amb el que va passar el 4 de febrer del 2006".
Sobre la seva demanda per demanar la supressió d'un fragment del documental, Gibanel recorda que la jutgessa va autoritzar la supressió de tres minuts del documental, però que, a més, "vaig arribar a un acord amb la productora Metromuster per suprimir un total de cinc". En aquest sentit, ha negat que aquesta supressió sigui un acte de censura i ha assegurat que desconeixia com aquest fragment, després d'un acord mutu privat entre les parts, ha tingut una difusió massiva a través de les xarxes socials.
Gibanel ha assegurat que ha facilitat la informació adequada a l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i a la junta de portaveus de l'Ajuntament de Gavà i ha anunciat que manté la demanda contra el periodista, "ja que el considero el principal responsable de les circumstàncies que m'estan afectant i, per tant, dels danys morals i professionals que estic patint".
El policia s'ha reivindicat com un "ferm defensor" de les llibertats individuals i col·lectives "entre les que es troba, evidentment, la llibertat d'expressió".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.